- Continua amb el procés legal fins a Estrasburg si convé o muntar alguna manifestació o vaga de zel, entre les possibilitats
- Fins a mitjan mes que ve s'està fent el sondeig intern, que ara mateix ja hauria respost aproximadament un terç del col·lectiu
Els duaners duran a terme fins a mitjan de mes que ve una votació interna via Intranet sobre quina posició han de mantenir, com a col·lectiu, respecte les darreres sentències judicials que els han anat en contra. I, especialment, la de la sala administrativa del Tribunal Superior que els ha tancat definitivament la porta a poder disposar del 20% de les sancions imposades com un complement a la pensió.
El Codi de duana ho estableix específicament. Però el tribunal entén que és una expectativa de dret perquè la distribució estricta d’aquells diners s’havia de fer a través d’un reglament que no existeix i que, per tant, l’únic que es podia arribar a concloure era que el Govern havia incomplert un mandat legal en no aprovar la normativa reglamentària.
Aquella decisió, més la inadmissió a tràmit d’un recurs d’empara presentat també pels duaners, ha posat el pèl de punta a un col·lectiu que treu foc pels queixals. D’aquí que s’hagin posat sobre la taula diversos opcions com a mesura de força o accions de lluita. Així, els duaners voten entre dues alternatives combatents i una altra de totalment passiva. La primera de les opcions seria portar la lluita jurídica pel 20% de les multes imposades al Tribunal Constitucional. Per tant, formular incident de nul·litat davant del Superior per, posteriorment, poder fer un recurs d’empara. I encaminar la qüestió cap al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
La segona alternativa reivindicativa, més si cal, seria la d’iniciar una campanya de pressió sociopolítica que podria incloure manifestacions, concentracions, vaga o vaga de zel. L’últim escenari plausible és acatar la sentència i no continuar cap procés judicial ni acció. Malgrat que encara és aviat per saber cap a on es decantarà la decisió final -sols s’hauria manifestat, en xifres rodones, un terç del col·lectiu- ara per ara sembla complicat que s’abandoni del tot la causa.
Comentaris