Els dos darrers agregats d'Interior de l'ambaixada d'Espanya haurien participat en les amenaces a BPA

Els dos darrers agregats d\'Interior de l\'ambaixada d\'Espanya haurien participat en les amenaces a BPA
Els dos darrers agregats d\'Interior de l\'ambaixada d\'Espanya haurien participat en les amenaces a BPA

Com a mínim els dos darrers agregats d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Bonifacio Díaz i Celestino Barroso, haurien participat en l’episodi de presumptes amenaces i extorsió denunciat la setmana passada per un dels accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco. El digital El Español dirigit per Pedro J. Ramírez ha ofert aquest divendres fragments de la gravació que va fer la Batllia de la declaració de Cierco davant la instructora del ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance. En els talls de veu d’una declaració que va durar uns 35 minuts es confirma el que ja va transcendir la setmana passada: Higini Cierco va explicar en primera persona l’experiència viscuda al maig del 2014.

Diversos comandaments de la policia espanyola, entre els quals Díaz, Barroso i, posteriorment, el comissari responsable en aquell moment de la unitat d’afers interns, Marcelino Martín Blas, que seria un dels responsables de l’anomenada ‘Operació Catalunya’ que pretenia atacar i destruir el procés sobiranista català, haurien intervingut per aconseguir sota amenaces dades dels Pujol, d’Artur Mas i la seva família o d’Oriol Junqueras i la seva família. BPA només havia tingut de clients diversos integrants de la família de l’expresident de la Generalitat. I en conjunt el muntant dipositat no arribava als cinc milions d’euros.

Els Pujol van arribar a BPA i Banco Madrid el 2010 procedents d’Andbank, poc temps després que aterrés al banc dels Cerqueda i els Ribas com a màxim responsable executiu Jordi Comas. Comas va ser qui va recomanar la sortida de la família de l’expresident català com a clients. I d’alguna cosa els havia de conèixer. Jordi Comas és fill d’Antoni Comas, que va ser conseller de Benestar Social de la Generalitat en un dels primers governs de Jordi Pujol Soley. Els Pujol han operat en diversos bancs del país i prioritàriament amb Banca Reig i, després, Andbank. Res de tots aquests moviments va explicar Cierco a Mingorance.

L’accionista majoritari de BPA es va cenyir a narrar “la pel·lícula” de la seva vivència. Des del maig del 2014 quan el truca Barroso per dir-li que ha de veure una gent a Madrid que li vol explicar unes coses. Barroso i Cierco no es coneixien i queden a les instal·lacions d’Indústries Montanya, sense que el policia i agregat diplomàtic arribi a pujar als despatxos. La breu conversa es manté al carrer privat intern d’IMSA. D’allí, amb un cotxe facilitat per la pròpia empresa, Barroso aniria a la seu central de BPA i, pel mig, segons va explicar Cierco a la batlle, també es va contactar amb el marit de la cap del gabinet jurídic del banc i secretària del consell d’administració de l’entitat Rosa Castellón. Ella va ser qui de forma rocambolesca va rebre una trucada de Bonifacio Díaz advertint-la que avisés Joan Pau Miquel que fes cas a les ordres que rebria. Tant Díaz com Barroso ja haurien avisat que de no fer cas a les instruccions, el banc moriria i “els americans estan al corrent i saben com fer-ho”.

Els accionistes majoritaris de BPA atribueixen al fet que els comandaments policials espanyols no es van creure que a l’entitat només hi haguessin dipositats 4,7 milions dels Pujol al fet que finalment s’activés la nota del FinCEN que va permetre intervenir BPA i accedir a la totalitat de la seva informació, concloent que, efectivament, allí Pujol no hi havia tingut més diners que els anunciats.BPA va facilitar algunes dades bancàries que van permetre construir una informació apareguda a ‘El Mundo’ el juliol del 2014 i que va ser l’origen de la confessió de la deixa de Florenci Pujol per part de Jordi Pujol Soley.

Cierco va explicar a la batlle que no s’havia denunciat abans un fet “molt important per Andorra, per mi i pel futur d’Andorra” perquè se sabia de les greus conseqüències que podia tenir, perquè es tenia por d’un “crim d’Estat” i del dany que podia causar una amenaça que consideraven de l’Estat espanyol i perquè Joan Pau Miquel, per exemple, no volia explicar la suposada revelació de secrets bancaris perquè se sentia amenaçat i coaccionat. Encara més: Martín Blas hauria advertit, segons s’explica en la narració-declaració judicial, el llavors conseller delegat del banc que de denunciar l’extorsió el FinCEN intervindria en quinze dies i es carregaria BPA i Banco Madrid.

Els Cierco eren conscients de la repercussió que podia tenir la confessió i per això mai no l’havien volgut fer pública. Primer, perquè creien que les amenaces no s’acabarien fent efectives. I, després, i quan diversos membres del Govern d’Andorra ja n’estaven al corrent, perquè havien confiat en tot moment que hi podia haver una solució negociada a la crisi que minimitzés el terratrèmol que s’està vivint aquests dies. A Espanya, a Catalunya i també a Andorra, on l’oposició exigeix a Toni Martí que ofereixi explicacions creïbles i que en lloc d’anar atacant als uns i als altres expliqui perquè no va defensar un súbdit nacional, una empresa del país i, en definitiva, la sobirania d’Andorra.

Fotografia: Andorra Televisió

Més informació:

http://www.elespanol.com/espana/politica/20160825/150485840_0.html

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.