A ningú no se li escapa que la Caubella està massa lluny del centre del país (per molt que quedi a tocar d’una estació d’esquí). De fet, quan el Govern va promoure el que havia de ser l’heliport del Patapou, justament es reclamava que la infraestructura tingués una centralitat garantida. Es fa difícil pensar que turistes d’alt nivell o d’alt poder adquisitiu puguin volar des de Barcelona fins a la Caubella amb menys estona que la que trigarien a baixar de les instal·lacions heliportuàries fins al centre del país. L’absència del telefèric encara ho pot complicar tot més.
Això no obstant, el debat sobre el giny fa temps que hi és i l’absència d’ofertes ha alleujat moltes persones, per molt que entre els principals mandataris del comú d’Andorra la Vella hi hagi una gran decepció. La firma que més havia apostat pel telefèric (quan es plantejava sols fins a Carroi), el fabricant de ginys Doppelmayr dóna per tancada la carpeta. Almenys amb els condicionants imposats en el plec de bases (i tot i la trencadissa interna que ara mateix viu). Així ho han assegurat fonts coneixedores de la decisió que han reiterat que les condicions eren inassumibles i que la carta tramesa a l’equip que lidera Marsol no pretenia ser cap amenaça (tot i advertir obertament d’un procés legal en el cas que s’adjudiqués el projecte a un tercer) i sí una justificació del motiu pel qual declinava concórrer al concurs.
La situació d’EMAP com a rerefons?
Alhora, Doppelmayr es voldria guardar com una mena de dret (una exigència també d’impossible compliment) en el cas que pogués aparèixer algun altre interessat en tirar endavant la iniciativa. Les fonts consultades no han pogut precisar tot els motius exactes que haurien portat Doppelmayr a declinar presentar ofertes. Ara bé, és clar que el fet de lligar el projecte fins al Carroi a la possibilitat d’allargar-lo fins a Pal hi ha tingut molt a veure. Ara per ara, el comú de la Massana s’estalviarà d’impulsar un referèndum entre la ciutadania perquè decideixi si vol giny o no el vol.
De fet, la ‘causa massanenca’ tindria més ‘culpa’ del que sembla en el fet que el concurs, per ara, hagi resultat fallit. La situació de l’estació de Pal-Arinsal, gestionada per la societat pública EMAP, seria un dels imponderables que subjectivament podria estar al darrere de tot plegat. En tot cas, ara que el comú ja ha dit obertament que necessita imperiosament trobar capital privat per poder garantir la continuïtat del camp de neu, com més deteriorat sigui el valor de l’estació, més barat poder accedir al control de la societat que gestiona Pal-Arinsal. Joan Viladomat? Saetde? Crèdit Andorrà? Qui pot tenir interès en passar a controlar EMAP comprant euros a noranta cèntims?
La qüestió econòmica juga i molt en uns moments especialment complexos. D’aquí que algunes de les exigències econòmiques que imposa el plec de bases no haurien estat ben rebudes pels possibles aspirants. Però mai no es van demanar formalment aclariments. En tot cas, Doppelmayr no ho veuria gens clar. Com tampoc no hauria vist bé la multinacional la voluntat no explicitada del tot per escrit (malgrat que el comú sí que per escrit ofereix l’indret) però que sí que hauria transcendit més enllà de la paperassa que tindria el comú d’Andorra la Vella i especialment la seva cònsol major, Conxita Marsol, d’ubicar la sortida del giny a l’aparcament dels Pouets.
Hi hauria altres opositors al projecte per una qüestió de sobrevols si fos el cas. Per exemple, ni als actuals responsables del Consell General ni als mandataris eclesials no els fa cap gràcia que un telefèric hagi de passar per damunt de Casa de la Vall o de l’església de Sant Esteve
Doppelmayr no veuria aquell emplaçament com el més atractiu per fer-hi el punt d’arrencada del giny. A banda que encaria el projecte pel fet d’haver d’enderrocar l’actual equipament. Que no hi hagi telefèric, en aquest sentit, satisfà un sector important del nucli històric de la capital. La possibilitat, també avaluada, d’enllaçar la infraestructura amb el futur recinte multifuncional que ja està clar que acabarà fent-se a l’espai que ocupa l’antiga plaça de braus i l’aparcament que queden a tocar de Prat de la Creu i carrer Doctor Vilanova, tampoc no convenceria.
En aquest cas, no és ja una qüestió de possibles aspirants. Hi hauria altres opositors al projecte per una qüestió de sobrevols. Per exemple, ni als actuals responsables del Consell General ni als mandataris eclesials no els fa cap gràcia que un telefèric hagi de passar per damunt de Casa de la Vall o de l’església de Sant Esteve. Mandataris de les dues institucions haurien fer arribar les seves reticències en relació amb el fet que l’eventual trajectòria del giny pogués passar per sobre dels simbòlics edificis.
Tot plegat deixa en l’aire moltes coses. I fereix, potser encara no de mort però sí greument, el projecte del telefèric al Carroi. Les cònsols de la capital i de la Massana, Conxita Marsol i Olga Molné, ja van anunciar aquest dilluns que obren un temps per a la reflexió. Hi ha una part de la ciutadania que espera que es tanqui definitivament aquesta carpeta. Definitiu del tot, però, no hi ha res. Ara per ara, l’absència d’ofertes sembla més una decisió estratègica i/o de caràcter econòmic. Un serial que tot just acaba de començar i que podria reflotar-se, potser, i només potser, si mai Pal-Arinsal canvia de mans. O potser resulta que tot és fruit de la imaginació.
Comentaris (7)