Els tribunals deneguen una indemnització a la vídua d'un pres que es va suïcidar a la Comella

La sala administrativa del Tribunal Superior (TS) ha desestimat la demanda de la vídua d’un pres que l’octubre del 2012 es va suïcidar a la presó de la Comella. La dona considerava que el centre penitenciari no havia disposat les mesures necessàries per evitar la mort de l’home, empresonat en el marc d’una causa de tràfic de drogues. El mateix dia dels fets, el reclús va ser assistit per especialistes mèdics. Els magistrats consideren que no es pot acreditar la responsabilitat de l’administració.

Tant la direcció d’Institucions Penitenciàries com el ministeri de l’Interior i el Govern en el seu conjunt sempre han defensat que “no existeix un nexe de causalitat entre l’actuació del centre penitenciari i els danys produïts, ja que deriven de fets o circumstàncies que no es van poder preveure o evitar”. En canvi, la representació de la vídua, a banda d’invocar diversos preceptes legals, sempre ha defensat que “existien indicis suficients per activar mesures preventives a efectes d’assegurar la vida i integritat del pres, espòs de la demandant” i que “la manca d’aquestes mesures van ser la causa de l’autòlisi del pres”.

La Batllia ja havia desestimat a principi d’any les pretensions de la demandant, que reclamava una indemnització de més de mig milió d’euros. El Superior confirma la decisió de primera instància i recorda que malgrat ser cert que s’ha de vetllar per la vida dels presos i, per tant, mantenir una observança de la seva conducta, també és clar que “en cap cas ordena (la legislació) un control interromput, cosa que implicaria una negació del dret de l’intern a la intimitat, que també proclama l’article 7.4 de la Llei qualificada penitenciària”.

En la sentència recentment dictada s’hi diu que “del contingut de les actuacions resulta acreditat que l’intern patia un trastorn adaptatiu amb ànim depressiu i ansiós, pel qual va rebre tractament farmacològic” i que “quan la lletrada que l’assistia en el procediment penal pel qual estava privat de llibertat va manifestar al batlle instructor la seva preocupació per l’estat del seu patrocinat, es va acordar la pràctica d’un examen psiquiàtric, que es va realitzar el 9 d’agost de 2012. Després de constatar l’existència del quadre a què s’ha fet referència, el metge psiquiatra va concloure que ‘no sembla que existeixi un risc real per a la seva integritat a la seva vida, tot i que no es pot descartar algun acte impulsiu aïllat de tipus auto-lesiu amb la finalitat de fer una crida d’atenció’”.

El mateix dia que el pres -d’origen marroquí com la seva dona i residents a la Seu- acabaria decidint llevar-se la vida i executaria malauradament el seu pla, el 20 d’octubre del 2012, “el metge assessor del centre penitenciari va visitar l’intern per la persistència d’un dolor lumbar. Ambdós van mantenir una conversa a fi de valorar l’estat d’ànim de l’interessat, de la qual el facultatiu va concloure que ‘de la resta de la conversa mantinguda amb l’intern, res feia pensar en una ideació autolítica immediata, ans al contrari, ja que s’ha mostrat distés i rialler en tot moment’”.

Derivat de tot això, la sala administrativa considera que “d’aquests informes mèdics es desprèn que no existien elements de judici que haguessin palesat que era necessari adoptar unes mesures addicionals de control, malgrat el trastorn adaptatiu a què s’ha fet referència. És cert que també existeixen algunes manifestacions, produïdes després dels fets, que van més encaminades a cercar una motivació de l’acte que no a fer pensar que ja existien indicis previs de les intencions de l’intern. En aquest sentit, l’únic element objectiu el constitueixen els informes mèdics abans esmentats, que no feien suposar que hi hagués un risc de que l’interessat posés fi a la seva vida”.

Per tant, “s’ha de concloure que no ha quedat acreditada en aquest cas l’existència d’una falta de servei per part de l’administració penitenciària, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada”. La sentència ara dictada és ferma i definitiva. I només en el cas que s’observi que hi ha hagut alguna vulneració de matèria constitucional, que les fonts han assegurat que ben probablement no serà així, es podria continuar discutint sobre el tema.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.