- Els accionistes majoritaris de l'entitat bancària intervinguda trameten un escrit de queixa i recusació al Consell Superior de la Justícia
- Els antics propietaris del banc lamenten la "sistemàtica i automàtica" oposició d'Alfons Alberca a tots aquells afers vinculats a BPA
- Els empresaris lamenten que el màxim representant del ministeri públic hagi utilitzat alguns testimonis de forma "selectiva i a conveniència"
Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització, els germans Higini i Ramon Cierco, han presentat davant el Consell Superior de la Justícia (CSJ) una petició sol·licitant la recusació del fiscal general, Alfons Alberca, atès que entenen que el màxim representant del ministeri públic no garanteix la imparcialitat en el ‘cas BPA’ i s’oposa de manera automàtica i sistemàtica a totes les demandes que es fa des de l’entorn de l’entitat bancària intervinguda, els seus representants i els seus accionistes. Alhora, segons l’escrit presentat davant el CSJ, Alberca usa “de manera selectiva i a conveniència” aquells elements que creu que poden anar en contra de BPA i aquells que hi tenen relació.
Els Cierco demanen que el fiscal s’inhibeixi de participar en les causes derivades del ‘cas BPA’. Però considerant que difícilment ho farà, el refusen ells directament. I, de manera cautelar i mentre la cúpula judicial no es posiciona formalment, sol·licita que s’aparti Alberca dels afers que tenen a veure amb la família Cierco i els temes judicials relatius al banc intervingut i que ja no participi en les diligències que properament s’han de dur a terme en relació amb el cas de suposada revelació de secrets professionals. Els accionistes de BPA es dirigeixen al CSJ perquè entenen que és l’organisme que ha de vetllar per la disciplina i l’ètica dels òrgans jurisdiccionals i perquè en el cas del fiscal general és l’únic ens que en pot decidir la recusació. De fet, el nomenament amb ‘nocturnitat’ d’un nou membre del CSJ per part del cap de Govern, Toni Martí, respon a la necessitat de resoldre aquesta petició. Martí va fer publicar un BOPA especial el dia de Sant Joan, dissabte i, a més, festiu, per poder designar formalment Maria Carme Torres per al càrrec.
La petició formulada pels Cierco té una doble vessant. Una queixa sobre l’actuació del màxim representant del ministeri públic i la demanda de recusació pròpiament dita. En primer lloc, l’escrit presentat al CSJ fa un parell de setmanes exposa els “mètodes i pràctiques poc ortodoxes” que a parer dels sol·licitants empra Alberca davant, per exemple, el testimoni de l’empresari espanyol Rafael Pallardó, sobre el qual gira tota l’acusació contra BPA en la causa general del cas. Els advocats dels Cierco, en el seu escrit, recorden tant la declaració de Pallardó que va servir per sustentar la intervenció de BPA com la detenció del seu llavors conseller delegat, Joan Pau Miquel, i repassen l’escrit que fa unes quantes setmanes el mateix testimoni va fer arribar al Tribunal de Corts i que finalment ha estat inclòs a la causa a partir de la presentació de la carta per part de diversos inculpats en la causa.
Els peticionaris demanen que mentre no es pren una decisió formal Alberca s'abstingui ja de participar en qualsevol diligència que tingui a veure amb els casos relacionats amb la 'macrocausa'
L’escrit de queixa recorda que Pallardó explica que se li va prendre declaració el març del 2015 d’una manera poc garantista i poc formal. “Un muntatge farcit d’irregularitats, àdhuc d’il·legalitats processals. I això sota cobertura del fiscal general amb la finalitat de ‘dirigir’ el testimoniatge”, segons que reflecteix el text de queixa. També es recorda que el propi empresari explica que quan se li va demanar per les operacions de caixa o compensacions dineràries hauria explicat que en va fer amb diverses entitats bancàries del Principat però que des de la fiscalia i la policia se li va recordar que no calia parlar dels altres bancs, que “només li interessava BPA”.
Per tant, es conclou que “el senyor Pallardó és creïble o no és creïble. Però no pot ser-ho de manera selectiva a conveniència i només pels continguts que interessen a l’acusació pública”. Alhora, lamenten els denunciants, també se sospita, o més que això, d’una connivència entre la fiscalia andorrana i l’espanyola per articular instruments que vagin en contra de BPA. Tot plegat porta els accionistes de l’entitat bancària a tenir “la íntima convicció” que Alfons Alberca actua de forma “parcial” en contra d’ells i tot allò que tingui a veure amb BPA.
I és en funció d’aquesta convicció que es demana que el fiscal s’aparti o sigui apartat a demanda dels casos relatius al banc intervingut ja que “tenia ja d’inici o ha tingut a partir d’un moment determinat un ‘a priori’ en contra de BPA i particularment contra els membres de la família Cierco”. L’escrit parla també de “persecució i criminalització selectiva i exclusiva de BPA, els seus accionistes i representants” i fa un recompte dels casos judicialitzats que tenen a veure amb la família Cierco o alguns dels seus membres per arribar a la conclusió que en tots hi té participació directa el fiscal general, que “en té tot el dret”, però que per als demandants és significatiu perquè sempre s’oposa el ministeri públic a les pretensions dels Cierco.
Un dels casos que se cita és la darrera perquisició que es va dur a terme tant als domicilis particulars com als despatxos professionals d’Higini i Ramon Cierco. Finalment, i abans de procedir al formalisme de la petició d’inhibició, recusació i sol·licitud de mesures cautelars, es posa de manifest la diligència amb la qual sempre s’actua en els casos que van en contra dels Cierco i que contrasta amb la “parsimònia” que s’empra davant les queixes i denúncies que els poden anar a favor.
Comentaris