Es disparen les queixes per l’ús incorrecte del català en l’atenció al públic

El Servei de Política Lingüística ha detectat un increment de les denúncies, coincidint amb la campanya per promoure la utilització de l’idioma oficial en aquest àmbit

Riva i Pujol ensenyen els cartells de la campanya.
Riva i Pujol ensenyen els cartells de la campanya.

Des d’inicis d’any, el Servei de Política Lingüística ha registrat quinze queixes de ciutadans sobre l’ús, o millor dit, el no ús del català, com a llengua oficial. Per tant, en poc menys de dos mesos, ja s’ha superat la meitat de totes les 28 que es van rebre al llarg de tot l’any passat. Per tant, queda clar que s’ha registrat un increment de les denúncies. Des del Govern, s’entén que hi té a veure la campanya per promoure l’ús de l’idioma en l’atenció al públic que es va engegar fa unes poques setmanes.

Des del Servei es valoren aquestes dades de forma “positiva”, ja que s’entén que hi ha un “impacte” de la campanya llançada per promoure l’ús del català en l’atenció al públic, tot i que no tots els fets denunciats es refereixen a la manca d’atenció en la llengua oficial, sinó també a altres incompliments de la legislació, com tiquets de caixa o factures, rètols, o publicitat en altres llengües. Un cop rebuda la queixa, expliquen, s’actua amb inspeccions, trucades o cartes, segons el cas. Quatre de les tretze ja s’han resolt de manera favorable. És a dir, s’ha aconseguit corregir la mancança feta a arribar per part de l’usuari.

Quatre de les queixes presentades ja han estat resoltes

Les onze restants encara estan en procés d’avaluació. Per ara, s’ha deixat a les empreses implicades els terminis de temps habituals, entre quinze dies i un mes segons les necessitats i el fet denunciat. En aquest punt, es posa d’exemple aquelles queixes que fan referència al fet que els tiquets de caixa no s’emetin en català. En aquests casos, es requereix més temps per fer canvis en la programació informàtica.

Des del Servei de Política Lingüística, es considera que aquest increment del nombre de situacions denunciades ha de ser entès com a un “símptoma positiu” perquè fa pensar en una major “consciència ciutadana sobre els drets lingüístics”, fet que “contribueix a regularitzar l’ús de la llengua oficial”. En aquest sentit, es remarca que alguna de les situacions denunciades s’ha resolt automàticament i, en altres casos, la queixa s’ha retirat perquè s’ha detectat una voluntat de corregir-la de manera immediata.

Justament, aquesta setmana el BOPA ha publicat el decret que serveix per regular el fitxer de dades que recollirà totes aquestes queixes. La normativa, es defensa, ha de servir per “optimitzar l’efectivitat de les accions d’inspecció”, a la vegada que “es garanteix la protecció de les dades de les persones que s’hi adrecen”.

Comentaris (7)

Trending