Els accionistes majoritaris de BPA exigeixen a PwC un informe independent

Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA), els germans Higini i Ramon Cierco, han tramès recentment una carta als dos màxims responsables de PricewaterhouseCoopers (PwC) a Barcelona i Londres, Xavier Brossa i Dennis M. Nally, respectivament, exigint-los que l’informe final de l’auditoria que s’ha estat fent durant més de mig any entre els comptes i els clients del banc intervingut reflecteixi “la independència” de la consultora internacional i la seva “major integritat” basada en les normes aplicables per aquest tipus de treballs i en la normativa vigent en cada moment al Principat, que és sota la jurisdicció del qual operava. Els germans Cierco reclamen en el seu escrit que les conclusions de PwC indiquin “d’una manera clara i directa” si han aparegut evidències que a BPA hi havia institucionalitzat un sistema de rentat de diners més enllà dels casos que ja estaven sota control de la Justícia, en la majoria d’ocasions arran de denúncies de la pròpia entitat bancària. Els legítims propietaris de BPA s’han adreçat als dos alts comandaments de la firma auditora davant el temor que l’informe de conclusions que s’estaria acabant d’elaborar -segons que va reconèixer fa uns dies el propi cap de Govern d’Andorra, Toni Martí- pugui ser condicionat per pressions de l’administració andorrana o ingerències polítiques (o fins i tot que PwC no l’acabi redactant i sigui l’INAF qui el faci, com s’ha publicat recentment). I que es vulguin fer passar qüestions d’ordre menor i que res tenen a veure amb les acusacions fetes pel FinCEN en la seva nota del 10 de març com a elements que generin confusió i alarma social allà on estan segurs que mai no n’hi ha hagut. Els accionistes majoritaris de BPA i els seus assessors legals temen que tot plegat es converteixi en una maniobra per justificar el tancament de BPA quan cada vegada sembla més clar que, en tot cas, van ser els errors dels reguladors en respondre el FinCEN el que va provocar el ‘cop de martell’.

Temps i diners malbaratats

La carta, que posa de relleu el lent i costós treball que els professionals de PwC han estat fent pràcticament des de l’endemà de la intervenció del banc -lent i costós tant en temps (més de 100.000 hores invertides) com en diners malbaratats (el propi Govern ha reconegut ja una xifra superior als deu milions d’euros que anirà en augment perquè hi ha encàrrecs que encara no han finalitzat ni s’han facturat)-, reclama a l’auditora que se cenyeixi a la normativa aplicable i als estàndards d’independència i rigor. Alhora, i després de recordar que durant el procés d’anàlisi s’han anat canviat criteris i s’ha augmentat el nivell de cerca un cop inicialment havia quedat clar que no s’havia localitzat res que no estigués ja denunciat on corresponia, s’exigeix que s’especifiqui detalladament quins eventuals casos de blanqueig de diner sistemàtics han aparegut si és que realment existien, que s’està segur que no era així. El coordinador de l’estratègia legal de la família Cierco, l’advocat americà Eric Lewis, afirma que “tot aquest afer és d’una gran incompetència burocràtica, manca de transparència i encobriment. Els germans Cierco estan decidits a netejar el seu bon nom per l’honor dels seus empleats, socis accionistes, clients i la reputació familiar. És hora de començar a passar comptes”. Finalment, els accionistes majoritaris de BPA, a través dels seus assessors legals als Estats Units i d’acord amb la seva representació lletrada al Principat, demanen “el dret de tenir l’oportunitat d’examinar l’infor-me d’auditoria i la informació subjacent que l’acompanyi abans de la seva publicació”. Des del 2002, BPA va realitzar auditories antiblanqueig (AML) aprovades per l’INAF i per algunes de les principals firmes d’auditoria global (KPMG -amb la rúbrica de qui avui dirigeix l’INAF, Maria Cosan- i Deloitte). El banc va implementar polítiques estrictes de compliment antiblanqueig i amb la seva expansió cap a Espanya arran de l’adquisició de Banco Madrid va haver de fer front a l’exigent marc regulador financer de la UE. A més a més, sobre els casos citats pel FinCEN en la seva ‘Notice of Finding’, BPA ja n’havia informat el març del 2104 a les institucions andorranes i estaven en mans de la Justícia.