Cabanes va agafar el micròfon després d’una breu al·locució del president de la Federació d’Escacs Valls d’Andorra, Francesc Rechi, i la seva intervenció no va tenir cap mena de pèrdua. El secretari d’Estat va començar per demanar amb quin idioma calia parlar perquè essent Andorra un país entre Espanya i França no hi havia cap problema en parlar català, però també espanyol o francès. I que una altra cosa era anglès.
Però és que tot seguit, va haver de demanar quina era la traducció d’escacs a l’espanyol (ajedrez) abans de reconèixer que ell el castellà no el domina gaire. Després va voler celebrar l’impulsa dels “escacs femeninos”, segons que va dir, i arribaria una altra perla quan mirant “als ulls” d’una de les participants es vanagloriava que la dona en qüestió havia posat de relleu en una declaració televisiva l’aportació femenina als escacs.
Alain Cabanes no sabia que es tractava de Susan Polgar, la gran de les tres germanes de la nissaga hongaresa de joves -ara ja superant la cinquantena- prodigis dels escacs que arribarien a dominar aquest esport a nivell mundial, fins i tot no només entre les dones, també tenint-hi en compte els homes. Conscient de la badada, de la ficada de pota, el dirigent polític esportiu andorrà no va tenir cap més ocurrència que fer un parell de salutacions com si estigués en un tatami.
Llavors el secretari d’Estat va recordar que ell era més de judo que no pas d’escacs. Mentrestant, a diversos dels participants i responsables de l’organització del torneig no els va caldre cap altre remei que posar-se les mans al cap i amagar aquest sota el primer que van trobar. I és que el ridícul, asseguren algunes de les fonts, havia estat més que ostensible.
Comentaris (21)