La col·lecció d’art de Banca Privada d’Andorra (BPA) que té, de portes en fora l’obra de Jaume Plensa els '7 poetes’ com a gran referent, forma part del lot que s’hauria adjudicat al fons d’inversió americà JC Flowers en el marc del procés de subhasta de Vall Banc. Així ho han assegurat fonts coneixedores del ‘data room’ (el calaix de sastre on s’hi va anar abocant la informació referent a l’entitat pont creada per suposadament resoldre la crisi generada després de la intervenció de BPA). Aquest extrem també l’han confirmat fonts de l’entorn de l’adjudicatari, que preveu disposar de les obres d’art -sense que per ara es tingui clar què en pensa fer- com de diversos béns immobles que també són titularitat de l’entitat bancària andorrana.
A través dels anys, BPA com a persona jurídica i alguns dels seus principals accionistes a títol privat -aquestes peces, en principi, és clar, haurien de tornar als seus titulars per molt que encara avui estiguin en dependències bancàries- havien creat un més que notable fons d’art. De fet, segons diverses fonts, entre el banc i alguns dels seus propietaris, disposaven de la col·lecció privada més important quant a obres de l’escultor català Jaume Plensa, considerat un dels millors artistes contemporanis en la seva especialitat de tot el món. També de Plensa és una de les altres obres que no hi ha dubte que és titularitat de BPA. ‘Gran latent’, una obra d’acer inoxidable ubicada actualment a la placeta de Sant Antoni, just a tocar de la sortida del pàrquing que hi ha a les plantes inferiors de l’edifici central de l’entitat bancària, un edifici que, en aquest cas, no és titularitat del banc des de fa uns anys.
¿S’imaginen els '7 poetes’ viatjant de la plaça Lídia Armengol d’Andorra la Vella a una de les mítiques avingudes de Nova York on JC Flowers té la seva seu central? Doncs podria passar. No pas ara. BPA va signar el 2014 un conveni de cessió amb el conveni de la capital per 20 anys. En principi, l’adjudicatari del banc pont que s’alimenta dels béns del banc intervingut s’haurà de subrogar en la posició de BPA. Però això no és gens clar, segons que han manifestat diverses fonts coneixedores del procés, que han qualificat d’esperpèntic, poc ordenat, mancat d’informació i amb documentació poc actualitzada o molt parcial. El ‘teaser’ més formal que incloïa el ‘data room’ valorava BPA en uns 1.100 milions d’euros incloent-hi tots els actius i passius que s’hi preveuen passar.
El ‘data room’ incloïa documentació diversa com escriptures de béns immobles o els contractes laborals del personal (una relació exhaustiva d’ells, almenys). Les fonts consultades han assegurat que no hi ha cap dubte que les obres d’art que eren titularitat de BPA també formen part d’aquests actius que s’inclouen en el lot subhastat. De fet, els consultats han mostrat la seva sorpresa pel fet que l’administració no hagués adoptat mesures per evitar que obres d’art que l’entitat i els seus accionistes havien adquirit en molts casos amb vocació de país -moltes de les obres eren exposades a la via pública. Per exemple, als jardins de Casa Rossell d’Ordino també s’hi ubica una obra titularitat de BPA. En aquest cas, ‘L’arbre de la pau’, de l’escultora francesa Hedva Ser.
Les figures humanes, d’homes pensatius, asseguts damunt d’unes columnes d’acer d’una desena de metres i creades en resina epoxi i fibra de vidre de 2,1 metres d’altura són, des de la seva instal·lació, són un símbol inequívoc de la capital. De fet, i quan a obres de Plensa, BPA, amb el temps pretenia crear una ruta per les parròquies andorranes a partir de la instal·lació d’obres diverses d’aquest autor. Entre el que es pot veure en espais públics i el que exhibia BPA a la seva seu central, entre el que era propietat del banc i el que és i hauria de continuar sent propietat d’alguns dels seus accionistes a títol personal i privat, a banda d’’Els 7 poetes’ o el ‘Gran latent’ de Plensa també es disposa d’obres com ‘Green Self-Portait’ o ‘Overflow IX’.
Més encara: BPA també disposava de peces molt interessants com ara ‘Conversation’, una cabina telefònica a mida natural feta de vidre, acer inoxidable i llum; i ‘Home de vidre I’, un cos desmembrat amb peces de vidre. De la sèrie de lletres i números, l’entitat bancària també atresora ‘We’ (acer inoxidable) i ‘Home mineral’ (de bronze), i un inquietant bust de bronze de la sèrie ‘Cap I’. Altres formats de Plensa també decoren encara avui les instal·lacions centrals de BPA: l’interior dels passadissos i despatxos estan decorat amb dibuixos que abracen dues dècades de creació de l’artista català com ‘Cap Negre VIII’, ‘White Lungh’, ‘Stomach’, ‘Liver’, ‘Continents V’, ‘Cloudy box’, ‘Tres núvols blancs’, ‘Mirall d’ombra’, ‘Dues sabates amb cordills’ o ‘Shadow (estudi) VI’. La col·lecció d’art que mostrava l’entitat financera també integra obres de Casas, Urgell, Mir, Sorolla, Miró i Picasso, així com Bartolozzi o Evru. Com s’ha dit, malgrat que moltes d’aquestes peces estaven a disposició del banc per a la seva mostra i decoració, no són pas titularitat de BPA i, per tant, no formen part del lot. Però moltes i de significatives, sí. Tal i com han recordat fonts coneixedores del procés de subhasta de Vall Banc.
El banc pont s’ha adjudicat per un màxim, i l’expressió un màxim no és gratuïta, de 29 milions d’euros. És a dir, en el millor dels casos, JC Flowers no pagarà més de 29 milions. Sempre que es donin unes condicions que no han transcendit. El primer pagament seria de 7,5 milions. La resta dependrà de l’evolució del negoci. Amb un parell dels immobles que formen part del lot, segons les fonts, ja se superaria pràcticament el màxim que el fons voltor americà pot arribar a pagar per l’entitat sorgida del desmembrament de BPA.
Comentaris