El xou financer de Sant Julià entra en el principi de la fi

El xou financer de Sant Julià entra en el principi de la fi
El xou financer de Sant Julià entra en el principi de la fi

L’herència liberal era enverinada. La recepció i la gestió del llegat pels ‘laurediodemòcratacomunals’ tampoc no comença de la millor manera. Però el xou de les finances del comú de Sant Julià, més enllà de resultats i l’evolució, sembla entrar al principi del final. La situació, però, no deixa de ser per a la riota. Si no hi ha una nova alteració del calendari, dijous de la setmana que ve el plenari lauredià hauria de poder aprovar el pressupost per al 2016. Sí, sí, per al 2016. I se suposa, doncs, també, que la liquidació comptable del 2015. Tot està agafat amb pinces, agulles de cap i imperdibles. Com ‘imperdible’ és tot plegat en un comú on nou mesos després de començar l’any -o dit d’una altra manera, a tres mesos d’acabar-lo- encara no ha facturat ni un sol tribut a l’obligat tributari. La millor manera de no gastar, deu pensar l’equip liderat per Josep Miquel Vila, és no ingressar ni un euro. I tal dit, tal fet. En tot cas, la previsió, l’enèsima i, per tant, no té perquè complir-se, és que abans no acabi aquest mes hi hagi els comptes del 2015 tancats, el pressupost del 2016 aprovat i la reunió de poble per explicar fil per randa als veïns la situació amb què l’actual equip comunal s’ha trobat la corporació i Naturlandia.

Una part de l’equip de govern d’aquella barreja de llets anomenada Laurèdia en Comú i finalment promoguda per Demòcrates per Andorra (DA) més que no pas per ningú -almenys, aquells que es van acabar presentant- ha exposat aquest dijous a una part de la plataforma més oberta i més global que és la mateixa Laurèdia en Comú l’estat de la qüestió. I l’estat de la qüestió és fotut però es mirarà de salvar. D’entrada, i contra l’opinió d’alguns dels integrants mateix de la majoria comunal, amb el que hi ha sobre la taula, per lleig que sigui, no es preveu portar a la fiscalia res de res. A la Batllia tampoc. S’és conscient que encara hi algunes qüestions per analitzar i alguns elements més que cal posar sobre la taula. Especialment sobre Naturlandia. Però el cònsol, tal com han recordat diverses fonts, ja va dir durant la campanya electoral que no pretenia crea una fractura ciutadana judicialitzant la política comunal. I que hauria de ser molt grossa perquè s’acudís als organismes jurisdiccionals. I s’ha mantingut en aquesta tesi malgrat que no agrada gens als components més rígids (o més transparents, depèn com es miri) de la formació.

Les fonts consultades han explicat que fins ara s’ha funcionat activant les dotzenes parts del pressupost del 2015 i això ha permès un control estricte de la despesa. De fet, bàsicament s’ha garantit el funcionament del dia a dia i poca cosa més. Aquesta situació, i les poques dades que han anat transcendint -l’anàlisi financera l’ha comandat pràcticament en solitari Vila- i la sensació d’improvisació, d’anar perdut que fins ara ha transmès l’equip de govern ha causat estupor entre els lauredians i desànim en una part important del funcionariat comunal. No pas tot. També depèn de la tasca que fa el funcionari en qüestió i del tarannà del conseller o conseller que en dirigeix les regnes. Les fonts consultades han assegurat que, per exemple, les línies establertes a departaments com els de Cultura o els dels serveis i manteniment estan encoratjat bona part dels treballadors públics. No corren la mateixa sort altres departaments. Però retornem a les finances, als números, a la situació de la caixa.

Increment en els tributs i preus públics

D’entrada, no s’ha girat ni un rebut tributari. No s’ha cobrat cap impost ni taxa comunal. La raó oficial? Que el comú, els actuals dirigents comunals, s’havien d’estudiar molt bé tota la forquilla de tributs i preus públics per mirar si era possible incrementar-ne alguns i així obtenir més ingressos en un futur. I fins que no es tingués clar, molt clar, no es volia fer res. Tampoc no es volia deixar de passar l’oportunitat d’incrementar la recaptació ja des del primer moment. Aquesta qüestió, evidentment, no tenia res a veure amb la manca o amb la confecció del pressupost per al 2016. Sí que hi té més vincle la liquidació del 2015. De fet, en aquest sentit el cònsol ja va deixar clar que no hi hauria pressupost si no hi havia comptes de l’exercici anterior tancats. Que es volia saber realment com s’estava per obrar en conseqüència. I els comptes de l’exercici passat no s’han volgut signar a la babalà. Ni molt menys. Ben al contrari. L’actual equip, i en especial el cònsol major, tot i no tenir cap voluntat de portar res a la fiscalia sí que tenia clar que no es volia assegurar que no s’empassava cap gripau. Ni pretenia assumir cap responsabilitat, present o futura, que no li toqués. D’aquí que s’han volgut tenir molt lligadetes les coses.

I s’ha volgut tenir totes les operacions molt ben traçades. Amb els justificants degudament controlats i corroborats de tots els moviments. Les fonts consultades han assegurat que, en gran mesura, i tot i que en alguns casos ha costat i molt, s’han pogut reunir ‘proves’ de la immensa majoria de coses. Hi ha ‘històries’ pendents. Hi són i en algun cas no se sap si mai s’acabaran d’aclarir. Però són de poca rellevància. Reunides les ‘proves’, els justificants, quina era l’altra pota que frenava el tancament de comptes? Segons els consultats, i segons que s’hauria explicat a integrants de la plataforma Laurèdia en Comú, que si es feia una liquidació seguint els paràmetres establerts i definits per al 2015 el nivell d’endeutament del comú de Sant Julià hauria superat i amb certa supremacia el llindar permès per la llei de finances comunals. D’aquí que s’han invertit molts mesos en buscar refinançaments de partides encara incloses en el 2015, de renegociar lloguers que encara no s’havien satisfet totalment durant el passat any… tot per intentar rebaixar la despesa imputable a l’exercici passat i així no superar l’endeutament màxim permès. ¿S’hauria aconseguit? Segons les fonts consultades, properes a la majoria i, per tant, amb cert interès optimista, per pocs milers d’euros s’hauria pogut quedar sota el sostre d’endeutament. De superar-lo, el Govern hi hauria d’intervenir i el primer interessat en no haver d’actuar és l’executiu mateix.

Fins que no se celebri, previsiblement durant la setmana que ve, la sessió de consell de comú i, amb posterioritat, es dugui a terme la reunió de poble no se sabrà amb exactitud com han quedat tots els indicadors. El pressupost no serà gran cosa més que de funcionament. De fet, no tindria massa sentit després d’haver esgotat bona part de l’exercici que es pretengués ‘cremar’ amb tres mesos el que no s’ha gastat en els nou restants. Una altra cosa és, segons les fonts, que la previsió comptable per aquest any que s’acaba marqui ja molt clarament línies del que hauria de ser el pressupost per al 2017. I aquest no es pot demorar el que s’ha demorat aquest any. Si una part important de la ciutadania ja no entén tan retard, l’any que ve la situació seria inconcebible. I les fonts de la majoria consultades asseguren que malgrat que les diferències internes que hi pugui haver ni de lluny es pot pressuposar un trencament. Cap fractura. Potser alguna esquerda. O esquerdeta. Però res, asseguren les fonts, que no sigui subsanable.

I Naturlandia? Naturlandia continua generant pèrdues. I en seguirà generant. Les fonts consultades han assegurat que no es preveu ara mateix cap gran actuació de redefinició. Però sobre l’ecoparc de la Rabassa encara hi ha decisions pendents d’adoptar perquè hi ha informació pendent encara de rebre. Les diverses consultades asseguren que un dels motius que s’hagin mantingut en el càrrec peces clau en un engranatge comunal, i en aquest cas se citava el director de Naturlandia, Enric Ordóñez, és perquè la majoria actual, el cònsol Josep Miquel Vila, es volia assegurar de poder tenir una corretja de transmissió directa. Per dos motius: per poder disposar de la informació de primera mà de les persones que hi han estat treballant directament i per poder exigir responsabilitats sense possibilitat d’escapatòria (cosa que seria més complicat si s’hagués permès l’abandonament del càrrec o s’hagués acordat la destitució) en el cas que aparegués algun ensurt de nivell. No es que es prevegi descobrir la sopa d’all. Però les fonts informants han assegurat que de Naturlandia encara hi ha informació pendent i que no es vol llançar les campanes al vol. La situació, la del parc de la Rabassa i la del comú en general, és complicada. Crítica. Però sembla, sembla potser només, que ja pot deixar l’UCI després d’estar a tocar de la fallida. Tot un xou, el de les finances lauredianes. L’herència d’UL. El principi de la fi de tot el pollastre sembla començar-se a coure. Ara sí.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.