El tercer període ha estat el més complert per part dels andorrans. Quan han mirat de ser més intensos en defensa i no han permès córrer al Barça com Peñarroya pretén, el MoraBanc n’ha tret rendiment. Però mai no ha donat la sensació que pogués embutxacar-se el triomf. Igual com mai ha semblat que Punter, Clyburn i companyia clavarien una pallissa de campionat. Després de la primera derrota, la lligueta continua per al MoraBanc aquest dijous amb el Joventut de rival. Els andorrans hauran de ser més constants i no perdre tantes pilotes.
I és que de bon inici el MoraBanc ha estat molt erràtic. Un parell de pèrdues de pilotes ha servit perquè el Barça agafés el comandament del partit i en un tres i no res s’ha situat amb un clar 0-6 al davant. Malgrat que Yves Pons, amb una espectacular esmaixada, ha estat el primer en anotar pel cantó dels de Plaza, no ha estat fins que Shannon Evans ha escalfat canell i cames que els andorrans no han començat a carburar. I ho han fet prou bé, perquè un triple del base americà ha culminat un parcial de 7-0 per posar per primer cop els tricolors al davant.
L’equilibri des de llavors ha estat una constant. Igual com el ball de canvis. Tot i ser un partit teòricament oficial, és evident que els uns i els altres encara estan en fase de proves. En plena pretemporada. I tan Joan Plaza com Joan Peñarroya han mogut les banquetes des de ben aviat i tot sovint. L’entrada d’homes com Parra o Punter pels blaugrana ha permès tornar a girar la truita, i s’ha arribat al final del primer quart amb avantatge barcelonista.
Si els primers deu minuts havien estat d’equilibri, el segon parcial ha tingut un color més blau i grana. Bé, en aquesta ocasió, a Tarragona, el groc dels de Peñarroya. Amb Norris o Vesely, retornat, oferint bones prestacions, amb un Barça esgarrapant en defensa i un MoraBanc que no acabava de culminar accions clares -l’ucraïnès Pustovyi, per exemple, massa tou en algunes jugades en què semblava tenir-ho tot de cara-, l’equip que en aquesta ocasió jugava de visitant ha anat obrint forat.
Novament només Evans de forma regular i aïlladament algun altre company -potser McKoy, també Bassas- semblaven poder aturar la sagnia que començava a perpetrar els blaugrana. De seguida han agafat vuit, nou, deu punts de marge que han mantingut fins a arribar al descans. Collant més en defensa, sent més agressius que un MoraBanc que no havia acabat de trobar el to. El 36-46 de final de la primera meitat era el reflex del domini blaugrana i de com s’havia viscut un partit més ofensiu que no pas defensiu.
SEGONA MEITAT
El retorn a la pista ha estat més encertat, en aquest cas, per part del MoraBanc. Ha reduït una mica les distàncies. Però a la mínima que Punter s’ha tret la son de les orelles, el Barça ha tornat a obrir el forat que tenia. Més i tot. Perquè els blaugrana s’han situat amb dotze punts de marge (43-55) abans d’arribar a l’equador del tercer quart. Els de Peñarroya corrien més, jugaven més agressius. I el MoraBanc no acabava ni de trobar un referent únic ni tampoc trenava bones jugades.
Un triple de Best ha fet passar les distàncies de nou per sota dels deu punts (48-57). I encara que el Barça no permetia gaire alegries, la rapidesa de Bassas i Luz en un parell d’accions posteriors ha fet que per primer cop en el matx, el MoraBanc s’imposés per primer cop en un parcial i pogués encarar els darrers deu minuts amb opcions de victòria. L’esquerra de Best i una major intensitat tricolor han situat el MoraBanc a sols cinc punts a l’inici del darrer període (58-63). Si els de Plaza haguessin estat més encertats encara, més que s’haurien pogut acostar.
El MoraBanc jugava de tu a tu contra el Barça, sí, però també semblava clar que malgrat les baixes que tenia Peñarroya, els blaugrana estaven un puntet o dos per sobre. Per exemple, Clyburn era molt superior a Kuric. Cinc punts consecutius del nou ala-pivot del Barça han tornat a donar aire als qui aquest dimecres jugaven com a visitants (63-74). I a poc a poc ha semblat que els blaugrana trencaven el partit. No és que la diferència fos gaire més gran. Però la diferència de ritme, d’intensitat, els canvis fets per Plaza a tres minuts i escaig per al final, semblaven presagiar molt abans d’hora que el Barça ho tenia fet.
L’aparició de Pustovyi, amb un parell de bones accions, ara sí, sota cistella han tornat a dotar de certa emoció els dos minuts finals. I si Best hagués encertat una ‘bomba’ després d’una pèrdua blaugrana, segur que els nervis s’haurien enfilat a la banqueta blaugrana. Però no ha estat el cas tot i que Peñarroya ha desfet alguns dels canvis que havia fet ja pensant en la segona jornada de la Lliga Catalana. Per si hi podia haver algun dubte, un triple de Cale ha sentenciat el matx per molt que McKoy ha respost ràpidament també des de més enllà de 6,75. Però no hi havia massa més temps. I el lluminós ha acabat reflectint un 81-90 digne. Que reflectia el que s’havia vist damunt la pista. Sobre el parquet.
FITXA TÈCNICA
MORABANC ANDORRA (81): Evans 22, Kuric 7, Ortega 3, Pons 5, Udeze 4-cinc inicial-, Best 9, Pustovyi 5, McKoy 15, Ganal, Luz 4, Guerrero 2, Bassas 5. 9 de 13 tirs lliures; 21 de 34 tirs de dos; 10 de 27 triples; 26 rebots (20+6); 23 faltes comeses, un eliminat: Udeze
FC BARCELONA (90): Laprovíttola 2, Cale 8, Clyburn 13, Norris 6, Hernangómez 14 -cinc inicial-, Satoransky 12, Parra 8, Fall 7, Punter 16, Vesely 2, Kusturica 2 i Keita. 14 de 20 tirs lliures; 23 de 35 tirs de dos; 10 de 28 triples; 38 rebots (26+12); 18 faltes comeses, un eliminat: Norris
Àrbitres: Aliaga, Padrós i Alcaraz
Parcials: 20-23 / 36-46 / 54-61 / 81-90
Palau Municipal d’Esports de Catalunya (Tarragona)
Comentaris