El negoci dels euros: funcionaris, taxistes, immobiliaris i numismàtiques 'fantasma'

El negoci dels euros: funcionaris, taxistes, immobiliaris i numismàtiques \'fantasma\'
El negoci dels euros: funcionaris, taxistes, immobiliaris i numismàtiques \'fantasma\'

L’encunyació i posada en circulació d’euros ‘andorrans’ ha alimentat un submón com a mínim tèrbol. Un mercat de l’euro que si bé potser no es pot considerar negre, gris segur que ho és. I el fenomen, malgrat que ha afluixat en relació a les primeres monedes que van aparèixer, es manté. Les noves edicions -els col·leccionistes de veritat les volen totes- o l’aparició de nous estoigs o de monedes commemoratives fan que l’especulació continuï. I que, de tant en tant, el departament encarregat de les emissions rebi, ja sia per escrit o verbalment, queixes del funcionament. I que hi hagi col·leccionistes, fins i tot del país, que clamin al cel vista la dificultat que hi ha a vegades d’aconseguir una sola moneda. A alguns, per art de màgia, els és més fàcil aconseguir-ne caixes senceres i ‘injectar-les’ al mercat internacional. Alguns funcionaris, taxistes, immobiliaris… es fan d’or amb els ‘euros andorrans’. O, com a mínim, aconsegueixen notables sobresous. 

Només cal veure un altre detall: si fins al 2012 hi havia quatre numismàtiques en tot el país, ara, segons el registre de societats, són com a mínim dotze. Les vuit nascudes amb posterioritat al 2012 esmentat, tenen vida des de fa menys d’un any. I en molts casos són pràcticament ‘fantasmes’. Però encara bo: han tingut el detall de registrar-se degudament. Una altra cosa és que funcionen, que no sempre ho fan, degudament. Per sota mà, per amiguisme, per tràfic d’influències i, fins i tot, amb la comissió obertament de delictes que s’estan investigant, l’emissió d’euros -que han arribat a multiplicar per molt el seu preu facial- ha generat un moviment ‘brut’ d’alta volada. Res anormal en altres països en el moment que s’han encunyat materials numismàtics d’aquestes característiques. Però bé és cert que la petitesa del Principat fa que ben aviat quedin al descobert certs tripijocs que fan mal d’ulls i mal de ventre.

Com a mínim un policia continua encausat després que la fiscalia presentés una acusació formal en contra seva per haver suplantat la identitat de com a mínim més de mig centenar de ciutadans que tenien dret al seu lot de resident. El joc que el Govern va a tenir a bé reservar per cadascun dels 70.000 veïns del Principat. L’acusació a la qual s’enfronta l’agent de l’ordre, si no s’estalvia res, no és pas banal. Pot, clarament, acabar amb la seva carrera professional. No és pas l’únic policia que ha fet o pretén fer l’agost amb els euros. Diverses fonts han assegurat que com a mínim n’hi ha un altre -que inicialment es temia que també havia fet mans i mànigues delictives- que també s’ha mogut a l’engròs amb monedes. En aquest cas, però, s’hauria pogut demostrar que hi hauria el beneplàcit de les persones a qui citava i les declaracions corresponent. No és cap delicte. Però lleig ho és una estona llarga. No ve d’aquí. Mai ve d’aquí.

Vigilant penitenciari

Tampoc no ve d’aquí que hi hagi un vigilant penitenciari que aprofitant els molts dies lliures de què disposen la majoria de membres dels cossos especials -alguns més que d’altres, que quedi clar també- faci de ‘transportista’ d’euros. En aquest cas, segons les fonts, el zelador obtindria les monedes en caixes -com les obté és ara per ara, almenys segons les fonts, tot un interrogant- i la seva tasca seria traslladar-les principalment a l’aeroport de Barcelona -assegurant-se sempre alhora de passar la frontera que no trasllada monedes per valor facial superior als 9.999 euros comptant-hi el que porti a la cartera per evitar-se ensurts- i facturar-les en destinació a col·leccionistes i, principalment, numismàtics estrangers que paguen al funcionari una comissió que sense ser descomunal com en el primer moment del ‘boom’ no és gens menyspreable. Les fonts consultades, però, per una qüestió de prudència s’han estimat més no parlar de xifres. Provar-les seria, també, d’allò més complexe.

No només per l’aeroport de Barcelona han viatjat monedes, euros ‘andorrans’. També hi han hagut caixes que han anat a parar a Tolosa o a Ax les Thermes. Les fonts consultades han assegurat que el carceller fixat en tasques de transportista d’euros potser hi havia fet cap algun cop. Però que no seria el seu fort. Segons les fonts, les autoritats duaneres fronteres i altres lligades al control d’aquesta matèria van donar algun toc d’atenció quan van veure en alguns casos la matèria transportada. Tot i això, algun taxista també s’ha dedicat al mercat ‘gris’ d’euros. Tres o quatre professionals de la conducció han aconseguit tirar el negoci endavant, el del taxi, se suposa, gràcies al transport d’euros. “Per estar-te aturat a la parada…”, es justifiquen algun d’ells. Hi ha molts dies, reconeixen, que es fan feixucs. Cert és que la temporada d’hivern ha fet baixar en aquest cas els viatges. Hi ha hagut prou activitat turística per poder assegurar bones curses. Però durant la tardor els taxistes-viatgers d’euros també han existit.

Com han existit i existeixen agents immobiliaris que han ofert euros. Ho feien de forma indirecta (o no tan indirecta) a través de pàgines web especialitzades en compra-venda d’objectes. De dominis andorrans sense anar més lluny. Però també, segons ha pogut constatar l’Altaveu a través del registre de societats, com a mínim dues de les numismàtiques que es van donar d’alta durant el 2015 -especialment des de mitjan de l’exercici- estan vinculades a persones que, al seu torn, són membres de l’AGIA. Que no hi ha cap problema en tot això. Però dóna fe de fins a quin punt l’encunyació dels euros, l’emissió de les monedes, ha servit per a alguns com a negoci complementari. Les fonts consultades expliquen que ja lluny de la primera eufòria, els lots el preu de venda recomanat dels quals era de 24 euros es podia ‘col·locar’ per 80 o 90 euros.

Algunes de les numismàtiques ofereixen les poques monedes o estoigs que estan disposats a vendre a col·leccionistes individuals o privats al doble del preu que recomana el servei d’emissions. I t’està bé o et quedes sense. I el més normal és que aquestes numismàtiques, fins i tot les que estan legalment declarades (una altra cosa és que siguin mis fantasmes) és que mai no tinguin producte per als compradors al detall. De fet, en algun cas, i durant molt temps, els responsables de la numismàtica no havien arribat a recollir les monedes a què tenien dret i que l’administració havia posat al seu abast. També es dóna el cas que malgrat tenir l’obligació d’haver de tenir un espai físic on atendre els clients, en alguns casos, les numismàtiques-aparegudes-com-bolets sols atenien a través d’un correu electrònic. O disposaven un horari tan reduït que per a molts era impossible acudir-hi. I encara un darrer cas que ha suposat alguna que altra queixa davant el servei d’emissions: la numismàtica que t’enviava la comanda als correus espanyols amb el recàrrec pertinent. Tot de jocs de mans per aconseguir fer negoci amb els euros.

Les empreses registrades

Els euros han estat una alenada d’aire fresc per a les empreses del sector registrades. Filatèlia i Numismàtica Abad i Filatèlia Mundial són, de llarg, les més veteranes. I juntament amb Filatèlia Andorrana les més consolidades al Principat. L’Abad i la Mundial són de la mateixa ‘època’. I aviat es diu. Una donada d’alta el 1967 i, l’altra, el 1968. Totes dues formalment domiciliades a Escaldes (Fiter Rossell, l’una; Carlemany, l’altra). L’Andorrana és força més joveneta -està registrada des del 1997- però molt més antiga que la que li va al darrere. En aquest cas s’hi troba La Paperassa, que com a tal està donada d’altra des del 2012 però que hi ha té un precursors anteriors, segons algunes fonts, que han fet el trànsit cap al comerç, l’establiment que és avui en dia. Però el gran ‘boom’ arriba l’any passat. Del 2015 daten fins a vuit nous comerços i societats que tenen un objecte social idèntic. I un denominador comú: els euros ‘andorrans’.

Segons el registre de societats, dues persones del món de la immobiliària tenen al seu nom sengles numismàtiques. És el cas de Pere Massuet Palmitjavila, titular de Numismàtica Griu, que teòricament des del maig de l’any passat té porta oberta en un local de l’avinguda Fiter i Rossell 75 d’Escaldes. També Waltraud Maier té negoci immobiliari i ara numismàtic a través de Numismàtica Maier, formalment ubicada a l’edifici Clàudia de la Cortinada des de l’abril de l’any passat. Un dels primers filatèlics estrangers que van aterrar a Andorra buscant fer-se d’or amb els euros ‘andorrans’, segons les fonts, també ha constituït formalment una societat per evitar-se problemes i haver de donar explicacions. Com gestiona el negoci, això és una altra cosa. Però, en principi, és la seva responsabilitat. 

En tot cas, l’alemany Thomas Schantl regenta formalment a la zona de Prada Ramon d’Andorra la Vella la firma Aureus Monedes des del 16 de novembre passat. I ho fa a través de la societat Monedes Schantl SLU. L’alemany té un bagatge contrastat en aquest món. Al seu país i en molts d’altres. I només cal posar el seu nom i alguna referència relacionada amb monedes o numismàtiques al Google per veure quantes entrades i quanta informació hi apareix. En un pis de la mateixa zona on teòricament opera Schantl també hi feien parades o hi havien fet, com a mínim, els ‘explotadors’ d’una altra de les noves firmes de filatèlia al Principat. Encara que formalment estan domiciliats a Doctor Nequi. 

És el cas de Ritme Numismàtic, que segons el registre de societats està donada d’alta des del 8 d’abril de l’any passat i que, segons la base de dades oficial, estava lligat a Carmelo Gil de la Fuente i Carles Gil Tabuenca. No totes les numismàtiques són on el registre diu. O, a voltes, on el registre té ubicades algunes de les noves empreses, dels nous comerços, sembla difícil que hi pugui haver res. De fet, locals buits o pisos sense ni tan sols llum contractada serien, segons el registre, les seus d’algunes de les numismàtiques aparegudes arran del ‘boom’ dels euros. Sia com vulgui, encara queden quatre establiments legalment constituïts: Filatèlia i Numismàtica Europa, els propietaris de la qual, des del maig passat, serien Noelia Catalina Rivas i José Emilio Garcia Ruisanchez. Numismàtica EJP lligada a Eduard Tejero Martínez. Numismàtica i Filatèlia Roma, la propietària de la qual seria Helia Susete Vieites de Oliveira. I, finalment, Numis Europa, que suposadament situada a l’edifici la Cabanota de la Massana, està controlada per una societat que porta el mateix nom que el comerç i que té de socis des del maig passat François Crochez i Pierre-Emmanuel Duquenne.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.