El PS advoca per la "centralització" de competències i la reducció de la part fixa del que es transfereix als comuns

El PS advoca per la \"centralització\" de competències i la reducció de la part fixa del que es transfereix als comuns
El PS advoca per la \"centralització\" de competències i la reducció de la part fixa del que es transfereix als comuns

El Partit Socialdemòcrata (PS) advoca per una “centralització i optimització de la gestió d’algunes polítiques públiques”, que és tan com reorganitzar les competències actualment assumides pels comuns i reduir-les a allò estricte que fixa la Constitució, i reduir la part fixa de les transferències que reben les transferències, que avui representa la meitat del que envia l’administració central a les comunals. Aquesta podria ser una lectura que es desprèn de la ponència elaborada pel líder parlamentari de la formació, Pere López, i que ha de ser debatuda en el marc del congrés ordinari que el PS celebrarà el proper dissabte.

El treball presentat per López “no pretén fer en cap cas una anàlisi exhaustiva del que ha provocat l’actual situació que entenem com a insostenible” i, alhora, constata que “avui en dia sembla que DA no té un interès real en tirar endavant una reforma de les competències comunals”. El president del grup parlamentari mixt i exprimer secretari de la formació socialdemòcrata detecta quatre grans blocs en relació a la situació que tenen les competències de l’administració. “Un nivell d’actuacions i prestacions de serveis comunals més enllà del que va quedar delimitat en la Constitució”; “existència d’un volum massa elevat de duplicitats entre les prestacions i actuacions efectuades des dels comuns i les efectuades des del Govern”; “alhora i de manera gairebé contradictòria amb el punt anterior existeixen algun àmbit de prestacions públiques que no està cobert ni pels comuns ni pel Govern”; i “absència de forma força habitual de coordinació i/o legislació a escala nacional que sembla més que necessària en bastants casos.”

López considera que és necessària “una reflexió sobre quina ha de ser a llarg termini la forma d’administració més eficient per a un país tan petit com el nostre en el qual no podem oblidar existeixen nombroses i justes necessitats per part de diferents sectors i col∙lectius de la societat que no estan sent ateses”. I, amb tot, deixa clar que “les nostres propostes i elements de reflexió no es poden entendre en cap cas com un atac al paper dels comuns sinó que responen a una obligació d’ordenar les competències i d’evitar tot malbaratament de recursos un fet que ens sembla inacceptable en qualsevol situació però que ens sembla que ho és particularment en el context econòmic actual i enmig de retallades en diferents prestacions públiques de caràcter absolutament bàsic”.

Per tot plegat, el conseller general i dirigent del PS defensa aprofundir en una “una anàlisi sobre la possible centralització i optimització de la gestió d’algunes polítiques públiques per tal de garantir tants de garantir la sostenibilitat a llarg termini del nostre país així com per evitar que l’estructura territorial de l’estat i la seva administració consumeixi un volum de recursos excessiu de recursos que vagi en detriment de l’assignació d’aquests recursos a polítiques destinades a cobrir les nombroses demandes existents avui en dia en el nostre país, un fet que ja està succeint avui en dia”.

Defensa atacant

López defensa els postulats que creu que ha de mantenir la seva formació tot deixant que “aquelles formacions que defensen mantenir les actuals vuit administracions comunals (amb les disfuncions i malbaratament de recursos descrits) tenen l’obligació d’explicar als ciutadans perquè volen perpetuar aquest sistema que presenta tantes disfuncions reconegudes gairebé per tothom i en el que es malbaraten tants recursos públics, amb quins impostos els pensen finançar i/o quines retallades en prestacions públiques seran necessàries pel fet de mantenir l’estructura d’administració territorial actual”.

Com ja va fer dies enrere en una roda de premsa, López es mostra molt crític amb el projecte de llei sobre la relació entre administracions que proposa, per exemple, la creació de mancomunitats. I va una mica més enllà quan manté que si aquesta idea continua per acció o per omissió caldrà, de forma global, defensar “una adequació de forma estricta de les competències comunals a allò que va quedar delimitat per la Constitució; alhora que hem d’oposar‐nos a la introducció de figures com ara les mancomunitats de serveis i d’obres. En un segon terme i amb una visió més a llarg termini entenem necessari obrir un debat i una anàlisi més aprofundida sobre el paper final dels comuns, sobre si seria convenient donar‐los una estructura més propera al que són les administracions locals arreu i/o si cal posar damunt de la taula qüestions com ara la titularitat del terreny públic o d’altres qüestions”.

En la seva ponència, el parlamentari socialdemòcrata també fa una referència a les transferències que permeten, en gran mesura, sostenir el sistema actual. O, com a mínim, que l’han permès mantenir però que ara també comença a estar en entredit. I en aquell sistema de repartiment dels diners entre l’administració central i les parroquials també hi proposa canvis. D’entrada, recorda que els comuns no han desplegat tota la capacitat tributària que els permet la Llei de finances comunals del 2003. I, després, planteja canvis en la llei de transferències per fer-la “més equitativa” que l’actual marc transferencial i que “tingui més en compte els serveis prestats per cada Comú i el nombre de ciutadans que en són beneficiaris mantenint una partida igual per a totes les parròquies (d’acord al que s’estableix en la constitució) però en un percentatge que sembla necessari que per raons de justícia i equitat entre tots els ciutadans del país es situï en un percentatge inferior a l’actual 50% de l’import total de la transferència”.

Per tot plegat, i com és habitual en aquesta mena de documents que han de ser debatuts pels òrgans escaients, en aquest cas del PS, la ponència acaba proposant acords. Encàrrecs. En aquest cas, dos. “Encomanar al grup parlamentari que impulsi una reforma de les competències i transferències comunals en els termes exposats en aquesta ponència o bé que esmeni les iniciatives que puguin venir des del Govern en els mateixos termes” i “encomanar al comitè executiu que creï un grup de treball que estudiï com i quina ha de ser l’administració comunal en el llarg termini sense la constricció (si escau) de les actuals previsions constitucionals”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.