Els pagesos del país -especialment els colliters de tabac- s’oposen radicalment a que l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) pugui suposar cap mena de modificació de l’acord duaner. L’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (ARPA) ha mostrat la seva preocupació per l’evolució de les negociacions amb Europa i ha exposat de manera ferma la seva posició. “La postura de l'Associació es manté, per tant, molt ferma en aquest sentit: l'acord duaner que tenim actualment és un acord que funciona i l'hem de mantenir, íntegre, pel bé de tots. Estan en joc les nostres explotacions, el conjunt del sector agrari i l'economia del país”, manifesta el col·lectiu en un comunicat.
De forma implícita, indirecta, l’ARPA adverteix els dirigents polítics governamental de les conseqüències que pot tenir l’alteració de qualsevol aspecte de l’acord duaner. “Fins el moment present, l'Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra ha confiat en els ministres i el cap de Govern -màximes autoritats en la defensa dels interessos del país-, que sempre li van manifestar la voluntat de respectar l'acord duaner, garantint la seva permanència. Actualment, semblen altres els escenaris”, avisa el comunicat.
El col·lectiu fa referència a la reunió que el 24 d’octubre van mantenir els agents econòmics i socials andorrans amb una delegació de la UE encapçalada pel director executiu d’Europa i Àsia Central al Servei Europeu d’Acció Exterior i cap negociador de la UE, Thomas Mayr-Harting. Entre els nous escenaris esmentats pels colliters “pren força el d’incloure l’acord duaner en l’acord d’associació fent algunes exclusions. Cap d’elles serà definitiva”, manté el comunicat que hauria explicat Mayr-Harting.
El fet que l’ARPA, que en cercles privats ja havia mostrat en diverses ocasions el seu malestar amb com s’estava conduint la negociació amb la UE i l’afectació que l’acord podia tenir sobre l’acord duaner i, per tant, especialment sobre el tabac, hagi decidit fer pública la seva posició suposa un dur revers per a l’executiu. Els pagesos del país ostenten, és conegut, una notable força. I més encara, formen part de famílies arrelades ancestralment al país i d’aquelles que cada cita electoral compten i de veritat.
La ministra responsable d’Agricultura, Sílvia Calvó, haurà de ‘capejar’ ara com pugui el temporal. Malgrat que el sector agrícola, almenys en part, també havia perdut la confiança en Alcobé, cert és que el fins divendres ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions podia tenir una sensibilitat especial cap als pagesos -ell mateix ha format part molt activa de l’ARPA en altres ocasions- que, en un moment donat, es podia deixar sentir en la taula ministerial. Ara ja no serà el cas.
Les raons del posicionament
El comunicat emès aquest dilluns exposa la situació del sector agrari i la seva evolució, lligada a la terra i a les condicions específiques del Principat, per raonar el seu posicionament. Els arguments emprats són els següents:
“La capacitat de producció del sector agrari està molt condicionada per l'extrema climatologia andorrana i la complexa geografia del país, que únicament permet parcel·les de petites dimensions amb forts pendents en la majoria de casos. Aquests aspectes restringeixen molt els cultius susceptibles de ser-hi produïts i eleven molt els costos de producció dels que són viables, de forma que es redueix significativament la capacitat competitiva dels productes finals i es penalitza la seva comercialització.
En aquest context, el producte agrícola per excel·lència resulta ser el tabac; i això no és ni fruit de la casualitat ni d'una especial bona adaptació d'aquest cultiu a les condicions edafoclimàtiques andorranes, sinó d'unes circumstàncies històriques concretes que es remunten a centenars d'anys i d'un entorn polític-econòmic de reconeixement d'aquesta activitat centenària que li proporciona un marc d'actuació mitjançant l'acord d'unió duanera signat el 28 de juny de 1990; un acord que és considerat un dret adquirit i vital pel sector.
Segons aquest acord, el Principat d'Andorra esdevé un espai interessant per a l'establiment de manufactures de productes del tabac, les quals, agrupades sota l'Associació de Fabricants de Productes del Tabac d'Andorra, mantenen una relació privada amb l'Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d'Andorra que fomenta el cultiu del tabac i dóna la sostenibilitat necessària al sector i promou la seva diversificació i millora.
El cultiu del tabac esdevé, d'aquesta manera, la base de l'economia agrària i, a més en el nostre territori, la base de tot el sector primari. La seva importància no s'esgota aquí, però, ja que el context del Principat d'Andorra l'ha fet esdevenir igualment base de l'economia general del país, donat que és el sector que més ha aportat i aporta al pressupost de l'Estat i, per tant, al seu desenvolupament i creixement.
Són aquestes les raons que defensen el manteniment de l'acord duaner en els termes actuals i, per això, l'Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra solament pot estar a favor d'un acord d'associació si es garanteix el manteniment de l'acord duaner vigent. Les oportunitats que pot representar la Unió Europea per a l'agricultura i la ramaderia andorranes són molt limitades pels arguments exposats en un inici, però seran nul·les sense el manteniment de l'acord duaner.”
Comentaris