El Tribunal de Corts obre la porta a l’administració perquè pugui acusar de corrupció aquelles persones o col·lectius que li facin propostes

La Justícia condemna a dotze mesos de presó condicional un executiu del Grup Cierco que pretenia ‘provocar’ una negociació per mirar de resoldre el ‘cas BPA’ 

-
-
La sentència del Tribunal de Corts per la qual condemna el director de la divisió hotelera del Grup Cierco per un delicte de corrupció agreujat alhora que l’absol d’un delicte de tràfic d’influències obre la porta a l’administració, aquest cas el Govern, a què pugui acusar de corrupció qualsevol persona o col·lectiu que en un moment donat li plantegi una proposta que serveixi per entaular una negociació. En la seva sentència, el tribunal considera consumada la corrupció des que algú fa la proposta sense que l’altra part l’hagi de dur a terme. Fins i tot, és corrupció encara que el que algú demani a un tercer sigui materialment impossible que ho pugui realitzar aquest tercer.

El Tribunal de Corts ha condemnat l’executiu del Grup Cierco per haver contactat el juliol del 2016 amb el llavors ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, per demanar-li l’obertura d’un procés negociador per resoldre el conflicte multilateral obert arran de la crisi de BPA, i que estria generant un elevat desgast tant a l’executiu com al grup empresarial pel qual treballa l’ara condemnat a dotze mesos de presó condicional. La decisió del Tribunal de Corts molt probablement serà recorreguda davant la sala penal del Tribunal Superior atès que el processat sempre ha defensat que ell no pretenia res més que possibilitar un diàleg franc per intentar resoldre una situació nociva i enquistada.

De fet, Saboya va escoltar personalment la proposta feta per l’executiu del Grup Cierco i es va comprometre a comentar-la amb el cap de Govern, Toni Martí, i a tornar una resposta. L’executiu, després d’analitzar la qüestió, va acordar posar el cas en coneixement de la fiscalia, que va ser qui va promoure les actuacions inicials contra el dirigent hoteler. Posteriorment, al cas s’hi va afegir com ha afectat el popi Saboya, que durant el procés previ emmarcat en una ordenança penal que l’executiu del Grup Cierco no va acceptar sol·licitava 6.000 euros d’indemnització. Després, durant la vista pública davant el Tribunal de Corts, el ministre va passar a demanar un euro simbòlic. I al final, els magistrats no acorden ni cinc cèntims atès que no s’ha acreditat cap dany i que la pressió que l’oferiment pogués haver causat a Saboya seria inherent al càrrec.

En la sentència dictada aquest divendres, es posa molt l’accent en el fet que l’acusat va actuar a títol personal. El fiscal pretenia vincular el fet que el processat havia estat cònsol honorari de Suïssa -i ho era en el moment dels fets- per atribuir-li un paper més rellevant. Però el propi Saboya va admetre durant la vista que el seu interlocutor sempre el va informar que actuava en nom propi, a títol personal i, fins i tot, sense que els seus empleadors estiguessin al corrent de la proposta que estava fent. La resolució deslliure totalment de la vinculació consolar al processat. I, de fet, també considera el tribunal que no es donen tots els elements necessaris per poder condemnar l’acusat per un delicte de tràfic d’influències. 

A cap part, i en especial al Govern, no li interessava en el fons que es barregés el càrrec institucional que ocupava al seu dia el processat amb la causa, ja que o l’executiu o la Justícia o tots dos, haurien d’haver informat -de fet, probablement ho haurien d’haver fet igualment en encausar l’executiu hoteler- les autoritats suïsses i temien que això pogués obrir un conflicte diplomàtic que, d’aquesta manera, es mira d’evitar. Ara, també és cert que la resolució, assegurant que no cal que l’administració hagi de consumar cap delicte ni tan sols que sigui d’impossible realització allò que se li proposi, simplement, pel fet que algú li proposi alguna cosa per ser negociada es pot arribar a considerar una pràctica corrupta, obre la porta a començar a assenyalar molts col·lectius o persones com a corruptes. Per exemple, pel fet de reclamar canvis en una llei o d’exigir modificacions en un pla d’urbanisme.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.