I no només això. L’arquitecte i alhora enginyer que ha acabat fent realitat el disseny ideat per Jean Nouvel és un madrileny que arran d’aquest projecte ha acabat establint-se a Andorra -a Ordino primer, a Escaldes ara- i ha dedicat sis anys de la seva vida pràcticament de manera íntegra a la realització de la façana. Només la façana. I ara considera “una tragèdia” el que ha passat. Tot i reconèixer que “del poc bo d’aquesta obra després de l’incendi és que la façana pràcticament tota s’ha mantingut a lloc, ha quedat subjectada”. I per això, mirant de cara a la muntanya, no pas des de darrere del camí de la Gonarda, pràcticament no sembla que hagi passat res.
De fet, recorda aquest arquitecte que exerceix a Andorra d’altres menesters atès que no està col·legiat per temes fonamentalment idiomàtics, només a la Q2, és així com es coneix un dels set edificis que configuren el conjunt residencial de la Querola, s’ha desprès una part de la façana. Per la resta, poc, molt poc, o fins i tot res. El també enginyer espera que es pugui refer la urbanització. Pel que simbolitzava més que res. I per l’esforç fet per tants i tants professionals més enllà dels promotors i ideadors del projecte. “És una obra única en el món” i concebuda, diu, pel “Messi de l’arquitectura”, que és com defineix a Nouvel, un dels tres grans mestres del sector vius encara.
REINA SOFIA
En Javier, que així es diu aquest arquitecte i alhora enginyer que dona el cognom però prefereix que no es faci públic perquè, diu, s’estima més no tenir trucades o peticions o el que sigui extra, treballava en una empresa gran, a Espanya, dedicada a construir façanes ventilades arreu del món. En un moment donat, a principi de la dècada passada, va participar amb altres professionals en la reforma del museu Reina Sofia a Madrid, que va dur a terme Jean Nouvel. I ja quan la feina arribava al seu terme, es va convidar una part de l’equip a visitar la Querola. I a veure sobre paper el projecte.
“Em vaig passar pràcticament un any a Madrid estudiant la façana, no només el disseny, també la qüestió estructural. Perquè la subjecció era la gran dificultat”
Explica en Javier que no acabaven de tenir, els promotors i constructors de la urbanització ordinenca, els especialistes que els donessin una solució prou satisfactòria per a la façana. “Era molt complexe.” Ell es va passar “pràcticament un any a Madrid estudiant la façana, no només el disseny, també la qüestió estructural. Perquè la subjecció era la gran dificultat”. Després d’aquest temps es va fer una mostra sobre el terreny i la prova va convèncer tant, i a l’arquitecte el va convèncer tant la proposta laboral, que es va acabar instal·lant a Ordino.
Ha estat el gran projecte de la seva vida. Com a mínim fins ara. Que a aquest enginyer-arquitecte madrileny que li fa por el B2 de català encara li queda carrera professional per fer. I del 2017 al 2022 es va dedicar en cos i ànima i gairebé de manera exclusiva en anar aixecant la façana. Llosa a llosa, pissarra a pissarra. Els darrers anys hi ha continuat col·laborant de manera assídua. Però no en permanència. Javier ja havia decidit establir-se amb la seva família al país i muntar la seva pròpia empresa d’enginyeria i altres. Però amb les façanes (algunes de les torres, la del COEX, el Centre d’Art d’Andorra la Vella, diversos edificis a l’avinguda Meritxell, la façana dels Serradells, ha participat de la reforma del Palau de Gel o la creació del nou Parc de l’Ossa d’Encamp) com a epicentre.
Cap al 2024 la façana de la Querola, el que representa una imatge icònica, estava pràcticament enllestida. “L’obra pot agradar o no, però és única en el món, per això sap tan greu que s’hagi cremat i un espera que es pugui reconstruir. És una pena.” La tasca de Javier i el seu equip, més la dels operaris que havien d’anar col·locant les peces, totes degudament numerades per si mai passa res saber exactament les mides i altres, ha estat ingent. I el premi és que malgrat l’incendi, ha aguantat prou bé.
LA SUBJECCIÓ
Més enllà de la pissarra, calia tenir en compte tot el muntatge sobre el qual estan muntades les lloses. Tota la ‘perfileria’ realitzada amb alumini estructural. Tota la façana està estudiada al mil·límetre. Els tubs, els materials. “I una particularitat molt important és com tot plegat està subjectat”, remarca en Javier, que va arribar a idear uns tacs concrets. “Enganxo les lloses, les collo… per una obra d’aquesta magnitud necessitava quelcom que no es veiés de cap manera” i, alhora, que no comportés un risc a la llosa. És a dir, que qualsevol petit moviment que hi pogués haver, per exemple en el sòl, no fissures les pedres.
Es va recórrer a tacs. I es va demanar el suport, la col·laboració, d’una multinacional de la matèria com Fischer. Però cap dels seus productes acabaven de funcionar. “Vaig idear una camisa de fibra de carbó.” I al final, s’han col·locat tacs de fibra de carbó que Fischer no tenia en el seu catàleg i que des de llavors “els comercialitza” sense que hi hagi hagut cap patent per part ni de la Querola ni dels tècnics que hi han treballat. Per subjectar els lloses de pissarra a l’estructura d’alumini s’han usat “més de 100.000 tacs” a 1 euro la unitat. I això a preu d’amic per la quantitat necessària.
Javier té clar que “a nivell estructural s’han aconseguit unes prestacions molt potents”. I d’aquí que amb prou feina la façana s’hagi vist afectada. L’arquitecte té clar que s’han d’avaluar molt bé els danys. Perquè fins i tot aquelles zones que semblen que han aguantat bé podrien haver rebut. Per tant, caldrà fer una feina de peritatge i control molt gran. “De la Q1 a la Q4 els habitatges estan destrossats al 100%. Un drama, una tragèdia”.
ÚNIC, ESPECTACULAR, SINGULAR
L’enginyer té clar que els habitatges que es van construir eren “espectaculars”. Però també evidencia que els promotors i dissenyadors de la Querola “entenen d’una altra manera el concepte d’habitatge”. “És disseny. I va més enllà de l’arquitectura. Nouvel és un artista. És un altre concepte. Cada punt té un nivell arquitectònic altíssim. És una cosa diferent. És evident que hi ha a qui pot no agradar-li. Però qui compra una cosa així, ja sap què compra”.
“És disseny. I va més enllà de l’arquitectura. Nouvel és un artista. És un altre concepte. Cada punt té un nivell arquitectònic altíssim. És una cosa diferent. És evident que hi ha a qui pot no agradar-li. Però qui compra una cosa així, ja sap què compra”
Per a Javier, “l’únic problema és la situació. Durant sis mesos l’any no li toca en cap moment el sol.” I l’altre gran handicap, per dir-ho d’aquesta manera, és el preu. “Quan jo vaig començar, el 2015, els preus eren una cosa. I de vegades penso perquè no vaig comprar alguna cosa. Però amb el temps s’ha multiplicat per sis o més. Quan jo vaig arribar es podria comprar a la Querola per 300.000 euros. Ara no hi havia res que no superés el milió. Està pensat per a gent amb un nivell econòmic molt alt”.
Una cosa espectacular a tots nivells. Singular. Única. I amb la consciència, qui viu en un lloc com la Querola, que de moment quedarà inhabitada, que forma part del dia a dia d’una obra d’art. Que integra el decorat d’una peça única en el món de l’arquitectura. Que és una petita, petitíssima baula més d’una escultura en forma d’edifici. Ara, tocada pel foc.
Imatges: Toni SOLANELLES (interior text) / Estudi d'arquitectura (galeria)
Diferents imatges de la façana.
Diferents imatges de la façana.
Diferents imatges de la façana.
Comentaris (2)