La temporada d’hivern està a les portes –amb el pròleg d’Arcalís aquest cap de setmana- i això es nota amb l’arribada de centenars de temporers que hi volen treballar –alguns amb feina tancada, d’altres no-. El gran maldecap per a la majoria d’ells torna a ser, igual que l’any passat, trobar lloc on viure aquests mesos. Amb un mercat de l’habitatge amb uns preus disparats, la situació encara es complica més per a aquestes persones, que veuen com els lloguers que se’ls demanen són, a sobre, molt més cars. Una mitjana de 300 euros de sobrecost.
Així ho han apuntat a Altaveu fonts del sector immobiliari. De fet, sempre ha estat habitual que es demani un cost més elevat en entendre’s que la durada del contracte d’arrendament és més limitada. Ara bé, aquesta realitat ha arribat a extrems preocupants com a conseqüència de la situació ja molt complicada del mercat de lloguer per als residents indefinits. Com a exemple, indiquen que un pis de dues habitacions, que per a una persona del país i per a un lloguer normal suposaria un cost de 600 euros mensuals, en el cas dels temporers aquest es dispara fins als 900. Per a tres habitacions, la petició pot ser perfectament de 1.200 euros.
A banda, s’ha de tenir en compte que el temporer (o millor dit, els temporers perquè la gran majoria es veuen obligats a compartir) no només ha de pagar d’entrada un mes de lloguer, sinó també el dipòsit, que en els millors dels casos suposa, si es contracta via agència, dues mensualitats. D’altres empreses, fins i tot, reclama tots els mesos d’estada, al·legant “el risc” que suposa no tenir referències i, en cas d’impagaments, temps per recórrer a la Batllia abans que la persona en qüestió deixi el país.
Malgrat això, són moltes les persones que arriben a Andorra per la temporada d’hivern, especialment argentins i xilens. Hi ajuda la delicada situació als seus països d’origen –econòmica en el primer cas i social en el segon-. I, per això, es repeteix la història de l’any passat. Així ho explica Eduardo Gerardo, de l’associació cultural La Querencia. “Trobar pis està complicat perquè els preus estan desorbitats”, apunta, fet que fa que “hi hagi grups de tres o quatre que acabin en pisos petits amb habitacions reduïdes”.
Així les coses, a les xarxes socials proliferen els anuncis de persones que demanen informació sobre pisos en lloguer i també algunes propostes per compartir. Alguns d’ells, contactats per Altaveu, remarquen que la recerca d’habitatge per aquests mesos “és extremadament difícil”. Fins i tot, com explica la Cristina, hi ha ofertes que fan posar les mans al cap: “l’altre dia hi havia una noia que oferia un sofà llit a un estudi a compartir amb ella i la seva parella. Posaven una mampara per separar. Demanaven 350 euros al mes”.
L'Hernán compartirà un pis de tres habitacions amb cinc temporers més; cadascú pagarà 300 euros
Alguns, es pot dir, ja han tingut sort. Han trobat pis, això sí, a un preu molt elevat. És el cas de l’Hernán. Tenen allotjament a un habitatge d’Ordino, amb tres habitacions i 70 metres quadrats. Ara bé, a un preu de 1.800 euros mensuals. L’única solució ha estat buscar cinc persones més per compartir el mateix lloc, dos per habitació. És a dir, 300 euros per cap.
Lleugerament més barat –almenys per persona- és l’allotjament que compartiran el Julio i tres temporers més: 275 euros per cap. És a dir, 1.100 euros en total per un pis al Tarter amb tot just una habitació, més el menjador, i que no arriba als 50 metres quadrats.
Són només uns exemples d’una difícil realitat que afecta moltes persones. Gent que ve a treballar al país per guanyar-se la vida, ni que sigui només per uns mesos, i que pateixen un malson que evidencia la urgència de trobar solucions a la complicada situació que travessa el mercat de l’habitatge de lloguer.
Comentaris (7)