El Tribunal de Corts pretén estudiar fil per randa els motius pels quals Orfund es va veure abocat a la fallida

El Tribunal de Corts pretén estudiar fil per randa els motius pels quals Orfund es va veure abocat a la fallida
El Tribunal de Corts pretén estudiar fil per randa els motius pels quals Orfund es va veure abocat a la fallida

La magistrada del Tribunal de Corts encarregada de la instrucció del ‘cas Orfund’ o ‘CincatOr’, Concepció Baron, el primer que vol fer és aclarir les circumstàncies per les quals el grup empresarial que suposadament es dedicava a la importació d’or per a fondre’l i manipular-lo va acabar anant a parar a la fallida. Una fallida, que, de fet, encara no està tancada del tot. Per això, i fins i tot abans d’escoltar les declaracions del querellant i expresident del grup, Joan Samarra, i d’un dels querellats i durant anys director general d’Orfund, l’avui ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, va sol·licitar a la Batllia que se li fes arribar el dossier complet de la fallida. Avui, el Tribunal de Corts ja en disposa. 

Aquesta és la primera diligència d’investigació pròpiament dita duta a terme pel Tribunal de Corts, que està disposat a estudiar fil per randa la querella formulada per Samarra i els elements que en ella s’hi descriuen. El Tribunal de Corts es va adreçar el batlle Jaume Tor en la seva qualitat de batlle president el passat 8 de febrer per sol·licitar-li l’expedient de la fallida d’Orfund. L’endemà mateix, la batlle encarregada de la direcció judicial del cessament de pagaments del grup empresarial, Laura Solanes, posava a disposició dels encarregats de la instrucció de la querella el dossier complert.

No és un expedient fàcil. I ja no ho era molt abans que es tornés a posar sobre la taula a partir de la querella de Samarra contra Cinca i, també, contra un altre gestor del grup a finals dels anys de la dècada de 1990 i mà dreta de l’avui ministre, Manuel Terrén, que formalment es troba en parador desconegut i, per ara, no se l’ha pogut citar degudament perquè acudeixi a declarar en seu judicial. La decretació de la fallida d’Orfund va ser molt costosa. I es va assolir gràcies a l’empenta d’una empresa que va col·locar els paviments a l’edifici que acollia les instal·lacions de la foneria i que es van inaugurar amb tot luxe de detalls l’any 2000. Justament, el deute que Orfund va contraure amb l’empresari dels paviments acabaria portant aquest a la ruïna i al tancament de la seva firma, deixant diverses persones, en aquell moment, sense feina.

Amb tot, va haver de lluitar de valent perquè els tribunals observessin la necessitat de decretar la fallida d’Orfund. Això es va donar l’any 2007 i en aquell moment qui es va assignar administrador judicial va ser l’advocat que avui presideix el consell d’administració de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), Raül González. Des de llavors ha plogut molt però l’afer encara no està tancat. Ara, Baron estudiarà el cas des de l’òptica penal. Per veure si del dossier se’n desprèn algun tipus d’informació que pugui explicar la fallida i comprovar si aquesta té a veure amb la desaparició de lingots d’or tal i com apuntava Samarra en la seva querella i que Cinca nega per activa i per passiva. Cinca, a diferència de l’expresident del grup, no ha sol·licitat, segons fonts properes al querellant, cap tipus de pràctica de proves. Tampoc hauria demanat que es practiqui cap testifical.

La situació és ben diferent en el cas de Samarra, que sí que ha interessat que els instructors duguin a terme diverses proves. Per exemple, que s’esbrini la comptabilitat de la societat panamenya Mariette Holdings, l’aparició de la qual en el marc de l’escàndol dels ‘Papers de Panamà’ va fer revifar tot el ‘cas Orfund’ d’ençà que el propi ministre de Finances, per voluntat pròpia, va reconèixer que el seu nom apareixia en aquell afer d’abast i impacte mundial. També es demana que se citin a declarar diversos testimonis. Un dels principals testimonis de càrrec seria un home espanyol que va treballar durant anys per compte d’algunes de les filials d’Orfund (especialment de NACI) a Costa d’Ivori. Aquest home que el querellant considera clau, Cinca, segons les fonts properes al querellant, l’hauria qüestionat. O, almenys, n’hauria intentat rebaixar el crèdit. Durant la seva declaració, l’avui ministre de Finances hauria explicat que el testimoni en qüestió  li hauria intentat fer xantatge i que aquest fet hauria de constar en algun lloc d’ençà que va succeir. L’home, segons algunes fonts coneixedores del cas, hauria intentat trobar-se amb Cinca quan aquest ja treballava a Crèdit Andorrà per reclamar-li, suposadament, el pagament d’uns hipotètics deutes contrets per l’empresa fonedora de metalls preciosos.

Durant la seva declaració, l’antic director general d’Orfund hauria fet constar, també, una adreça de correu electrònic que suposadament correspondria a Manuel Terrén. Per ara, a aquest home, resident anys enrere a la Massana i que encara té algun familiar molt directe vivint al país, no se l’ha trobat. Les tasques de recerca tampoc no han estat gaire exhaustives. S’ha limitat la recerca, per ara, en territori andorrà. Quan, segons les fonts, quedar clar que l’home té la vida muntada al Brasil. Tampoc els querellants tenen plenament identificat la residència on es pot trobar de forma exacta Terrén, que oficiosament sap, segons diverses fonts, que l’afer d’Orfund s’ha reactivat i que hi ha una querella admesa en contra seva. De fet, d’ençà que es va tornar a parlar del tema, l’home va fer alguns canvis en algun dels perfils que té a les xarxes socials per fer-ne més dificultosa la seva localització.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.