Concòrdia alça el teló acusant ‘la vella política’ d’haver portat el país “a la decadència”

La formació, que ha tingut algun que altre record, abans i durant l’acte, per a la junta electoral, per fer una lectura tan restrictiva de la legislació electoral que a punt ha estat de deixar-los sense acte de presentació, ha fet un clam per revertir la situació en allò que es pugui i “superar el tactisme de la vella política” per “apostar pel sentit comú”. Concòrdia ha alçat el teló del seu camí cap als comicis que s’han de celebrar en menys d’un mes amb un petit bany de masses. I amb un format certament distès i implicant els assistents com si d’un joc es tractés a participar del coneixement de les llistes.

Tot i que és clar que l’acte ha tingut una gran connotació i contingut polític, tots els intervinents en els parlaments, i han estat uns quants, han evitat fer cap mena de proposta, per cenyir-se a la recomanació de la junta electoral a petició del Govern, fet que els ha impedit per l’acte a l’era de Casa Rossell i els ha portat a omplir la sala d’actes del comú d’Escaldes. Fa o no fa, havien previst 150 persones a Ordino. A l’auditori comunal escaldenc han estat algunes més, comptant-hi els 30 candidats llargs i la quinzena de persones que directament estan implicades en la rerebotiga de la formació.

BLOCS

Just abans la presentació, Escalé s’ha referit davant els mitjans de comunicació a la decisió de la junta electoral, que ha vingut a dir que no entenia però que es respectaria escrupolosament. Ara bé, ha advertit que amb la recomanació de l’òrgan de control electoral es priva a partir d’ara d’una cosa tan sana que es fer aportacions en el debat polític sigui en el moment que sigui. Més enllà d’això, el candidat de Concòrdia ha pronosticat que els resultats del 2 d’abril deixaran un escenari “polaritzat en dos blocs, el que representa les nostres propostes i el que suposa la política de sempre” i això pot portar a que hi hagi “un govern en minoria que seria molt bo per a la democràcia andorrana” i per retornar la centralitat del debat polític al Consell General.

Escalé assegura que “un govern en minoria que seria molt bo per a la democràcia andorrana” i per retornar la centralitat del debat polític al Consell General

Ja en el discurs davant els concurrents a l’acte, i després d’haver-se presentat les candidatures territorials -Andorra la Vella, Sant Julià, Escaldes- i la llista nacional, Cerni Escalé ha demanat que primi l’esforç als cognoms i que la gent “qui treballi al país pugui viure també al país” i “no hagi de marxar a la Seu o més enllà”. Fins i tot ha revelat que quan va esdevenir secretari general del comú d’Escaldes una de les primeres coses que va haver de fer va ser validar certes autoritzacions (“per imperatiu legal”) de les torres del Clot d’Emprivat, sentint-se “part de la maquinària burocràtica i política que està destruint Andorra”.

Cerni Escalé ha reclamat “créixer des de la qualitat més que des de la quantitat” i ha recordat que “el museu nacional és la natura”. I de la situació actual que viu al país, que la número 2 de la candidatura, Nuri Segués, havia descrit prèviament com poc menys que un desastre, amb un “creixement desenfrenat i la desigualtat que cada cop es fa més gran”, el candidat a cap de Govern de Concòrdia ha dit que “seria fàcil assenyalar els governs de Demòcrates per Andorra”, “o al PS per no plantejar una oposició prou dura”, “o podríem parlar dels socis de DA”.

Tot plegat per, en un ‘gir poètic’ més, autoresponsabilitzar-se també en part de tot plegat. “En realitat ens podem mirar al mirall a cadascun de nosaltres perquè no hem alçat suficient la veu fins ara i la manera de revertir això és embarcar-nos en aventures com la de Concòrdia”, ha deixat anar un Escalé que ha compartit discursos amb els candidats territorials -primers i segons de les llistes-, amb els copresidents i presentadors de l’acte (Cerni Cairat i Olalla Losada) o amb els primers de la llista nacional. Especialment significatiu en aquest cas ha estat el parlament del número 3 de la candidatura.

“Ens mou el neguit però sobretot les ganes de moficiar el rumb que ha agafat Andorra els darrers anys”, ha exclamat Núria Segués, número dos de la llista nacional

No era un candidat qualsevol. Tampoc era només el petit empresari o agent d’assegurances que ha assegurat ser, i que segur que és. Jordi Casadevall va ser secretari general dels governs de Toni Martí i és fill d’un dels impulsors de Demòcrates i avui president del Consell Superior de la Justícia (CSJ). Casadevall, que ha reconegut haver-se afegir al projecte quan aquest ja estava en dansa, és qui ha fet el discurs més preparat en el sentit de llegir el que tenia escrit i haver escrit un text d’allò més pensat partint d’aquella Concòrdia que havia escoltat sempre a Canillo. La que tenia a veure amb els terrenys i les discòrdies.

Casadevall, que ha deixat clar que “no som la marca blanca de ningú, som originals i genuïns”, ha demanat “defugir d’ideologies” i apostar per “pragmatisme, il·lusió i empatia”. El número 3 de la llista nacional ha deixat clar que allò que diguin “no seran encanteris” perquè “no creiem en el poder de les paraules sinó dels fets” i ha fet una observació menys gratuïta i més important del que semblava: “Homologació no vol dir un mimetisme absolut”. I és que, poc o molt, tots els candidats que han pres la paraula han vindicat l’Andorra del passat en el sentit de recuperar l’esperit de solidaritat i de cohesió.

“Ens mou el neguit però sobretot les ganes de moficiar el rumb que ha agafat Andorra els darrers anys”, ha exclamat Núria Segués. Com? Doncs en el proper capítol, o fent el piscolabis al vestíbul del comú escaldenc, no fos cas que la junta electoral -per cert, que Escalé advoca per reformar el sistema d’elecció parroquialista- els toqués el crostó.