Casal ha formalitzat la retirada de l’alt nivell -no pas de l’esport ni d’eventuals curses; de fet, el president de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM), Patrick Frases, li ha recordat que “encara estàs a un bon nivell i ets seleccionable, potser encara ens podràs ajudar en alguna cursa- al costat de familiars -els seus pares i el seu germà, el també atleta Òscar Casal, i amics procedents essencialment de l’àmbit federatiu -el director tècnic, Carlo Ferrari- i representants dels principals patrocinadors o el secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz.
“De la meva part no ha faltat res, ho he donat tot”, ha remarcat el corredor, que ha deixat clar que “hem obert moltes portes per a la gent que ve al darrera”
El corredor de muntanya, que ha deixat clar que no té res decidit encara el seu futur, ha començat l’acte de comiat agraint el suport de la federació, dels patrocinadors i de la família. I ha assegurat que “de la meva part no ha faltat res, ho he donat tot” des que “vam començar amb el meu germà fa 14 o 15 anys” després d’anar molt temps en moto però no haver corregut mai. Casal, el petit dels dos germans, ha explicat que “tot té una data” i que feia un parell d’anys que cada cop li costava més preparar les curses. Per tant, s’estima més “tancar-ho amb els resultats de l’any passat”, el campionat del món.
En un dia “ple d’emocions però tampoc trist”, Marc Casal ha afirmat que “no és la fi ni d’anar a la muntanya ni de fer esport”, encara que no té res de previst inicialment i tampoc es veu, hores d’ara, havent de seguir cap calendari concret de res. Participacions puntuals en curses de disciplines variades -ha parlat de bicicleta de muntanya, de ‘La Purito’…- no ho descarta de cap manera. Més implicació, per ara no. “No seguir cap campionat” i “buscar les coses que em motivin”, ha dit després de reconèixer que “no tinc cap objectiu clar. No tinc res planificat ni res pensat”.
Mig seriosament mig en broma, ha explicat que quan va comentar a casa que ho deixava, “la que està més contenta és la meva mare, que m’ha dit que així em podré dedicar més a pencar”. No sent que deixi a l’estacada el seu germà Òscar, amb el qual sempre ha competit en proves per parella amb excel·lents resultats. De fet, Marc ha destacat la seva sintonia amb el seu germà, tant com a germà com a corredor malgrat les diferències que presenten quant a atletes.
Òscar hauria acceptat com no podia ser d’una altra manera la decisió de Marc i aquest no té “res a dir” amb la decisió del seu germà de continuar com a mínim una temporada més perquè encara es veu amb forces. “Res a dir si la motivació l’acompanya”, ha deixat dit tot remarcant que ja no era el seu cas i per tant ha preferit “fer un pas al costat” i deixar via lliure als joves.
VIVÈNCIES
Justament, poder ajudar els més joves podria ser un dels elements que el continuessin mantenint lligat a la federació. “Si em necessita per qualsevol cosa, ja sap que hi seré”, ha dit Casal al costat d’un Patrick Frases, que ha reconegut que per a la FAM la decisió del petit dels germans canillencs “és una mala notícia” tot i que “no el descartem” per a res, tampoc per a córrer puntualment en alguna cursa. “Comptem amb ell”, ha afirmat després d’assegurar que “molta gent no se n’adona del que ha fet”.
“El més important que m’emporto, més enllà de formar part d’un equip, d’una federació, perquè no tothom hi pot ser, són les vivències”
Però malgrat els resultats -Marc ha destacat el campionat del món i la Transalpine per equips- el corredor canillenc ha explica que “el més important que m’emporto, més enllà de formar part d’un equip, d’una federació, perquè no tothom hi pot ser, són les vivències”. I ha assegurat que sempre ha destacat més la companyonia feta en els viatges, per exemple que els resultats. I “trobar-te gent pel carrer, gent gran que no conec, que et parin per Canillo, per Andorra, i que m’hagin felicitat després d’una cursa”. Ha ressaltat que això és el que més l’ha omplert. Això i “haver posat el meu gra d’arena a fer conèixer Andorra a nivell mundial”.
I és que Marc Casal ha explicat que quan juntament amb el seu germà començaven a córrer i acudir a proves internacionals, “ens confonien amb Angola”. A poc a poc i gràcies als bons resultats, Angola va donar pas a Andorra i ha estat el Principat qui s’ha situat plenament en el mapa internacional de les curses de muntanya. “Hem obert moltes portes per a la gent que ve al darrera”, ha sentenciat l’atleta.
Comentaris