Els ecosocialistes catalans dubten que el Principat hagi deixat de ser un paradís fiscal. Així ho ha donat a entendre l’eurodiputat i portaveu d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Ernest Urtasun, durant una compareixença protagonitzada, entre altres, per la secretària d’Estat andorrana d’Afers Financers Internacionals, Clàudia Cornella, davant la Comissió Especial sobre Resolucions Fiscals i Altres Mesures de Natura o Efectes Similars del Parlament Europeu. Cornella, evidentment, no només ha negat les insinuacions fetes per Urtasun; també ha mostrat la predisposició del país de cooperar fiscalment tant com els altres països amb la Unió Europea (UE). En la mateixa compareixença també hi han intervingut representants de Liechtenstein i Mònaco.
Durant la compareixença, l'eurodiputat d'ICV, el català Ernest Urtasun, ha posat en dubte que Andorra no sigui un paradís fiscal i ha assenyalat que com a mínim manté un tipus impositiu a les empreses «molt reduït», del 10%, i, motivat per això segons l’ecosocialista català, des del 2012 s'han traslladat 900 empreses a un país «que només té 70.000 habitants». Urtasun no ha explicat que tot i el nombre d’empreses que formalment s’han traslladat al Principat, la incidència en la creació de llocs de treball ha estat pràcticament imperceptible. Cornella ha explicat que «sobre això de ser considerats paradisos fiscals, creiem que no, hem fet molts canvis des de 2009 i no només hem obert la nostra economia sinó també tot el marc impositiu».
«Si hi ha alguna cosa nova a la Unió Europea, la seguirem», ha assegurat la secretària d’Estat. «El que necessitem és un full de ruta i assegurar-nos que tot el que fem ho farem en línia i que tindrem temps per analitzar-ho (abans) tot». Sobre si Andorra estaria disposada a participar en l'intercanvi d'informació fiscal sobre multinacionals d'un país a un altre -un dossier que acaba de rebre el vistiplau dels països europeus- Cornella ha afirmat que el Principat ho està estudiant i, en conseqüència, no ho descarta.«Si tots els països van cap aquí, per què Andorra no ho hauria de fer? Estem seguint allò que s’està fent a tot arreu i a la Unió Europea”.
Preguntada per la transferència de beneficis d'un país a un altre en forma de pagaments interns entre filials o amb la matriu -una pràctica emprada per multinacionals per declarar els seus beneficis en països de tributació baixa-, Cornella ha defensat que el marc fiscal andorrà és «molt nou»i està en desenvolupament. La secretària d’Estat ha recordat que el Principat aplica un tipus d'impost de societats «molt lineal», del 10%, amb certes deduccions que va assegurar que en qualsevol cas «no són automàtiques i s'estudien cas a cas».
Transparència
Cornella ha mantingut que Andorra ha anat seguint «totes les regles de transparència» i ha recalcat que forma part dels grups de treball de l'OCDE dedicats a combatre l'Erosió de la Base d'Imposició i la transferència de Beneficis (BEPS). La secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals també ha fet un repàs dels diferents passos donats pel Principat en els últims anys en matèria de cooperació i transparència fiscal, entre ells el conveni per evitar la doble imposició (CDI) amb Espanya, que va entrar en vigor el passat 26 de febrer.
Cornella ha subratllat que aquest CDI inclou una clàusula antiabusos, de manera que les empreses que es traslladin a Andorra «poden exercir una activitat des d'aquí, però no de manera que sigui fictícia, per aprofitar aquest CDI per no pagar impostos». «Si hi ha punts que cal anar millorant, seré la primera a preguntar quines són les necessitats per adaptar-se, però en línia per estar en estàndards internacionals», ha assegurat una de les principals col·laboradores del ministre de Finances, Jordi Cinca.
Comentaris