Des que els diferents serveis de circulació del país van unificar la seva vestimenta i van decidir encarregar-ne la confecció de forma conjunta no para d’haver-hi ensurts. Quan el material no arriba amb retard resulta que no funciona prou bé. Participants en concursos que no tenien l’acreditació necessària o empresaris que acaben desapareixent sense deixar rastre ni tampoc les comandes compromeses. El darrer ensurt, el protagonitzat per Garcia Uniformes Andorra, amenaça ara de tornar a obrir la caixa de pandora. Més enllà de deixar en entredit com és que aquesta empresa va aterrar al Principat -domiciliada formalment a Canillo-, alguns comuns ja haurien corregut a comprar via adjudicació directa material fora del país. I, suposadament, aquestes adquisicions serien contràries a llei perquè les comandes superen l’estipulat per poder-se fer sense concurs previ. Cert és, al·legaran, que o era això o l’alternativa que quedava era que alguns dels agents de circulació passés fred aquest hivern.
L’adjudicació de la darrera remesa important d’uniformes es va fer l’agost del 2014. Tot el que era material tèxtil es va encarregar a García Uniformes Andorra, la ‘marca’ andorrana d’una empresa ubicada en un poble de Toledo que ja havia servit diferents comandes per als comuns. De fet, també hauria servit productes a la policia. I a desenes de cossos uniformats, com a mínim, de l’Estat espanyol. Als inicis ho va fer a través d’un distribuidor per al Principat. Finalment, el mateix empresari espanyol, aprofitant allò de l’obertura econòmica i la inversió estrangera, va aterrar al Principat. Feia poc que la seva firma s’havia vist involucrada en una història poc clara. La policia espanyola hauria vinculat l’empresa, l’espanyola, amb un registre que es va fer en uns locals que amagaven un taller de confecció satisfet per xinesos il·legals. Economia submergida. Entre les peces que es van trobar n’hi hauria que havien d’anar a parar al Principat, encara que no estaven degudament marcades.
En aquell vincle amb tallers il·legals es podria trobar, presumptament, l’origen de l’arribada de Garcia Uniformes al Principat. I dels problemes que ha anat tenint aquesta firma. De la seva filial andorrana, per dir-ho així, no se n’ha tingut cap notícia des de fa mesos. Fins al punt que els comuns, després d’un acord conjunt adoptat en reunió de cònsols, han hagut de fer valdre les clàusules establertes en el Codi de l’Administració per anul·lar els contractes. La comunicació oficial via BOPA s’està fent les darreres setmanes, i les fonts comunals consultades han reconegut que han rebut ben poc del material que s’havia encomanat, i que es referia a totes les temporades: hivern, estiu i entretemps. Les fonts no han pogut concretar si més enllà del fet de no poder disposar d’una roba amb la qual es comptava -i tot i els molts mesos transcorreguts des que es va fer l’adjudicació- ja hi havia hagut un desemborsament econòmic que anés més enllà del rebut. Com a mínim en un cas, segons les fonts, sí que un comú hauria abonat més diners (uns 12.000 euros segons les fonts) del que finalment ha percebut.
Tampoc els contactes fets des de la comissió interparroquial de circulació i comandats pel cònsol menor de Canillo, David Palmitjavila, haurien reeixit. De fet, una delegació representativa de tots els comuns (amb Palmitjavila al capdavant i diversos tècnics de circulació) s’haurien desplaçat fins a Toledo on encara la firma treballa. No hi van trobar tampoc rastre del titular del negoci, que també ho era del d’Andorra, i les persones que estan ara suposadament al davant de l’empresa encara en funcionament a la ciutat castellana van assegurar no saber res ni de Garcia ni de les comandes que havia de servir a Andorra. Evidentment, Garcia Uniformes Andorra no fabricava al Principat. L’únic que ha ‘confeccionat’ és un problema als comuns. I encara rai si no els ha enxampat cap euro.
Comentaris