Ha estat el mateix Luís Rubiales, president de la federació, qui ha volgut explicar els detalls de la nova categoria, en una reunió mantinguda amb aquells que ja han aconseguit, en la primera fase de la lliga a Segona B, el bitllet d’accés. Entre ells, el president de l’Andorra, Ferran Vilaseca, i el director esportiu, Jaume Nogués. El mandatari de l’RFEF ha destacat que “és el moment de construir alguna cosa junts” i ha remarcat l’objectiu de reviure competicions que estaven “adormides” buscant “una justícia esportiva” amb un “sistema més just que permeti arribar fins a dalt de forma esglaonada i no un coll d’ampolla”.
La nova categoria que busca un patrocinador pel seu nom tindrà 40 equips dividits en dos grups; els dos campions pujaran directament a Segona A i del segon al cinquè disputaran la promoció
Esportivament parlant, la Primera RFEF comptarà amb 40 equips. Actualment, 30 ja tenen el bitllet. Són els que han quedat entre els tres primers de la primera fase de Segona B, entre ells l’Andorra, tot i que quatre pujaran al futbol professional. Els altres catorze seran els quatre descendits des de la Lliga Smartbank i deu Segona B més que ara lluiten als grups D de la segona fase.
Els 40 equips es dividiran només en dos grups, 20 i 20. Els dos campions pujaran directament a Segona A. Els classificats entre el segon i el cinquè lloc disputaran una fase d’ascens en sistema d’eliminatòries sense penals. Els cinc últims baixaran a la Segona RFEF.
Per participar s’exigiran determinats requisits als clubs. Hauran de presentar un aval de 200.000 euros i disposar d’un pressupost mínim. Als comptes hi contribuirà la Federació aportant 50.000 pels viatges. A banda, els drets televisius es vendran conjuntament i posteriorment es repartiran: un 50% de forma equitativa i la resta en funció de la classificació final (25%) i de les audiències obtingudes (25%). Segons s’ha dit a la trobada, hi ha operadors interessats i es confia poder aconseguir entre 10 i 15 milions, el que suposaria entre 300.000 i 400.000 euros per club. També es busca un patrocinador per a la categoria, com ja succeeix amb la Primera i la Segona Divisió (Lliga Santander i Lliga Smartbank respectivament).
Els requisits que poden suposar més problemes per a l’Andorra però són els de l’estadi, tot i que aquests no s’exigirien immediatament. Així, el camp haurà de ser de gespa natural a partir de la temporada 2022-23 i l’aforament d’un mínim de 4.000 espectadors, a partir de la 2023-24. Cal recordar que, ara mateix, Prada de Moles té herba artificial i tot just un aforament per a 1.300 persones.
Caldrà presentar un aval de 200.000 euros i la Federació aportarà 50.000 euros pels viatges, a banda del que toqui per uns drets televisius que es volen vendre conjuntament i, després, repartir: 50% de forma equitativa, 25% segons classificació i 25% en funció de les audiències
Malgrat això, fonts del club tricolor han deixat clar que les instal·lacions encampadanes continuen sent la seva primera opció. Recorden que la temporada vinent encara es podria jugar en elles i apunten que “sempre que sigui possible” intentarien seguir allà. Evidentment, això comportaria unes obres importants que, però, ja estaven previstes en els plans del comú.
Els equips podran tenir plantilles de fins a 24 jugadors (23 més un tercer porter). Com a mínim vuit d’ells hauran de ser sub’23. En canvi, no hi haurà cap límit d’extracomunitaris. Un altre detall que ha avançat Rubiales és la possibilitat que, en futures temporades, es limiti el nombre de filials per grup.
Després de la reunió, Vilaseca ha fet una valoració positiva dels detalls que s’han donat a conèixer, tot i recordar que “tenim el desig no de no passar ni tan sols per la categoria”, en una clara referència a les opcions d’ascens que manté l’equip. Tot i això, ja ha volgut remarcar que el bitllet assolit per la Primera RFEF “era l’objectiu de la temporada i és una fita històrica per a nosaltres”.
En l’àmbit esportiu, ha destacat que “abans competíem amb 80 equips per quatre places i ara ho farem només amb 40”. Així, no ha amagat que veu amb bons ulls el que se’ls ha presentat: “En línies generals, estem contents i il·lusionats”.
Comentaris