Segons que ha pogut saber l’Altaveu, encara hi ha alguna de les monitores que anava d’acompanyant a l’excursió a Madrid, i que va ser fortament agredida per un dels usuaris de ‘perfil perillós’ que segons experts consultats no té cap sentit que estigui a l’Albó amb persones amb patologies i conductes que no tenen res a veure amb la seva, encara manté seqüeles físiques d’aquell atac, que es va donar per mirar d’apartar una altra usuària que estava rebent l’ira del primer dels residents citats.
També hi ha interns al centre residencial per a capacitats especials que mantenen l’angoixa arran del que van veure. I, mentrestant, les famílies que no entenen ni poc ni gens que tot continuï igual. Tampoc els professionals que hi treballen. De fet, arran de donar llum a la situació que fa anys que es viu a l’Albó, nombroses persones han contactat amb l’Altaveu per explicar que elles havien estat treballant en aquell centre residencial i que en van plegar, justament, per la situació que s’hi viu.
La fundació i el ministeri van marejant la perdiu i no donen cap resposta. Ni als professionals ni a les famílies. Fins i tot els familiars de les persones amb perfils que no haurien de ser en aquell centre, i que ho admeten i pensen que se’ls trobarà una sortida més adient tampoc no en saben res
I no es tracta ja de condicions laborals en el sentit, per exemple, de molta feina i un salari baix. El que manifesten aquests extreballadors que al seu dia van decidir renunciar al seu lloc de treball és que tot i agradar-los la feina, essent fins i tot especialistes i tenint la formació per tenir cura de persones amb capacitat especials, no podien confrontar-se a situacions que van més enllà. Sense recursos materials en alguns casos, i, sobretot, amb una barreja inconcebible de perfils d’usuaris que converteixen el centre residencial en una bomba de rellotgeria.
Armes blanques, droga, joves amb trastorns derivats del consum abusiu i molt prematur d’estupefaents, joves amb antecedents delictius, convivint com si tal cosa amb persones amb capacitats especials i, per tant, amb un altre tipus de trastorns i, en conseqüència, de comportaments. La situació fa anys que dura. De fet, l’Altaveu ja va contactar fa anys tant amb la fundació com amb el ministeri d’Afers Socials davant d’un dels primers ingressos d’una persona que era traslladada allí perquè no hi havia cap altre recurs i no semblava que la presó fos el lloc adequat.
Llavors es va assegurar que s’estava buscant una solució idònia i que era qüestió de mesos. Anys després no només no s’ha resolt aquell cas si no que n’hi ha prop de mitja dotzena més. I ara ja no hi ha resposta. L’Albó i el ministeri van marejant la perdiu i no donen cap resposta. Ni als professionals ni a les famílies. Fins i tot els familiars de les persones amb perfils que no haurien de ser en aquell centre, i que ho admeten i pensen que se’ls trobarà una sortida més adient tampoc no en saben res.
Comentaris