- Com era de preveure fa dies, el tribunal dóna carpetada a l'afer en ple mes d'agost assegurant que no hi ha indicis de delicte i ara Samarra pot recórrer-hi en contra davant el Superior
- La sala considera que els fets descrits no se sustenten en cap element ni en cap indici sòlid i argumenta que l'apropiació indeguda i l'administració deslleial, de ser-hi, haurien prescrit
- L'aute, de catorze pàgines, evidencia que la investigació no ha tingut en compte cap fet relacionat amb els vincles de l'avui ministre o Manuel Terrén amb els 'senyors de la guerra'
- El Govern emet un comunicat oficial celebrant la decisió, lamentant els perjudicis causats al titular ministerial i reiterant-li la confiança
El plenari del Tribunal de Corts presidit per Josep Maria Pijuan i amb la magistrada Concepció Barón com a ponent ha emès aquest dijous
un contundent aute pel qual arxiva la querella interposada per l'expresident d'Orfund Joan Samarra contra dos dels principals executius del grup a finals de la dècada de 1990: l'avui ministre de Finances i portaveu governamental Jordi Cinca i l'empresari espanyol exresident al Principat i ara establert al Brasil Manuel Terrén. Samarra acusava qui va ser director financer del conglomerat fonedor i el representant del matei en les filials africanes d'apropiació indeguda, administració deslleial i blanqueig de capitals. L'aute dictat aquesta tarda de dijous considera que "els fets denunciats no són constitutius de delicte" perquè no eren penalment perseguibles en el seu moment i perquè "els arguments del querellant cauen pel seu propi pes". Clar és que
els magistrats no entren a valorar les relacions d'Orfund en general i Cinca i Terrén en concret amb els 'senyors de la guerra' Seyku Fofana, soci de la companyia andorrana a Libèria, i Charles Taylor. Se cita de passada el traficant d'armes espanyol Fernando Fernández Robleda per restar qualsevol verosimilitud, segons la sala, als lligams.
L'arxiu de les diligències feia uns quants dies que s'esperava tant a l'entorn del Govern com, fins i tot, del Consell Superior de la Justícia. El mes d'agost és la millor època per dur a terme aquelles coses que menys vénen de gust fer o més desapercebudes cal que passin. I aquest ha estat el cas. No obstant, fins i tot l'executiu ha fet un comunicat oficial d'un fet privat que afecta un dels seus components.
El Govern ha celebrat la decisió, s'ha complagut de l'arxiu, que remarca que és el quart per fets idèntics, i ha lamentat el perjudici causat al ministre Cinca alhora que hi "reafirma la seva confiança". Avui ningú no recorda que tot va començar quan el responsable ministerial va aparèixer per compte propi i a pit descobert per anunciar que havia estat tenedor d'una societat que apareixia als denominats 'Papers de Panamà'. Per cert, que cap òrgan judicial, ni espanyol ni andorrà, no s'ha preocupat d'esbrinar si com va dir Cinca Mariette Holding no va tenir ni cap activitat ni cap compte bancari associat.
Sia com vulgui, l'arxiu de la causa s'ha dictat i, fins i tot, s'ha imposat a Samarra que pagui les despeses judicials, inclosos els honoraris dels advocats de Cinca i Terrén, els mateixos assessors del Crèdit Andorrà. Aquest era el banc per on passaven els diners d'alguns dels implicats en la trama denunciada per Samarra. En l'aute, el plenari del Tribunal de Corts evita posar el nom de l'entitat bancària. I fa pagar el cost judicial al querellant perquè a parer dels magistrats la querella és "temerària i absolutament infundada".
L'aute recorda que
el Codi Penal del 1990 "no contempla ni el delicte d'administració deslleial ni el d'apropiació indeguda com a delicte origen o subjacent del delicte de blanqueig". Diu la sala que no es pot aplicar el Codi Penal del 2005 perquè seria perjudicial per als querellats i manté que, evidentment, es tracta de fets que haurien prescrit. Però quan analitza els mateixos també mostra un evident repulsa a tots ells.
"No hi ha cap element, ni tan sols a nivell indiciari, que sustenti aquest entramat fàctic", diu la resolució. O explica que l'operativa és descrita de manera "confusa per dir-ho suaument". Parla de desgavell organitzatiu d'Orfund i de documentació incomplerta i parcial. Molts dels fets, segons els magistrats, estan "mancats de verosimilitud" o "són impossibles d'investigar".
Però el cert és que s'ha escoltat el querellant i els querellats (i Terrén es va embolicar reconeixent tractes amb Fernández Robleda), s'han repassat alguns detalls del procés de fallida tancat el 2006 i s'ha deduït testimoni a la llavors secretària de les filials a l'Àfrica Olga Baró, que va justificar la desaparició d'uns lingots d'or perquè els havia comissat una mena de saig de Costa de Marfil arran de desavinences judicials amb un soci africà d'Orfund.
El tribunal ha desestimat escoltar altres treballadors de l'empresa o abundar amb la relació del traficant d'armes espanyol al qual, segons la documentació aportada en la querella, hi havia una relació 'domèstica' habitual per part de Cinca i Terrén, que via fax li reclamaven certs deutes. Amb tot, i segons l'aute dictat aquest dijous,
"els arguments del querellant cauen pel seu propi pes" i més enllà de suposades contradiccions
no hi hauria "cap element de prova o indici suficient sigui per l'atipicitat sigui per haver prescrit". Ara hi ha cinc dies hàbils per presentar recurs davant la sala penal del Tribunal Superior. El termini no comença a comptar fins el primer dia hàbil de setembre.
L'entorn de Samarra no s'ha mostrat sorprès pel resultat de la decisió judicial. Però sí per la contundència de la mateixa. I pel fet que feia dies que se sabia que hi hauria l'arxiu de la causa i així es permetria al ministre passar unes bones vacances. Com a mínim, unes vacances sense causes obertes. L'ombra d'Orfund, però, continua sent allargada.
Comentaris