El Partit Socialdemòcrata (PS) proposa que els pares que hagin de cuidar de fills que estiguin hospitalitzats puguin demanar la baixa laboral i que aquesta baixa sigui remunerada a través d’una prestació per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). La mesura està inclosa dins les esmenes al projecte de llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica que està a tràmit al Consell General. Els parlamentaris de la formació socialdemòcrata han fet un total de 68 propostes de modificació del text, que persegueixen entre altres objectius donar més garanties als usuaris, reforçar els seus drets així com les obligacions dels professionals sanitaris o la possibilitat d’una major capacitat de decisió als menors.
En concret, les dues últimes esmenes afegeixen dues disposicions finals al text mitjançant les quals s’incorpora tant al Codi de Relacions Laborals com a la Llei de la seguretat social la possibilitat de demanar una baixa remunerada en cas de “l’hospitalització del familiar degudament acreditada”. La proposta es focalitza principalment en els fills, però també s’han inclòs “els ascendents de primer grau”. La prestació econòmica a percebre seria del “100% de la base de càlcul”, s’hi té dret “d’ençà del mateix dia que comença l’hospitalització” i s’extingeix o bé per la sortida del malalt del centre sanitari o per la reincorporació voluntària del beneficiari al seu lloc de feina. En la motivació de les esmenes, els consellers generals del PS remarquen que es tracta d’una “necessitat posada en evidència en l’estudi Infància i adolescència en perill de la Fundació Julià Reig” i que està “contemplada també en dret comparat”.
Els consellers general Gerard Alís i Rosa Gili, que han explicat les esmenes en roda de premsa, han posat en relleu que aquesta idea té a veure, de fet, amb un altre dels canvis proposats al text: el de permetre als menors hospitalitzats que puguin estar acompanyats les 24 hores del dia pels seus pares o tutors. “Pel sol fet que hagi d’estar tot el dia al centre, li hem de garantir que pugui estar amb els seus pares. És un dret bàsic que afegim a la llei i, derivat d’això, per poder-lo fer efectiu, fem que els pares puguin demanar la suspensió de la relació laboral i que tinguin aquesta prestació per poder tenir cura del seu fill”, ha indicat.
Per la seva banda, Gili ha volgut destacar que es tracta “d’un tema d’humanitat” i ha recordat que “fins ara tot això estava a la bona predisposició de l’empresa o que algú s’ho pogués permetre econòmicament”. En canvi, des del PS “pensem que és una base de solidaritat, és el que voldríem poder fer tots”. Al seu entendre, “no pot ser que hi hagi famílies que, per motius econòmics o perquè a la feina es rentin les mans, vegin com se’ls prohibeix acompanyar els familiars en moments difícils”. Per això, “ho vestim com a dret perquè és així com ha de ser”. A la vegada, ha defensat que “no crec que això hagi d’enfonsar la seguretat social”. Tots dos consellers, però, han deixat clar que la voluntat és posar la iniciativa sobre la taula i que es pot debatre i acabar d’acotar els termes exactes de la proposta durant el treball a la comissió de sanitat.
Drets dels menors
De fet, un gruix important de les esmenes socialdemòcrates estan focalitzades en millorar la redacció de les disposicions legals que fan referència als pacients menors d’edat així com a reforçar els seus drets. De fet, proposen l’agrupació en una secció específica. També amplien els drets que incloïa el text inicial i se’ls vol atorgar una major capacitat de decisió. Les esmenes preveuen que en els casos de persones d’entre 14 a 16 anys puguin ser elles qui donin el consentiment per a una actuació sanitària sempre i quan prèviament “el professional valori la seva competència intel·lectual i emocional per a comprendre l’abast de la intervenció sobre la seva pròpia salut i les conseqüències de la mateixa” i entengui que aquesta és “suficient”. El text original preveu simplement que fins als 16 anys el consentiment el donin els pares o tutors legals.
Altres drets incorporats pel que fa als menors són la possibilitat, també a partir dels 16 anys, d’emetre un document de voluntats anticipades o de tenir accés, ja amb 14 anys, a la seva història clínica. Una altra de les esmenes del PS permet que els professionals sanitaris puguin obviar el consentiment dels responsables legals d’un menor en determinats casos, com ara quan la consulta mèdica s’hagi fet sense l’acord dels pares, i han posat com a exemple les consultes lligades a la llibertat sexual dels adolescents, quan estigui en situació de ruptura familiar o quan un possible refús del tractament per part dels progenitors pugui posar en perill la seva salut.
Història clínica
Un altre grup de les esmenes socialdemòcrates van dirigides a la regulació de la història clínica. Un punt important per a la formació és que es vol que només hi puguin tenir accés “aquells professionals autoritzats pel pacient o el seu representant”, amb l’excepció dels serveis d’urgència o dels casos en què sigui necessària una intervenció urgent a un usuari que estigui inconscient o incapacitat i en què no es pugui localitzar un representant. També es proposa que la llei estipuli de forma clara que la gestió d’aquesta informació es faci amb sistemes d’encriptació i de traçabilitat obligatòria de qui hi accedeix. Al mateix temps, es proposen altres canvis per garantir una major defensa de la confidencialitat de les dades i els drets dels pacients, com ara que, en cap cas, se li pugui denegar a un usuari l’accés a la seva informació o que es respecti la voluntat d’aquest en relació a qui pot consultar-la un cop hagi mort. Gili ha defensat que la història clínica “pot ser una bona solució per optimitzar els recursos del sistema sanitari” però ha advertit que “també pot generar certa angoixa en la gent sobre qui veurà la informació i qui la gestionarà”. Per això, ha defensat que “calen unes garanties importants de localització i de traçabilitat perquè sempre quedi clar qui ha accedit a les dades”.
Per al PS és especialment important una correcta atenció per part dels professionals sanitaris i, per això, es volen incorporar al text canvis que reforcin les obligacions d’aquests treballadors envers els pacients. Així, es remarca de forma explícita que cal “respectar la intimitat i el descans”, així com la “dignitat personal”. També s’introdueix un article específic sobre els deures dels professionals sanitaris envers els pacients, entre els quals hi ha els d’identificar-se adequadament, informar de forma “verdadera, comprensible i adequada a les seves necessitats”, respectar les voluntats anticipades o sol·licitar el consentiment escrit o oral, entre altres. Des de la formació es recullen d’aquesta forma diverses de les recomanacions fetes arribar sobre el projecte legislatiu per part del Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra. Una altra de les esmenes preveu que quedi fixat a la llei el dret a una segona opinió. Així, s’elimina del text la part on s’estableix que els requisits per poder accedir s’han d’establir per reglament.
Comentaris