Eleccions coMunals amb M de Minguillón

Eleccions coMunals amb M de Minguillón
Eleccions coMunals amb M de Minguillón
Queden moltes llistes per definir i molts noms per fer-hi encaixar. Però, sense cap mena de dubte, el nom de tots els noms per a les comunals del 13 de desembre comença per Mingui i acaba per Llón. Jordi Minguillón. L’actual cònsol d’Andorra la Vella i la seva gran valedora i ministra de Salut, Benestar Social i Ocupació, Rosa Ferrer, estan a un pas de vèncer la mare de totes les batalles. A encara no dues setmanes de la data límit per presentar candidatures, el cap de Govern i líder (in)discutible de Demòcrates per Andorra (DA), Toni Martí, hauria pràcticament cedit a les pressions dels dos caps visibles de la Coalició d’Independents (Cd’I) el pacte amb la qual bona part del nucli dur de la formació taronja maleeix hores d’ara. Martí té clar que Ferrer no va de ‘farol’. Com a mínim no en aquesta ocasió. També ho té clar encara que sigui a contracor bona part del grup parlamentari que sap que de no acceptar Minguillón com a cap de cartell de DA Cd’I es podria quedar en minoria. Carles Jordana, el conseller expert en blanqueig de la majoria demòcrata, ha deixat clar que serà fidel a la formació que el va designar (Cd’I) i que -per molt que la televisió pública asseguri el contrari però sense ell sortir davant la càmera- deixarà de donar suport a DA si DA no respecta el pacte: Cd’I tria el candidat a cònsol major. I l’escollit és Minguillón. A una hipotètica baixa de Jordana s’hi podria afegir la d’un altre Carles. Enseñat, en aquest cas. La cessió del líder demòcrata a les pretensions de Rosa Ferrer, Jordi Minguillón i companyia no s’ha posat gens bé, per exemple, als dos membres demòcrates de la comissió de candidatures (Jordi Cinca i Josep Anton Bardina) que, justament, han anat defensant el contrari. Però l’amenaça ‘ferrerianominguillonista’ ha anat tan enllà que ara mateix sembla improbable canviar el destí. Minguillón, que ha arribat a festejar, per exemple, amb els liberals, que té en contra una part del seu propi equip comunal, que ha vist com se li han fet constàncies en acta de consellers del seu grup contraris a adjudicacions fetes presumptament a mida, serà el candidat a cònsol major (si no hi ha un daltabaix, perquè el comitè parroquial de DA es manté ferm que no és el millor candidat). I com a cònsol sortint partirà amb certa avantatge. Les properes setmanes mirarà de rendibilitzar la feina feta al comú. Especialment, en matèria d’obra pública (la plaça de la Rotonda, l’embelliment de Riberaygua) i de gestió de petites problemàtiques comercials (el demòcrata Robert Cassany, per exemple, el tindria al costat en aquest cas). I s’haurà de veure quina candidatura configura. El número dos hauria de ser de DA. I hores d’ara tot està en l’aire. Consellers actuals com Marc Pons i Meritxell Rabadà, de la confiança de DA (malgrat que la segona sigui plenament de Cd’I), han manifestat públicament que ells no seran en una candidatura liderada per Minguillón. Especialment a Pons, afiliat a DA, hi hauria persones de l’entorn polític taronja que ja l’haurien sondejat perquè canviï d’opinió. Però els mateixos que l’han sondejat saben com serà de complicat que hi hagi un gir en el seu posicionament. Més fàcil seria que repeteixin consellers actuals com Jordi Cabanes o Maica Nin. En tot cas, i almenys inicialment, la meitat de la llista l’hauria de triar DA i, l’altra meitat, l’hauria d’escollir Cd’I.

Els liberals preocupen

La de DA Cd’I no serà l’única candidatura a la capital. És clar. I als demòcrates els preocupa l’embranzida que pugui agafar la llista liberal. En principi l’hauria de liderar el president del comitè parroquial de Ld’A, Jordi Cerqueda. I ho farà a no ser que surti una alternativa que es consideri diametralment millor. El que és segur és que el president del partit i número dos del grup parlamentari, Jordi Gallardo, no deixarà el Consell General. A banda de la llista de l’actual cònsol i la dels liberals, el més probable és que n’hi hagi dos més. Les dues faccions socialdemòcrates no es posaran d’acord ni fartes de vi. De fet, no aniran juntes, probablement, a cap parròquia. Potser a Sant Julià, si escau. Però poca cosa més. En principi, l’actual consellera a l’oposició Dolors Carmona té tots els números de ser la primera de la llista del Partit Socialdemòcrata (PS). Però la direcció del partit té totes les portes obertes. Tant a la incorporació d’un independent de prestigi com a la possibilitat que fructifiqui algun tipus de pacte. Però SDP té clar, també en principi, que constituirà, a la capital, una d’aquestes plataformes de redreçament comunal amb independents.
LA RESTA DE PARRÒQUIES

CANILLO. Hores d’ara el més probable és que només hi hagi una sola llista. I seria de DA. Els demòcrates tindran Josep Mandicó al capdavant i és possible que David Palmitjavila es mantingui en el segon lloc tot i les reticències mostrades per una part del comitè parroquial encapçalat pel ministre Jordi Alcobé. Com que no han fructificat altres alternatives, l’actual cònsol major no veuria a desgrat l’actual cònsol menor. DA ha fet un fitxatge que pot acabar sent clau en la ‘desconnexió’ d’una llista alternativa: Cerni Pol. L’advocat s’incorpora a les files de DA (i renuncia a ser el representant del grup mixt a la junta electoral. I això fa desactivar una de les possibles valedores d’una llista rival: Bibiana Rossa. I deixa ‘tocat’ un altre ‘outsider’ proper políticament a Rossa: Gerard Barcia. La principal aposta liberal en una possible candidatura de confluència, Dolors Cabot, seria avui per avui més pessimista que optimista.

ENCAMP. Demòcrates per Andorra (DA) continuarà sent Units per al Progrés (UP) a la parròquia. Tindrà al capdavant Jordi Torres Arauz i Esther París. I sumarà altres persones de sensibilitats diferents com Jordi Rich. El PS tindrà de cap de llista Joan Sans. I és possible que acabi anant en solitari. El suport d’SDP no està gens clar. De fet, aquesta formació, que va presentar Rita Sirkia de cap de cartell a les generals, també ha estat flirtejant amb els liberals. Ld’A, que al seu torn també havia mantingut contactes amb UP, té prou gent per fer una llista en solitari però encara no té clares les posicions capdavanteres. S’hauria sondejat persones com ara Jordi Troguet i Enric Casabella.

ORDINO. Una altra parròquia on si hi ha una segona llista, aquesta parteix amb un clar desavantatge. La marca parroquial de DA, Acció Comunal d’Ordino (ACO), té tots els números de vèncer els comicis. La candidatura que encapçalaran Josep Àngel Mortés i Gemma Riba tindrà una important renovació amb la incorporació de persones com ara Vanessa Fenés, Xavier Herver o, sobretot, Sam Duró. Convergents d’Ordino, que ha festejat amb ACO i amb Liberals, també fa l’ullet, ara, a SDP, que està esgotant totes les possibilitats per formar una d’aquestes plataformes ciutadanes. No és descartable que hi acabin confluint, també, els liberals. El PS no ho té fàcil i dependrà del posicionament de gent que ara està en segona línia política com Esteve López o Franz Armengol que finalment es presenti un projecte en solitari i sostenible.

LA MASSANA. Hi haurà dues llistes segur. Però també a la Massana hi ha un claríssim favorit: Ciutadans Compromesos (CC), formació que té el suport de Liberals d’Andorra. David Baró, Raül Ferré, Olga Molné, Sergi Balielles, Jael Pozo i Natàlia Cusnir seran els sis primers de la llista. Entre els restants hi haurà cares noves. Pleguen Sandra Bonet, Miquel Llongueras i Maria Pilar Gabriel. El Partit Socialdemòcrata (PS) ha renunciat explícitament a fer llista per les dificultats que tenia i per la petició expressa dels Verds, que tenen Pozo dins de CC. SDP ho té complicat. I hauria sondejat els ‘garrallistes’, que al seu torn són els socis de Demòcrates per Andorra (DA) a la Massana. DA serà sí o sí als comicis. O aquesta és la intenció. Però hores d’ara no hi ha cap candidat que vulgui anar a l’escorxador. No és descartable que s’hagi de demanar un ‘favor de darrera hora’ a l’exministre de Cultura Albert Esteve.

SANT JULIÀ DE LÒRIA. Unió Laurediana segueix la tradició d’anar a darrera hora. Tot just ahir es va confeccionar una àmplia comissió de candidatures. Hi ha molts noms informalment sobre la taula. En principi, la voluntat és renovar els dos primers llocs. El comitè executiu de la formació local associada a liberals en principi té clar de prescindir de Manel Torrentallé. Sobre Montserrat Gil hi ha més dubtes. Hi ha diversos noms sobre la taula (Roser Bastida, Joan Albert Farré… Adrà Pintat fa un temps… Ricard Fiter fins i tot…) però es voldria donar un senyal més clar de renovació que no és evident per ara. Davant encara no està clar què s’hi trobarà UL. DA, SDP, PS… tots volen adjudicar-se la potestat de ser els vertebradors d’una llista conjunta alternativa que no fructifica. DA no acaba de fer lligar l’all-i-oli. I ja té clar que el ‘globus sonda’ llançat pel president del grup parlamentari, Ladislau Baró, de situar al capdavant Núria Rossell, no funciona. Antiga docent molt ben vista i reconeguda a la parròquia, Rossell només hauria acceptat concórrer als comicis si la candidatura que hagués de liderar fos la única. No vol anar ni a favor ni en contra de ningú. I hauria proposat Montserrat Gil de número 2 i Rossend Areny en el tercer lloc. Inviable. És més viable que PS i SDP facin quelcom junts en format de plataforma independent que no que hi hagi un projecte més global. Gilbert Saboya és qui mira de remenar les cireres de DA. Però sense sort, per ara.

ESCALDES-ENGORDANY. Demòcrates per Andorra (DA) parteix amb una clara superioritat. Trini Marín i Marc Calvet volen esgotar cicle de dos mandats. I ho faran amb un equip que renovaran a mitges. Continuaran, per exemple, Josep Tudel i Núria Goméz. I deixaran l’equip comunal consellers actuals com Núria Barquín. Davant hi haurà, com a mínim, dues llistes: socialdemòcrates (PS amb Cèlia Vendrell al capdavant a manca que hi hagi un pacte amb SDP que pugui canviar les coses) i liberals. Ld’A té un problema important en els dos primers llocs. Ara mateix estan vacants. Si no hi ha més remei, podria encapçalar la candidatura l’enginyer Eduard López Mirmi, que s’havia lleugerament autodescartat per la crisi de l’aigua (presideix Capesa).

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.