Els clients de Vall Banc estan en fals; l'AREB i l'INAF, també

Per Eusebi NOMEN CALVET

La conclusió és que els comptes dels clients de Vall Banc serien comptes fraudulents, serien comptes mirall dels comptes de BPA, i que les nostres autoritats haurien incomplert flagrantment les disposicions legals. Aquesta conclusió seria vàlida tant per als clients que seran traspassats a Vall Banc en els propers dies com per als quasi 23.000 que van ser traspassats al passat maig.

Senyor Toni Martí: sento incomplir els seus desitjos però els ciutadans de la nostra estimada Andorra hem de tornar a parlar de BPA degut al contingut de la nova resolució de l’AREB publicada aquest dijous i de les importants dades que aporta l’entrevista a ‘Diari d’Andorra’ del màxim responsable executiu de Vall Banc. Anem a pams:

1. La resolució de l’AREB admet que la cartera d’accions de BPA està bloquejada a Credit Suisse i que la resolució de BPA no ha assolit el seu principal objectiu que era el de retornar la liquiditat als clients. Aquest fet ha estat també confirmat pel senyor Lieber, màxim executiu de Vall Banc, que conclou que el problema de la cartera d’accions dels clients de Vall Banc és un problema que s’escapa de les seves mans donat que la cartera d’accions segueix a nom de BPA i que està custodiada per Credit Suisse. Per tant, es confirma que l’AREB no ha fet la transmissió de la cartera d’accions des de BPA a Vall Banc.
2. El problema no es limitaria a la cartera d’accions sinó que també inclouria els dipòsits en dòlars. Segons el senyor Lieber, Vall Banc no ha aconseguit desbloquejar corresponsals de dòlar per què, segons ell, Vall Banc està a Andorra i els bancs americans no accepten el ‘risc Andorra’. Senyor Lieber, si li plau, que tots els altres bancs andorrans tenen corresponsals de dòlar! Un fet que ens porta a dubtar sobre els criteris de selecció del comprador de les accions de Vall Banc donat que esdevé incomprensible que la filial andorrana (Vall Banc) d’una entitat americana (JC Flowers) no aconsegueixi corresponsals de dòlar.
3. Esdevé evident que els actius gestionats per BPA consistents en la cartera d’accions i els dipòsits en dòlars, seguirien dins del balanç de BPA. Un fet que confirmaria que, com van anunciar dimecres en roda de premsa, l’AREB no hauria fet la transmissió dels actius de BPA a Vall Banc. Per tant, si fos cert que l’AREB hagués traspassat els clients de BPA a Vall Banc però no hagués traspassat els diners ni les accions (els actius i fora balanç), resultaria que l’AREB estaria incomplint de manera flagrant la llei de resolucions bancàries que en el seu article 19.4 estableix clarament que “el valor total dels passius transmesos a Vall Banc no pot excedir el valor dels drets i actius transmesos”. Per tant, si l’AREB hagués transmès els comptes dels clients de BPA a Vall Banc (passiu del banc) sense transmetre els dipòsits i les accions, hauria transmès més passius que actius incomplint la llei i posant Vall Banc automàticament en situació de fallida. Per tant, esdevé evident que, a dia d’avui, l’AREB hauria incomplert de forma flagrant les seves pròpies resolucions i no hauria transmès a Vall Banc ni els comptes ni els actius corresponents.
4. Esdevé evident que l’AREB hauria creat un compte pont entre BPA i Vall Banc per injectar liquiditat a Vall Banc per pagar als clients i que els aproximadament 23.000 comptes dels clients a Vall Banc serien uns comptes fraudulents similars als comptes fraudulents que va crear Wells Fargo i que ha comportat el darrer escàndol bancari. Els comptes de Vall Banc serien simples comptes mirall dels comptes a BPA. De fet, mantenen el mateix codi IBAN excepte els dos dígits corresponents a l’entitat bancària. Un escenari en el que necessàriament també es trobaran els comptes que aquest cap de setmana haurien de migrar de BPA a Vall Banc.

Els quatre punts anteriors evidencien que els clients de Vall Banc estarien en fals. Però les nostres institucions també ho estarien. I encara ho estarien més a partir del contingut de la resolució d’aquest dijous, de la qual em limitaré a destacar que l’AREB planteja el traspàs dels comptes de 300 clients de BPA a Vall Banc sota un nou instrument de resolució. No es tracta d’una migració d’actius i passius entre BPA i una entitat pont que estaria regida pel que disposa l’article 17 i següents de la llei de resolucions bancàries. L’AREB planteja aquest traspàs mitjançant una eina de resolució denominada ‘Venda del negoci’ i que consisteix en la venda d’uns actius i passius de BPA a una altra entitat. Aquest nou plantejament de l’AREB té les conseqüències següents:

1. En primer lloc, l’article 16 exigeix que tota venda de part del negoci de BPA consistent en la venda de part dels seus actius i passius a un adquirent, requereix un procediment de concurrència transparent, sense afavorir ni discriminar a ningú i que maximitzi el preu de venda. Per tant, Vall Banc sols podria rebre aquesta segona migració si adquirís la cartera de comptes dels clients de BPA traspassables, seguint un concurs obert. Però la realitat és que estem davant d’una adjudicació a dit en favor de Vall Banc, contrària a dret.
2. L’AREB és conscient que havia de fer un concurs per a aquesta segona migració si volia anar per la via d’una venda de part del negoci de BPA. En la resolució d’aquest dijous, l’AREB argumenta que ja va fer un concurs per a la venda del 100% de les accions de Vall Banc i que l’adquirent, JC Flowers, va rebre una qualificació de 75 sobre 100. Però és evident que el primer concurs es va fer per a la compra del 100% de les accions de Vall Banc, no es va fer per a l’adquisició d’una part de la cartera de clients de BPA. I és evident que l’adquirent seleccionat va ser JC Flowers mentre que ara l’adquirent és Vall Banc. De forma que aquesta segona resolució està en fals.
3. De fet, la Societat Cooperativa Raiffeisen.ad va presentar repetidament ofertes de compra en ferm d’una part del negoci de BPA que no van ser ni considerades per l’AREB sota l’argument que sols utilitzaven l’eina de resolució de l’entitat pont i no l’eina de resolució de la venda d’una part del negoci.
4. És simplement surrealista que l’AREB prengui la resolució de fer una venda d’una part del negoci de BPA a Vall Banc i que l’AREB es descuidi de posar el preu de venda d’aquesta venda de negoci. El que està passant no pot ser més evident...

No segueixo escrivint per no cansar al lector però, evidentment, les demandes que s’acumularan als tribunals andorrans seran més llargues i amb més arguments tant o més potents que els descrits. 

Per tant, sentint-ho molt, els clients de Vall Banc haurien de prendre consciència que estan en fals. I l’AREB i l’INAF, també.