Els agents polítics i econòmics del Principat treuen foc pels queixals pel que consideren un nou front que el Govern ha obert i que, a parer de la majoria dels consultats, era innecessari. Malgrat que públicament, per exemple, les formacions polítiques s’estimen més, per ara, no fer manifestacions, el que sembla clar és que el fet que Andorra hagi signat una declaració fent costat a Espanya en la seva demanda de cosobirania de Gibraltar ha encès les alarmes.
“És preocupant, això de Gibraltar. El cert és que la diplomàcia no és el punt fort d’aquest Govern. S’estan duent a terme un cúmul d’errades”, afirma una font política que prefereix quedar en segon pla fins que no hi hagi un posicionament oficial i unitari de la seva formació. Tots els grups estan estudiant les circumstàncies en què es va dur a terme la petició espanyola, en el marc de la cimera iberoamericana de Colòmbia, i les conseqüències que pot comportar per Andorra. “És una relliscada de Martí que pot portar cua. Demostra que en Rajoy té lligat de mans i peus el Govern”, afirma un altre interlocutor polític, d’una formació ben diferent al de la primera font.
Els representants de tots els països presents a la cimera van signar el text que insta els governs espanyol i britànic a “acordar una solució que sigui beneficiosa per a totes les parts així com per al desenvolupament econòmic de la zona”. Feia anys que Espanya no feia ús de la plataforma iberoamericana per reclamar el suport de la resta d’Estats integrants de la cimera en una petició com la formulada a Cartagena d’Índies. Però aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i que el ‘Brexit’ traurà el Regne Unit de la UE mentre els gibraltarenys s’hi volen mantenir… Alhora, però, els ciutadans de ‘la Roca’ van rebutjar gairebé de forma unànime no fa pas gaire estar sota sobirania espanyola. Un embolic al qual el Principat s’hi ha afegit.
Com si a Andorra no hi hagués cap altre maldecap que no afrontaran, és clar, ni Suïssa, ni Luxemburg, ni Liechtenstein ni cap altre dels microestats europeus. Tots saben que és una guerra a la qual no convé ser-hi. Però Toni Martí, Gilbert Saboya i companyia són més valents que ningú. O més vassalls espanyols que mai. Que aquesta és una de les queixes ciutadanes constatades per l’Altaveu. “Un dels nostres punts forts i que ens ha servit per anar trampejant la situació ha estat, sempre i històricament, la neutralitat. I decisions com aquesta, per un tema que ni ens va ni ens ve com el de Gibraltar, ens la pot fer perdre”, comenta el representant d’un agent socioeconòmic del Principat. “Ens estem tornant bojos”, acaba reblant.
El malestar també ha arribat al Consell encara que de forma temperada. Es té clar en la seu parlamentària que la direcció de la política exterior rau, gairebé en exclusiva, en el poder executiu. Res a dir en aquest sentit. Però les fonts consultades lamenten que ni abans ni després -però sobretot abans, recalquen les fonts- no s’hagués advertit que se signaria l’esmentada petició. No pas com a demanda de permís. “Hauria estat una cortesia, una gentilesa. Els gestos són sovint importants i aquest Govern, quan fa un gest, fa més aviat tremolar que una altra cosa”, afirma una font parlamentària.
No consta que la comissió legislativa de Política Exterior estigués al corrent de les intencions de l’executiu en relació a Gibraltar. “Cert és que potser es trobes allí enmig i amb la pressió que tota la resta estamparan la seva firma però…” Però llavors, recalquen les fonts, potser no té massa sentit que Andorra formi part de la plataforma iberoamericana. I menys, recorden altres agents econòmics, quan en aquesta ocasió, a Colòmbia, el plat fort del debat i el posicionament dels països era l’educació. “I no consta enlloc, per exemple, que el senyor Èric Jover hagi estat a Cartagena d’Índies. A Boston potser sí, però a Colòmbia, no.”
Ambient caldejat
Detalls com els de la signatura de la demanda espanyola vers Gibraltar només pot contribuir a enrarir una mica més l’ambient polític. “Se’ns reclama unitat, sentit d’Estat, participar de pactes globals… però només per allò que el Govern del senyor Martí vol. Pel que no li interessa no en sabem res”, continuen afegint altres interlocutors polítics, que estan expectants, ara, a nivell intern, per saber com es remodela el gabinet ministerial després de la renúncia irrevocable de Jordi Alcobé.
Les fonts consultades donen per fet que hi haurà una nova incorporació a l’executiu. En cas contrari, asseguren els consultats, podria entendre’s com un senyal de debilitat. Com un símbol que ningú no vol pujar ja al carro ‘taronja’ perquè comença a fracturar-se. Però aquesta no és la imatge que, almenys de portes en fora, volen transmetre els seus membres. De portes endins és una altra cosa. I diverses fonts confirmen que “l’ambient és caldejat” i les paraules pujades de to, sobretot quant al volum, no són tan poc usuals. Fins a les plantes soterrànies de l’aparcament de Govern s’ha sentit alguna discussió ministerial.
Aquest dilluns hi va haver activitat intensa en el marc del que popularment es denomina ‘governet'. De fet, el mateix dissabte a la tarda, després d’una inhabitual roda de premsa a la sala de premsa de l’edifici administratiu de Prat de la Creu, hi havia activitat al despatx del cap de Govern (a aquella hora correspon la fotografia que acompanya aquestes línies). Durant la compareixença en què Alcobé va anunciar la seva dimissió acompanyat de Toni Martí, el líder demòcrata ja va advertir que malgrat que als periodistes no se’ls sol cridar un dissabte al migdia, l’executiu també treballa en dissabte. I a fe de Déu que ho va complir unes hores més tard. L’activitat és intensa i no sempre fàcil. I és que eren pocs (els problemes que persegueixen a l’executiu) i encara ‘va parir’ Gibraltar.
Comentaris