La federació i els futbolistes es tiren els plats pel cap

Tant la FAF com l’AFA s’atribueixen l’eventual mèrit en relació a millores sanitàries davant la pandèmia o avenços en matèria contractual

La distància entre la FAF i l'AFA és molt gran.
La distància entre la FAF i l'AFA és molt gran. ARXIU

La ruptura entre la Federació Andorrana de Futbol (FAF) i l’Associació de Futbolistes (AFA) és total. Ara mateix, les posicions són del tot irreconciliables. Fins al punt que mentre l’ens federatiu no reconeix l’organització que defensa almenys segons els seus estatuts els interessos dels jugadors perquè la considera instrumentalitzada, el col·lectiu de futbolistes lamenta que el canvi de junta no ha modificat els tics que van llançar la Justícia damunt de la federació.

El penúltim capítol de l’enfrontament que mantenen les dues organitzacions des que la segona, l’associació de jugadors, va sortir a la palestra, té a veure amb el fet que els futbolistes, que sense dir-ho la FAF considera que representen sobre manera els interessos de l’Inter d’Escaldes, un dels clubs més crítics -sovint amb arguments sòlids- amb la gestió federativa, consideren que és gràcies a les seves denúncies públiques que la federació va rectificant sobre la marxa les seves decisions. Que si mirar de resoldre dificultats contractuals, que si millorar les condicions sanitàries abans de mirar de reprendre la lliga…

La FAF ha acabat emetent un comunicat per refermar que si s’està avançant és gràcies a ella i no pas gràcies als advertiments que va llançant l’AFA. L’ens federatiu es mostra sorprès dels mèrits que s’atribueix el col·lectiu de futbolistes, que en el comunicat es deixa clar que no és reconegut per la FAF perquè, entre altres, “no ha presentat mai cap tipus de documentació” i “no està reconeguda per la FIFPro”. I, a més a més, “com es podria interpretar pels seus comunicats” estaria afectada “per interessos particulars o partidistes”.

La federació deixa clar, aparentment almenys, que és gràcies a la seva tasca que s’estan buscant mecanismes, via els programes de la UEFA, de contribució econòmica per poder ajudar els clubs en cas que s’hagin vist afectats per la pandèmia, que ja es preveia “dotar d’un servei d’ambulàncies els partits de la lliga de primera divisió”, i que els testos serològics previs al retorn dels entrenaments “no van ser implantats gràcies a les pressions de l’AFA” sinó que el protocol presentat per l’ens federatiu i validat pel Govern “ja preveia la realització” d’aquestes proves.

La FAF deixa clar que “l’objectiu principal de l’organització és i serà protegir els nostres esportistes” i recorda a l’AFA que “una associació de futbolistes ha de gaudir de total independència, vetllar exclusivament pels interessos dels seus afiliats”. Per cert, assegura la federació, que no sap de l’AFA quin és el seu “règim de funcionament, quin és el procediment d’elecció dels seus òrgans, quins són els seus membres (si aquests disposen de llicència activa federativa o no) o els requisits d’afiliació”.

En fi, que la fractura és total. De fet, molt probablement, els futbolistes ja es van organitzar per les discrepàncies que almenys un sector dels jugadors mantenen obertament contra el nucli dur de l’ens federatiu, que continua estan mogut per, més o menys, els fils de sempre. I no hi ha dia que passi que els uns i els altres no es llancin els plats pel cap. És la cançó de l’enfadós.

Comentaris (11)

Trending