Els grups parlamentaris fan els seus ‘pedaços constitucionals’ al nou marc competencial i… a veure-les venir

Comentaris

Els grups parlamentaris fan els seus ‘pedaços constitucionals’ al nou marc competencial i… a veure-les venir
Els grups parlamentaris fan els seus ‘pedaços constitucionals’ al nou marc competencial i… a veure-les venir
  • Finalitza el termini donat a la segona pròrroga per presentar esmenes a les lleis de transferències i competències i no es torna a allargar: els partits ja han aportat els seus suggeriments
  • Els dubtes generats pels apunts jurídics emesos pel catedràtic Miguel Ángel Aparicio persisteixen però Govern, demòcrates i liberals miren de posar tiretes per haver de fer els mínims canvis
  • A l’executiu hi ha nerviosisme davant la possibilitat que ‘l’invent legislatiu’ se’ls en pugui anar en orris i davant la necessitat que les lleis s’aprovin ràpid, abans de presentar el pressupost
  • Totes les institucions estan pendents que Martí els posi sobre la taula o els indiqui quins són els informes de què disposaria i que avalen la constitucionalitat indubtable dels textos a tràmit
Tots els grups parlamentaris o formacions representades al Consell General -SDP ja ho havia fet fa dies- han presentat les esmenes que consideren adients a les lleis de competències i transferències. D’una manera o altra, tots els grups han intentat de posar tiretes als forats inconstitucionals detectats, per exemple, per l’informe del catedràtic de Dret constitucional Miguel Ángel Aparicio. El rau rau de fons es manté. El Govern no les té totes i, en canvi, té pressa perquè s’aprovi el nou marc normatiu d’encaix entre Estat i comuns. I, qui més qui menys, tothom espera veure-les venir. Expectació… pel que fa el veí. Aquest divendres finalitzava el termini establert per la segona pròrroga a la presentació d’esmenes. Les dues lleis s’estan tramitant per la via d’urgència. L’executiu necessita les dues lleis aprovades abans d’enviar a la cambra parlamentària el pressupost per al 2018. El termini, aquesta vegada, no es va prorrogar de nou. Tots els grups, poc o molt, de més calat o menys, han fet suggeriments als textos que, malgrat que en el fons eren pactats a tres bandes -Govern, comuns, grups parlamentaris-, han estat redactats pels serveis jurídics (i els suports externs) de l’executiu. Diversos experts han assegurat que la tècnica legislativa ha estat més aviat pobra. Igual com els informes que li donen suport. El dubte és saber si és a aquests informes als quals s’ha referit constantment el cap de Govern, Toni Martí, com l’exemple que tenia eines jurídiques per rebatre l’informe encomanat pel comú de Sant Julià. Un informe de mínims. Si mai n’arribés un de màxims, Martí i els seus suaran de valents. Perquè, per ara, els informes de què disposaria l’executiu, segons les fonts consultades, com a mínim n’hi hauria un fet per un advocat del mateix despatx que ha assessorat el Govern en la qüestió de les transferències. És a dir, art i part. En el més pur estil de l’executiu espanyol, que sol ser el referent de Martí, que ningú no s’enganyi. Liberals d’Andorra i també PS, d’una manera o altra, han exigit que el Govern o Sindicatura encomanin un informe nou, neutre, que valori i contradigui, si escau, o no, el treball, les anotacions jurídiques fetes per l’exmagistrat del Tribunal Constitucional del Principat. Aparicio sembla avui, per a molts dels polítics d’aquest país, una veu de segona quan, sempre que els ha convingut, i ha sigut gairebé sempre, li havien atorgat una autoritat brutal. De fet, per molt que li neguin, la té. Totes les formacions, excepte SDP, es reserven per a la setmana que ve la carta de donar detalls de les esmenes presentades. Totes les formacions volen guanyar temps al temps i veure què fa el veí. Els polítics juguen, molts d’ells, amb el fet que tot i la transcendència de les dues lleis, són textos que de forma directa poc interès (o gens) generen entre la ciutadania. De fet, entre els liberals hi ha un notable xup xup. Especialment a Sant Julià. Però la formació fa la viu viu disposada a donar suport al Govern i als demòcrates en una acció que, de ben segur, té algun rerefons que ara per ara s’escapa a la major part dels mortals. Si hi ha veus lauredianes de dins de Liberals (o dels socis d’Unió Laurediana) que s’alcen contra les lleis i la seva suposada inconstitucionalitat, el gros del partit ho té clar: que s’espavili en Pintat, Josep. És un més dels exemples tibants que hi ha dins la formació quant al líder i candidat. A DA també hi ha enrenou. Però com sol ser habitual, de portes en fora tot decau. O gairebé. On potser hi ha més enrenou, remarquen les fonts, és a Canillo. El comú o almenys la majoria de la majoria, que és formació única en la corporació canillenca, estaria disposat a fer suport a Sant Julià en alguna presumpta acció. El lauredià Josep Miquel Vila, però, ja ha vist com Toni Martí li tocava la cresta i, per tant, l’actuació laurediana no anirà gaire més enllà… fins que l’aplicació de les lleis no toqui realment els interessos comunals. Llavors caldria veure-ho. Formalment, a tot arreu estan a l’expectativa. Els comuns consideren que la pilota està ara al terrat del Consell General. Conxita Marsol i els tòtems de la capital han canviat un discurs inicialment rotund quant als dubtes constitucionals per un reclam d’una llei que reconegui la capitalitat i atorgui a Andorra la Vella unes prerrogatives que no haurien de tenir a les altres parròquies. Escaldes, però també Encamp, ben controlades pel cap de Govern, fan silenci. I a Ordino l’únic que se’ls acut dir és que l’informe d’Aparicio arriba tard. Com si hi hagués un moment a partir del qual qualsevol inconstitucionalitat pugui ser vàlida. En fi, les esmenes hi són. Pedaços. Els dubtes de constitucionalitat, però, encara hi són més.

Comentaris

Trending