L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel ha deixat a primera hora d’aquesta tarda el centre penitenciari de la Comella. El Tribunal de Corts, seguint les instruccions del Tribunal Constitucional, ha decretat el cessament de la presó provisional i ha dictat l’arrest domiciliari amb control monitoritzat, que és el que la defensa de Miquel havia sol·licitat després que la Batllia acordés renovar la reclusió del bancari per quarta vegada el juliol passat. El Constitucional reconeix que s’estava fent un prejudici a Miquel i declara que se li ha vulnerat el dret a la llibertat en haver-li allargat tant temps l’empresonament preventiu. La sentència és contundent i toca el crostó, diplomàticament, a pràcticament tots els estaments judicials.
Miquel ha sortit de la Comella poc després de les tres de la tarda per tal que li fos comunicada la decisió del Tribunal de Corts, després de rebre la sentència dictada aquest mateix dilluns pel Tribunal Constitucional (TC), que ordenava “el cessament de la presó provisional del processat i la seva substitució de manera simultània per l’arrest domiciliari amb control monitoritzat, sota les instruccions, la supervisió i la decisió del Tribunal de Corts, com a òrgan jurisdiccional jutjador i sota la vigilància eficaç de la policia”. El cos de l’ordre haurà implantat el sistema tecnològic de control i seguiment de l’exconseller delegat de BPA en el domicili que aquest hagi fixat.
Arguments
La sentència del TC, de 34 pàgines atès que fa un bon repàs dels antecedents i dels parers de totes les parts -Batllia, fiscalia, sala penal del Tribunal Superior…- és rotunda i clara en molts passatges i fonaments. Per exemple quan recorda que “ni la decisió d’imposar la presó provisional requereix una anticipació del judici ni la presó provisional mateixa és l’anticipació d’una pena que encara no s’ha imposat, ni s’hauria de donar per descomptada. L’indici i la seva força compten davant la Batllia d’Instrucció per acordar el processament, però no per prorrogar o mantenir indefinidament la presó provisional”.
També recorda l’Alt tribunal en diverses ocasions que Joan Pau Miquel ha estat 672 dies a la presó. I que la presó provisional no pot anar més enllà de la meitat de la presó ferma que li pot arribar a ser imposada, que pel delicte pel qual se l’acusa podria anar de tres a vuit anys. Essent el termini a tenir en compte la part més baixa i no pas la més alta, segons manté el TC. “Les penes que podrien ser-li imposades, cas de ser condemnat, van dels tres als vuit anys de presó, motiu pel qual hauria acomplert més de la meitat de la presó que podria correspondre-li amb la pena mínima”, remarca la sentència que hi afegeix que entre això, el fet que la resta de processats estigui en llibertat provisional, que la conducta de Miquel ha sigut excel·lent al centre penitenciari i tot plegat es permet “postular raonablement per al processat una substitució de la presó provisional”.
Ni alarma social ni afectació en la instrucció
En el marc de la seva sentència, el Constitucional, contra el criteri mantingut molt temps tant per la batlle instructora, com per la fiscalia i el Tribunal de Corts, deixa clar que ni l’alarma social ni la possibilitat de condicionar la investigació amb la influència que pogués tenir Joan Pau Miquel no són ja motius per tenir en compte. I que dels motius que feien mantenir en presó provisional l’exconseller delegat de BPA i, també, d’anar-li prorrogant l’empresonament, només es pot considerar el risc de fugida. La fiscalia o la Batllia van parlar del fet que tenint com tenia patrimoni fora de l’abast de la Justícia, Miquel podria fugir. En un informe sol·licitat pel TC sobre el control monitoritzat, el ministeri d’Interior explica que aquest sistema s’usa des de l’any 2000 i que el febrer vinent es canviarà per un sistema més eficient. Però que les dimensions del país no garanteixen que un monitoritzat no es pugui escapar.
Doncs bé, sobre l’aspecte patrimonial, el Tribunal Constitucional diu que “l’argument dels béns que podrien estar sota el seu control -propis o de la seva família; reals, presumits o sospitats; a Andorra o a l’estranger- no és suficient per manca de concreció i de proves, virtualitat suficient per convertir en inoperant la protecció del dret constitucional a la llibertat, ni destruir el paràmetre legal de la proporcionalitat directa a la gravetat del delicte”. En tot cas, es deixa en mans del Tribunal de Corts que imposi mesures complementàries (fiances, bloquejos…).
I segueix el TC analitzant les mides del país que al·lega el ministeri per posar en dubte que el control monitoritzat sigui un sistema que garanteixi la no fugida dels reus. “Tampoc sembla tenir fonament constitucional rellevant l’argument de la dimensió del Principat per tal de prolongar una presó provisional com aquella que es contempla en aquest supòsit, una vegada presa la decisió legislativa d’introduir la mesura més suat d’arrest domiciliari amb control monitoritzat”.
Prolongació “sense motius”
El Constitucional toca la cresta de manera important a la sala penal del Tribunal Superior (TS) per la seva decisió del mes d’octubre passat. De fet, és processalment aquesta sentència la que rebatia en empara la defensa de Miquel en el marc d’un procediment urgent i preferent que es va promoure arran de la quarta pròrroga de la presó provisional. El Superior es va oposar a l’arrest domiciliari però, segons el TC, “no hi ha una motivació substantiva clara” per part del TS, que fa “un judici massa esquemàtic per denegar l’arrest domiciliari sol·licitat”. Aquella sentència, del 24 d’octubre passat, s’anul·la íntegrament “per tal que els seus efectes no impedeixin ni restringeixin la cessació immediata de la presó provisional del recurrent”.
El Constitucional és clar i directe quan, en la part decisòria, explica que cal anul·lar la resolució del TS. El decidint del TC decalara que “la sentència dictada per la sala del Tribunal Superior de Justícia del 24 d’octubre del 2016 ha vulnerat el dret constitucional a la llibertat del recurrent pel fet de prolongar en excés la seva presó provisional, sense aportar motius constitucionals suficients i proporcionats a la seva excepcionalitat i declarant també sense cap efecte l’última pròrroga més enllà de la data esmentada del 24 d’octubre del 2016, així com anul·lant en la seva totalitat la condemna en costes” que s’havia imposat al recurrent.
Comentaris