El president de l'Audiència de Girona, un exalcalde de CiU i una jutgessa de Barcelona aspiren a ser magistrat del Tribunal Superior

El president de l\'Audiència de Girona, un exalcalde de CiU i una jutgessa de Barcelona aspiren a ser magistrat del Tribunal Superior
El president de l\'Audiència de Girona, un exalcalde de CiU i una jutgessa de Barcelona aspiren a ser magistrat del Tribunal Superior
  • El Consell Superior fa públics els noms dels tres candidats a una plaça al TS: Pere Figuereda, Fernando Lacaba i Elsa Puig
  • Qui més relació ha tingut amb el Principat és un lletrat gironí que va ser investigat per un afer protagonitzat quan era primer edil d'Anglès
  • El màxim responsable de l'Audiència gironina és un pes pesant i l'altra integrant de la terna és la titular d'un jutjat contenciós-administratiu

Un advocat que coneix força el dret andorrà -en matèria urbanística i de procediment administratiu- però que alhora ha estat investigat per un afer de quan va ser alcalde de la població gironina d’Anglès; el president de l’Audiència provincial de Girona; i la titular del jutjat contenciós-administratiu número 2 de Barcelona són els tres candidats a una plaça de magistrat del Tribunal Superior de Justícia. Pere Figuereda Cairol, Fernando Lacaba Sánchez i Elsa Puig Muñoz són els tres aspirants finalment seleccionats.

Qui més coneixement té del Principat és Figuereda, un home que ha escrit diverses publicacions sobre qüestions jurídiques andorranes. Publicacions sobre dret urbanístic, sobre procediment administratiu (aquesta és la més recent, data del 2012) o sobre les institucions del país i rol que van assumir amb l’aprovació de la Constitució. Figuerada va ser fins l’any passat i durant nou anys el lletrat cap de servei d’urbanisme de l’ajuntament de Lloret. Una part d’aquest temps el va compatibilitzar amb l’alcaldia d’Anglès.

Pere Figuereda va ser alcalde de la població de la comarca de la Selva sota les sigles de CiU i el 2008 va tancar una operació de compravenda d’una antiga fàbrica tèxtil que el va acabar portant al jutjat. La fiscalia anticorrupció va demanar que s’investigués l’ara candidat a magistrat del Tribunal Superior andorrà per diverses irregularitats. A finals de l’any passat va haver de respondre al jutjat de Santa Coloma de Farners. Una de les irregularitats que investiga és per què l'Ajuntament va acabar adquirint l'edifici assumint el deute d'1,8 milions d'euros que arrossegava l'antic propietari quan hi havia acords i informes que descartaven la compra si hi havia càrregues. Una altra possible irregularitat és el pagament, per part del consistori, de 480.000 euros d'IVA que no tocaven

Fernando Lacaba Sánchez és un aragonès que ha fet tota la seva vida professional a Catalunya. El president de l'Audiència de Girona va néixer en un poble de la província de Saragossa l’abril del 1956.  Va ingressar a la carrera judicial el gener de 1983, sent un dels seus primers destins judicials el jutjat del districte 2 de Granollers i el jutjat del districte 22 de Barcelona. El 1985 va passar al jutjat de Primera Instància i Instrucció de Vic i posteriorment al jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de l'Hospitalet de Llobregat. A l'abril de 1988 es va traslladar al Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Girona, el que va compatibilitzar amb el deganat dels jutjats i amb la presidència del Tribunal Tutelar de Menors de Girona. 

Va ser durant poc temps perquè el 1990 va ser destinat a l'Audiència Provincial de Girona. Va ser en aquesta etapa que es va haver de fer càrrec del judici del cas del segrest de la farmacèutica d’Olot o que Lacaba va condemnar per primer cop el tràfic d’immigrants. Després de presidir la secció segona de l'esmentada Audiència des de 1995, al febrer de 2001 va ser nomenat president de l'Audiència Provincial de Girona, càrrec en el qual continua en l’actualitat. L’any passat va ser ratificat pel Consell General del Poder Judicial.

Finalment, la tercera aspirant per al càrrec és una altra magistrada. En aquest cas, Elsa Puig Muñoz, titular del jutjat contenciós-administratiu número 2 de Barcelona. Una dona que ha vist com algunes de les decisions que ha hagut d’adoptar els darrers anys han transcendit l’esfera judicial per mediatitzar-te. En efecte, va ser Puig que atenent una petició d’Endesa va dictaminar que la companyia elèctrica podia tallar la llum a un deutor sense haver d’avisar prèviament als serveis socials municipals, com pretenia un protocol de la Generalitat que la jutgessa va deixar sense efecte.

Dues de les moltes decisions judicials d’Elsa Puig que han estat també àmpliament difoses pels mitjans de comunicació tenen a veure amb el procés sobiranista i amb el centre d’internament d’estrangers de Barcelona. En el primer cas, després de posar-hi traves, va acabar acceptant com a bona la possibilitat que l’ajuntament de Cabrils cedís a la Generalitat el seu padró municipal perquè es pogués elaborar el cens electoral per a una de les consultes sobiranistes. En el cas del CIE, Puig Muñoz no va veure clar la competència de l’ajuntament de Barcelona en relació a l’equipament per a immigrants.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.