Els Cierco demanen al fiscal general espanyol que investigui "si hi va haver un complot per 'castigar' BPA"

L’advocat que representa a Espanya els interessos dels accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització, els germans Higini i Ramon Cierco, ha tramès un escrit al fiscal general de l’Estat espanyol, José Manuel Maza, en què li demana la seva empara i li sol·licita “l’obertura d’unes diligències d’investigació” per aclarir “si realment hi va haver un complot per ‘castigar’ BPA/Banco Madrid davant la creença que ocultaven informació de la família Pujol”.

En l’esmentat escrit, de vuit pàgines, es posen en coneixement de Maza diversos fets que s’haurien produït tant abans de la intervenció de BPA -i per tant també de Banco Madrid- com altres elements succeïts amb posterioritat al 10 de març del 2015 i que amb el temps han cobrat tot el sentit en el marc del denominat ‘complot’. Es recorda també que davant els tribunals andorrans hi ha interposada una querella criminal per part d’Higini Cierco contra els funcionaris policials espanyola que van exigir documentació de BPA si no volien “ser objecte d’una severa actuació contra l’entitat bancària”.

El nucli central dels fets que evidenciarien que no s’ha anat al fons de la qüestió els concreta l’advocat que representa els Cierco a Madrid i que deixa clar que no és el lletrat, per exemple, de l’empresari valencià resident a Barcelona Rafael Pallardó, en un paràgraf. En aquesta part del text s’hi pot llegir el següent: “Si tenim en compte que el FinCEN va retirar la nota que va motivar la intervenció de BPA; que no hi ha cap actuació (a Espanya) contra els ciutadans veneçolans; que segons el Sr. Pallardó se l’hauria instrumentalitzat per detenir i encausar l’exCEO de BPA D. Joan Pau Miquel, fet que es va produir al dia següent de la seva declaració; que a més a més va afirmar que va voler posar en coneixement de les autoritats andorranes altres fets que afectarien Mora Banc i Andbank, el que no se li va permetre; i, en fi, que en la seva declaració es van introduir fets i circumstàncies que no s’ajustaven a la realitat; que segons D. Santiago Rosselló (exdirector general adjunt de BPA) hi podria haver una conformitat amb el Sr. Petrov dirigida a ‘consolidar’ l’acusació contra ell, i en derivació contra BPA/Banco Madrid, amb enormes beneficis per a la família Kanaikin, entenem que llavors V. E. ha de considerar la necessitat d’obrir una investigació per determinar si efectivament tals fet són certs, i es va actuar contra BPA/Banco Madrid de forma concertada i il·lícita en termes processals”.

El representant legal a Espanya dels accionistes majoritaris de BPA fins a la seva nacionalització recorda que la nota del FinCEN a partir de la qual es va intervenir l’entitat bancària andorrana es fonamentava en tres grans potes: els suposats diners il·lícits de ciutadans veneçolans; els fets dels quals és acusat Pallardó en el marc del ‘cas Emperador’ que va originar la causa general del ‘cas BPA’; i el denominat ‘cas Petrov’. I remarca que aquests tres casos estaven sent investigats a Espanya pels fiscals Grinda i Bermejo, que també són els que es van responsabilitzar d’exercir l’acusació pública quan, una vegada intervingut Banco Madrid, un parell d’exclients van presentar una querella per blanqueig de diners contra el consell d’administració d’aquella entitat.

Es recorda en l’escrit enviat a Maza que s’hauria presentat unes gravacions audiovisuals en què l’advocat David Carrau, soci del jurista que va muntar unes conferències a la Universitat de Bucarest, a Romania, explicaria que hauria fet uns enregistraments just a la capital romanesa on s’haurien trobat els esmentats Grinda i Bermejo amb el cap de la UIFAnd, Carles Fiñana, i el llavors director dels mossos d’esquadra, Manel Prat. En aquella reunió, el 24 d’abril del 2014, “segons Carrau s’hauria planificat la intervenció i liquidació de BPA”. S’explica que recentment s’ha aportat informació valuosa per a la investigació de tot plegat. I que la policia espanyola, abans de la intervenció de BPA, s’hauria enfilat per les parets en considerar que des del banc ara en vies de resolució se’ls estava enganyant quan se’ls hauria facilitat algunes evidències que demostraven, en tot cas, que els principals dipòsits dels Pujol a Andorra haurien passat i podrien estar en un altre banc diferent a BPA, que seria Andbank com a hereu de Banca Reig encara que ni l’una ni l’altra no se citen en el document que es va registrar a la fiscalia general de l’Estat espanyol dimarts passat.