Aquesta decisió es tradueix en una modificació de la Llei del cos de prevenció i extinció d’incendis i salvaments que es vehicula a través d’una de les disposicions finals del pressupost per al 2019, que el ministre de Finances, Jordi Cinca, va entrar a tràmit parlamentari la setmana passada i que aquest dilluns ha presentat de manera força detallada. És habitual que a través de la Llei del pressupost es modifiquin altres normatives. Fins i tot, en algunes ocasions a través d’aquestes disposicions es duen a terme canvis legislatius de certa rellevància.
Es preveu recaptar uns 444,7 milions d’euros inclosos 27 milions provinents dels beneficis d’Andorra Telecom, es preveu alhora gastar 457,9 milions d’euros
El pressupost per a l’any que ve, en la previsió que n’ha fet el Govern -cal veure quines esmenes s’hi acaben introduint-, és un dels que preveu una major capacitat d’ingrés i, també, una despesa més elevada de tota la història. Mentre que es preveu recaptar uns 444,7 milions d’euros inclosos 27 milions provinents dels beneficis d’Andorra Telecom, es preveu alhora gastar 457,9 milions d’euros, fet que deixa un dèficit de caixa de 13,1 milions d’euros, que a nivell pressupostari, com ha remarcat Cinca, és el més baix de les dues legislatures demòcrates hagudes fins ara.
Les grans macromagnituds ja s’havien exposat i avui Cinca hi ha insistit. La previsió pressupostària, que parteix d’un increment del cost de la vida per aquest 2018 de l’1,7%, reflecteix en principi una millora de l’evolució econòmica. Així, es preveu tant un increment de visitants com un augment del consum intern que han de comportar una puja de la recaptació en matèria d’IGI de més del 6,3% (més de 8 milions en xifres absolutes). També el sector immobiliari hauria de repuntar i deixar més diners a les arques estatals. A nivell de recaptació, també es preveu un increment molt sensible dels ingressos procedents de gravar els salaris dels treballadors, és a dir, de l’IRPF.
El Govern preveu recaptar més de tres milions més del pressupostat per aquest 2018. En canvi, la puja no serà tan accentuada en el cas de l’impost de societats, que deixarà tot just 800.000 euros més el 2019 respecte del previst per aquest 2018. Un altre capítol sempre important és la taxa al consum, que inclou els tributs sobre el tabac, i que haurien de passar d’una recaptació de 108,9 milions a 111,5. Els ingressos patrimonials, que són fonamentalment el resultat de ‘xuclar’ els dividends d’Andorra Telecom i FEDA, haurien de deixar a la caixa estatal 33,7 milions, una mica més que l’any en curs. D’aquesta xifra, uns 7 milions procedeixen de la venda d’accions de Más Móvil.
La previsió pressupostària reflecteix en principi una millora de l’evolució econòmica, exemplificada en un increment de la recaptació de l’IGI d’un 6,3
Quant a les despeses, el capítol més rellevant és el de personal, que creix prop d’un 8% -malgrat que Govern ressalta que serà de només un 4,37% respecte del liquidat- producte de tres grans coses: l’increment de l’IPC per a totes les nòmines, la major contractació i el fet que el 2019 coincideixen el pagament de nombrosos triennis entre el personal. En total, la remuneració del personal suposarà en xifres rodones percentuals el 25% del que l’Estat preveu gastar-se durant l’any que ve. En xifres absolutes suposa 114,2 milions pels 110,7 que s’havien pressupostat per aquest 2018.
Les transferències corrents es redueixen en 2,6 milions (i se situen en 215 milions) atès, per exemple, que caldrà injectar menys diners a la CASS perquè hi haurà un increment de cotitzants. És a dir, hi haurà més persones de les previstes que cotitzaran a la Seguretat Social. En canvi, s’hauran de transferir dos milions més dels previstos als comuns. Entre les despeses, cal tenir en compte, per exemple, una davallada de les inversions, encara que l’executiu destaca que s’apostarà més per edificis i infraestructures i menys per xarxa viària. A inversió nova s’hi preveu destinar sols trenta milions d’euros, 3,5 milions menys que el previst per aquest 2018, en què la xifra ja era significativament baixa.
Disposicions finals
Més enllà de macroxifres, el que cal tenir en compte són algunes de les modificacions legislatives que es fan aprofitant la Llei del pressupost. I d’aquí la que té a veure amb els bombers i que té per objectiu permetre que el cost de les operacions de recerca, salvament, rescat o socors es puguin repercutir a les persones afectades quan aquells rescats plausibles derivin d’una actuació imprudent o d’una activitat recreativa de risc. S’ha d’acabar de veure com assumeixen les despeses, quan pertoqui, la CASS i el SAAS, a veure quin repartiment fan. Però el que està clar, i així ho ha explicat el ministre Cinca, és que el cost d’aquestes activitats de salvament s’ha incrementat notablement els darrers anys i que el Govern no pot assumir-ho en els casos que el motiu de tot plegat és una imprudència.
Es possibilita que Andorra Telecom inverteixi en una societat andorrana o de fora fins a un 10% (ara aquest llindar està situat al 5%) dels fons propis
De modificacions via disposició final n’hi ha d’altres. Per exemple, es possibilita que Andorra Telecom inverteixi en una societat andorrana o de fora fins a un 10% (ara aquest llindar està situat al 5%) dels fons propis de la companyia mantenint, això sí, el límit global d’inversió en participades en el 15% actual. Això deixa entreveure que l’operadora està estudiant alguna inversió que va més enllà del que podia fer fins ara. Una de les disposicions també serveix per incloure algunes variacions ja previstes en la denominada Regla d’or.
Entre altres, també es modifica la Llei de comptabilitat dels empresaris per introduir una taxa de 50 euros per al tràmit dels dipòsits de comptes quan es faci de forma presencial, és a dir, en paper. L’objectiu és fomentar els processions virtuals, en línia. Els dos primers anys, però, dita taxa no serà tal. Així, el primer any es bonificarà el 50%, per tant caldrà pagar 25 euros, i el segon any la bonificació serà del 25% amb la qual cosa el que caldrà pagar són 37,50 euros.
Comentaris