Els colliters consideren "irrenunciable" els vint anys de transitorietat al tabac per acceptar l'acord amb la UE

• Una delegació de l'associació de pagesos es reuneix amb representants del Govern per avaluar els darrers contactes amb Brussel·les
• Els negociadors comunitaris no donaran cap resposta, com a mínim, fins al setembre, malgrat que l'executiu va percebre una bona acollida
• Si la proposta andorrana no s'admet, els productors apostaran per 'vetar' un possible entesa i donar per bo l'actual Acord duaner del 1990

Els colliters consideren irrenunciable el període transitori mínim de vint anys per al tabac que el Govern ha proposat a la Unió Europea (UE) en el marc de les negociacions per a l’acord d’associació i el tractament diferenciat que es pretén donar al capítol 24 dels productes agrícoles. Malgrat que les sensacions són “positives” no hi ha res en clar. I els productors de tabac consideren que si finalment Brussel·les desestima el termini sol·licitat mostraran la seva oposició al contingut del pacte i que donaran per bo l’actual acord duaner de 1990. Una delegació de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA) es van reunir aquest dijous amb representants del Govern perquè els informessin dels darrers contactes fets a la capital europea i els resultats de les trobades. Els ministres Gilbert Saboya, com a titular sortint d’Afers Exteriors i la seva successora, Maria Ubach, i també la màxima responsable d’Agricultura, Sílvia Calvó, van ser a la trobada i van assegurar que malgrat que la percepció és bona fins ben bé al mes de setembre no hi haurà res en clar. Uns dies abans, la mateixa reunió es va dur a terme amb representants dels fabricants, segons les fonts. Per ara, l’executiu ha exposat al sector allò que s’ha traslladat a la UE però no s’ha facilitat cap còpia del document lliurat als negociadors de Brussel·les. Les diverses fonts consultades han assegurat que les dues dècades no són un caprici si no una necessitat real i calculada del que necessiten els pagesos per poder substituir allò que avui és gairebé un monocultiu per un altre producte que els generi una rendabilitat similar. Els consultats es mostren optimistes sabedors que a Brussel·les són molt sensibles amb el sector agrícola, però no obstant això no les tenen totes. I el que sí tenen clar és que per als colliters no hi haurà una solució bona intermèdia: o s’atorga la moratòria dels vint anys o ja està bé l’actual acord sota risc que sigui denunciat. Aquest hauria estat el missatge passat a Saboya, Ubach i Calvó. Hi ha altres elements que també es va exposar als pagesos que tenen més incidència directa sobre ells i que afecten més els fabricants. Per exemple, que durant aquests vint anys s’anirien imposant una mena de revisions de seguiment l’acord. I, fins i tot, el període transitori es podria arribar a allargar, segons han explicat les fonts, que han assegurat que els fabricants no veurien de mal ull haver de garantir la traçabilitat dels paquets de tabac en un període màxim de deu anys o que s’hauria de suprimir en un termini similar la publicitat relativa a aquests productes o substituir alguns dels components químics dels cigarrets. Mentre la primera de les mesures té a veure amb el control del tràfic il·lícit de tabac, les dues altres persegueixen beneficiar la salut, un altre dels aspectes vers els quals Brussel·les és especialment sensible, igual com amb el manteniment dels llocs de treball, fet que també pot ajudar els colliters en les seves reivindicacions. En el marc dels elements que formen part de la negociació global, malgrat que en el cas següent no formaria part de l’acord d’associació, hi hauria el fet que es permeti importar als fabricants un màxim de 1.600 tones anuals de tabac. Allò que superés aquesta xifra hauria de suportar un gravamen del 20% respecte del tipus impositiu que s’apliqui en el moment corresponent. En principi, segons les fonts consultades, aquesta xifra de 1.600 tones ha de ser més que suficient per garantir les necessitats dels fabricants. Els darrers anys s’ha estat al tomb de les 1.200 o les 1.300, amb algun pic de 1.400 tones. Als colliters locals s’adquireix actualment de l’ordre de 250 tones anuals. En el marc de tot plegat, i encara que no té res a veure amb la UE, no es descarta que hi hagi algun tipus de replantejament o de garantiment de l’actual contracte que vincula pagesos i fabricants. I que en més d’una ocasió s’ha posat en dubte.

La pedregada causa ensurts a Canillo, Encamp i Ordino Aquests darrers dies, els colliters han tingut males noves. Com sol ser habitual en aquesta època de l’any, la climatologia pot passar una mala passada a la collita. I ha estat el cas, la pedra va fer acte d’aparició dijous d’Ordino en amunt i aquest divendres a Encamp i, especialment, a Canillo. En algun d’aquests punts la incidència serà més que notable, però no serà fins a mitjan setmana que ve que l’impacte no se sabrà amb una mica de més exactitud. Els pagesos tenen cinc dies per fer la declaració de sinistre. Posteriorment serà un perit francès qui avali l’abast del ‘desastre’. Aquesta darrera malifeta del temps s’afegeix a la que ja hi va haver fa tot just una desena de dies, el 10 de juliol. En aquesta ocasió les parròquies més afectades van ser la Massana, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. L’APRA va rebre 51 declaracions, en les quals es calcula que la calamarsa va afectar prop de 340.000 plantes de tabac.