L’Audiència nacional espanyola ha absolt sis policies i dos civils que, entre altres coses, estaven acusats d’un delicte de suborn en el marc de ‘l’operació Emperador’. Aquest cas té una deriva al Principat i forma part de la causa BPA. Mentre els gestors i directius del banc han assegurat que tots els diners que van moure i que la Batllia vincula a l’empresari xinès Gao Ping procedien sols de l’evasió fiscal, la instructora i el fiscal mantenien que hi havia altres delictes com a rerefons producte de la causa espanyola. L’absolució dictada ara reforça la defensa de BPA.
La secció primera del tribunal espanyol ha motivat la seva decisió -que ha tingut un vot particular en contra- en el fet que no ha quedat provat que els uniformats -de diferent grau en l’escalafó policial espanyol- haguessin rebut regals o donatius de la comunitat xinesa per fer favors a un dels suposats membres de la banda i ma dreta de Ping Yong Ping Wu Liu. El tribunal també ha descartat que hi hagués hagut tràfic d’influències i revelació de secrets, com entenia la fiscalia, en considerar que els fets que se’ls atribueixen estarien enquadrats en les tasques pròpies de la seva feina, com són la seguretat i la vigilància.
El ponent de la sentència que absol tres agents de policia, un inspector i dos comissaris, a banda d’un càrrec de designació política de l’ajuntament de Coslada, a la comunitat de Madrid, i l’esmentat empresari xinès vinculat a Gao Ping, recorda que en el moment que s’haurien pogut cometre els delictes dels quals s’acusava els uniformats, aquests es van acostar a la comunitat xinesa i hi van tenir més contacte amb l’objectiu d’obtenir informació arran d’un increment d’atacs i atracaments que patia el col·lectiu asiàtic en diferents punts d’Espanya i especialment a la comunitat de Madrid. Gao Ping tenia el seu centre d’operacions en un polígon industrial de Fuenlabrada.
La fiscalia anticorrupció havia arribat a demanar entre un i nou anys de presó per als diferents policies implicats en aquest cas, producte d’una peça separa en el marc de la causa Emperador que investiga la suposada màfia xinesa liderada per Ping. Ni Ping ni cap altre empresari xinès havia estat client de BPA. Però la policia vinculava l’entitat bancària amb els xinesos a través de l’empresari valencià establert a Barcelona Rafael Pallardó i amb persones del seu entorn que sí que tenien comptes o feien operacions dineràries a BPA.
El ‘cas Emperador’ seria un dels que el FinCEN va citar en el seu ‘Notice’. I més enllà d’incloure’l en el marc del sumari general conegut com a ‘cas BPA’, es va obrir un altre sumari a part i reiteratiu. Un dels sostens de la Batllia és que com que el ‘cas Emperador’ era una trama corrupta, l’argument de l’evasió fiscal -que no és considerat delicte al Principat almenys per ara si no es pot lligar a un altre delicte que sí que estigui tipificat en el Codi penal andorrà- dequeia.
El que decau de moment, per exemple, és una nova acusació de corrupció (suborn, tràfic d’influències…) que es vinculava a BPA. A més, Pallardó és el principal testimoni de càrrec que tenia la Batllia per enviar l’exconseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, a la presó i, alhora, per mantenir l’acusació que BPA era un engranatge corrupte, una màquina de blanquejar diners.
Si les compensacions dineràries que es s’han considerat tan greus s’haurien magnificat seria, en gran part, pel fet que es defensava que els diners que s’intercanviaven eren producte de la corrupció, fet que sempre han negat els comandaments de l’entitats arran dels controls de compliment que s’havien anat fent i que, alhora, permeten arribar fins a un determinat nivell d’investigació i no pas més.
Comentaris