L’estudi dels comptes i clients que ha estat fent PricewaterhouseCoopers (PwC) des de pràcticament el cap de setmana posterior a la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) està gairebé tancat. De fet, va ser en base a un informe de la consultora que els dos principals responsables de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), Albert Hinojosa i César Goyache, van informar la comissió legislativa especial de vigilància i estabilitat del sistema financer que el 60% dels saldos que hi ha al banc intervingut són lícits es mirin com es mirin i podran passar a Vall Banc sense discussió. D’altra banda, el 15% de saldos es consideren contaminats i es mantindran a BPA. Enmig, hi ha un 25% de saldos, que correspondria a poc menys d’un 10% de clients, que no han passat els filtres rigorosossíms de PwC però tampoc no es poden considerar tòxics.
Aquests darrers són els denominats ‘comptes grisos’. Quan PwC doni per acabada la seva feina del tot -una circumstància que es preveu que passi a final de mes-, els detalls dels comptes que continuïn sent considerats grisos seran facilitats a la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd) perquè els analitzi. La consultora americana no es vol pronunciar sobre els ‘comptes grisos’ atès que hi ha pràctiques comunament acceptades en el sector financer andorrà que PwC no avalaria però que res tenen a veure amb sistemes il·lícits. Per tant, haurà de ser la UIFAnd qui faci l’anàlisi, segons diverses fonts. D’aquesta manera, hi ha un evident risc, donat els recursos que té el departament dirigit per Carles Fiñana, que la unitat es col·lapsi. I que per a un grup de clients el ‘cas BPA’ s’allargui durant molt temps. Molt més dels vuit mesos que ja fa que dura la història.
Segons diverses fonts consultades, la majoria dels comptes i saldos que siguin catalogats de grisos inicialment, n’acabaran sortint una vegada siguin avaluats per la UIFAnd. Entre aquests comptes i clients hi ha moltes persones que encara no han fet arribar les còpies dels passaports renovats o que, com algun colliter de tabac, no pot justificar alguna operació dinerària. PwC ha establert una metodologia molt estricta i seguint uns paràmetres internacionals que, en molts casos, res tenen a veure amb la normativa vigent a Andorra en l’actualitat. I, és clar, encara menys amb la de fa uns anys, quan ni tan sols portar la comptabilitat en una empresa era obligatori. Tot i la rigidesa dels controls fets per la consultora americana, pràcticament nou de cada deu clients que encara queden a BPA hauria passat l’examen.
I els comptes vermells, els ‘dolents’ del tot, són importants quant a saldos (representen un 15% dels dipòsits del banc) però no tant voluminosos pel que fa al nombre de clients. I encara una circumstància més: no tots els comptes que s’han marcat com a vermells i no es podran moure de BPA tenen a veure amb el suposat rentat de capitals. Hi ha comptes que estan lligats al funcionament de l’entitat que s’han inclòs a la ‘llista dolenta’ sols per una qüestió reputacional. Entre els comptes vermells hi hauria els relacionats amb els casos ja judicialitzats. Certament, l’anàlisi al detall hauria permès relacionar algun compte que havia passat per alt i a través del qual s’hauria blanquejat. Segons les fonts consultades, a nivell de volum dinerari, però, són insignificants i en cap cas justifiquen tota l’operativa analítica desplegada. De fet, PwC s’ha centrat, especialment, a determinar quins comptes i clients compleixen estrictament amb la metodologia instaurada per la consultora. I elaborar sota aquests paràmetres els ‘KYC’ nous dels clients.
Comentaris