El patrimoni financer dels espanyols a Andorra es redueix en 700 milions d'euros en tres anys

El patrimoni financer que ciutadans espanyols tenien col·locat al Principat d’Andorra s’ha rebaixat en 700 milions en els darrers tres anys segons les dades de què disposa l’Agència Tributària de l’Estat veí del sud, un indicador que serveix per corroborar la forta sortida de capitals que els darrers hi està havent de les entitats bancàries del país. En canvi, creix el patrimoni immobiliari, amb la qual cosa una part dels diners haurien basculat cap a productes immobles i, alhora, probablement hi hauria un aflorament producte d’una tímida regularització si aquesta no és excessivament costosa. 

L'Agència Tributària ha actualitzat el patrimoni net que els espanyols han declarat a través del model 720 que, des de l'exercici 2012, obliga a informar a Hisenda sobre els béns a l'exterior quan superen els 50.000 euros, segons que publica el rotatiu espanyol Cinco Días, especialitzat en informació econòmica. Les últimes dades reflecteixen que més de 160.000 contribuents han declarat actius a l'exterior per un import total de 97.774 milions.

Aquesta xifra s'ha obtingut a través d'una nova eina de l'Agència Tributària que, segons Hisenda, “permet agilitar, sistematitzar i reforçar el control de patrimonis i rendes i, a més, ofereix la possibilitat d'establir l'evolució dels saldos nets del patrimoni en l'exterior declarat”. És a dir, l'aplicació recull les cancel·lacions i modificacions de béns a l'estranger.

Suïssa i Luxemburg són els països preferits pels espanyols per guardar els seus diners. En l'exercici 2015, el patrimoni en tots dos territoris sumava més de 33.000 milions, el 34,3% del total. Tots dos països es caracteritzen per mantenir sistemes tributaris atractius per situar fons i altres vehicles d'inversió. Regne Unit, França i Estats Units són, per aquest ordre, els altres països que acumulen un major patrimoni d'espanyols. En l'estadística s'inclouen comptes bancaris, accions, participacions en fons d'inversió o immobles, entre altres.

L'Agència Tributària defensa que la nova eina creada permet detectar patrons de frau fiscal, planificacions fiscals abusives, societats patrimonials creades per evadir impostos, grans moviments accionarials, bescanvis de divises o adquisicions d'immobles a l'estranger per donar aparença de no residència a Espanya.

Amb la nova aplicació es pot analitzar també els moviments entre països. L'Agència Tributària va publicar el divendres les dades de 2012 i 2015, és a dir, del primer any en el qual va entrar en vigor l'obligació declarar els béns en l'exterior i de l'últim exercici tancat. En aquest període, el patrimoni en l'exterior s'ha mantingut relativament estable, encara que registrant un lleuger creixement en passar de 19.871 milions a 20.174 milions. El contribuent que informa d'un actiu a l'estranger no ha de tornar a comunicar-ho tret que el valor s'hagi incrementat en 20.000 euros o s'hagi extingit per la venda o per la repatriació.

Dins de l'estadística d'Hisenda crida l'atenció la forta reducció de patrimoni registrat a Andorra, Panamà, Liechtenstein i Bahames. Aquests quatre països formaven part de la llista de paradisos fiscals que Espanya va aprovar en 1991. La informació del diari econòmic espanyol Cinco Días recorda que Andorra, Panamà i Bahames ja no tenen la consideració de paradisos perquè han signat convenis d'intercanvi d'informació fiscal amb Espanya. Que aquests països liderin les desinversions suggereix que, una vegada declarats els béns davant Hisenda, ja no té atractiu mantenir el patrimoni a Andorra, Panamà, Liechtenstein o Bahames.

Solament Holanda va registrar majors desinversions durant el període 2012-2015 i això es deu a operacions societàries puntuals, però de gran quantia. Els Països Baixos tenen una legislació atractiva que porta a moltes empreses a situar allí les societats holding.

Andorra, Panamà...

En el cas d'Andorra, els espanyols mantenien un patrimoni de 4.480 milions el 2012 i tres anys més tard, aquesta xifra es va reduir en gairebé 700 milions. El descens es deu a la caiguda dels actius en productes com assegurances i rendes vitalícies. En canvi, el patrimoni immobiliari dels espanyols a Andorra ha augmentat lleugerament en els últims anys.

Panamà, per la seva banda, figura com el tercer país que entre 2012 i 2015 va registrar en nombres absoluts una major desinversió. El país llatinoamericà va estar al centre de la polèmica pels anomenats papers de Panamà, una recerca periodística que va destapar el nom de milers de contribuents amb societats offshore creades suposadament per evadir impostos o, en el millor dels casos, per optimitzar la factura fiscal a la frontera de la legalitat.

El 2012, els espanyols tenien a Panamà un patrimoni de 1.189 milions i la major part estava format precisament per accions d'empreses. En 2015, aquesta xifra es va reduir fins als 551 milions. Tota la caiguda es deu a la reculada en el capítol de valors o drets, que bàsicament inclou les accions en societats panamenyes i, probablement, en la seva majoria offshore.

En el costat oposat, els majors increments de patrimoni entre 2012 i 2015 es van registrar a Luxemburg i Regne Unit. En el primer cas, va augmentar sensible els actius d'espanyols en comptes bancaris, en assegurances i en fons d'inversió. A aquesta variació influeix l'evolució dels mercats i la borsa. Al Regne Unit, on el patrimoni d'espanyols aconsegueix els 6.774 milions, els actius que més van augmentar van ser els comptes corrents i els immobles.