El jutge de l’Audiència nacional espanyola, José de la Mata, ressalta en la interlocutòria en què decreta l’empresonament de Jordi Pujol Ferrusola -incondicional, comunicat i sense fiança- que per primera vegada en el marc dels tres interrogatoris als quals ha estat sotmès el fill gran de l’expresident de la Generalitat catalana hauria reconegut haver fet inversions a través de Crèdit Andorrà. De la Mata també remarca el fet que al Principat, des de principi de la dècada dels 1990 i fins, com a mínim, el 2004, hi van arribar important quantitats de diners. I que amb posterioritat al fet de saber-se investigat, i ja quan suposadament la ‘xavalla’ que li quedava al país va ser traspassada a Banca Privada d’Andorra (BPA), encara va desviar 2,4 milions d’euros cap a Mèxic mentre la resta de familiars regularitzava la situació amb la hisenda espanyola.
En la interlocutòria, el magistrat de l’Audiència, que no pretén fer una relació exhaustiva dels fets si no, tan sols, a parer seu, posar de rellevància els elements essencials a partir dels quals sustenta la seva decisió d’enviar Pujol a la presó -la fiscalia, l’advocacia de l’Estat i l’acusació particular exercida per Podemos així ho van sol·licitar-, explica que “és important destacar que el propi Jordi Pujol Ferrusola admet que totes les operacions que es van dur a terme als comptes d’Andorra, tots els moviments que es van realitzar als mateixos i els ‘negocis’ en què va invertir durant anys (des de principis dels 90 fins almenys el 2004), van estar directament relacionats amb el patrimoni econòmic que gestionava per a si mateix i la seva família. També hi ha indicis que el propi Jordi Pujol Ferrusola, en particular, tenia capacitat per donar instruccions sobres els comptes propis dels membres de la família”.
De la Mata recorda una vegada més que l’hereu dels Pujol “argumenta que tal patrimoni va tenir com a origen un llegat del seu avi. No obstant això, una vegada més no s’aporta cap element que permeti contrastar la veracitat d’aquesta versió. Tampoc ho ha fet cap dels seus germans, expressament i directament qüestionats sobre aquest particular”. El magistrat enumera algunes de les coses o situacions sobre les quals Pujol júnior es desentén. “Així, per una banda, nega tenir coneixement del lloc on va estar el llegat; l’entitat o entitats bancàries on va estar dipositat o va ser administrat; el moment i forma en la qual va arribar a Andorra i el compte o productes financers en què va estar invertit (més enllà de generalitat)”.
Primera vegada
En aquest marc és quan es va ressò del reconeixement, per part de Pujol Ferrusola, d’haver operat també amb Crèdit Andorrà. “En la seva declaració del dia d’avui, per primera vegada, ha manifestat que l’entitat bancària en què el llegat va estar dipositat quan finalment va arribar a Andorra (o, almenys, l’entitat per mitjà de la qual es van gestionar les inversions), va ser Crèdit Andorrà, però continua sense explicar elements dels quals, d’acord amb la seva pròpia versió, té perfecte coneixement, tals com els gestors bancaris que ho van manejar; les persones que van col·laborar amb aquesta gestió; els productes financers en què successivament va estar invertit; els rendiments obtinguts; els muntants globals assolits ; les quantitats distribuïdes; la rendició de comptes final realitzada i la resta de dades òbvies i simples relacionades amb la seva administració, que permetrien contrastar la veracitat de tot allò que afirma”.
De la Mata remarca que tots els membres de la família s’han comportat d’una forma similar, obviant detalls, dient que els desconeixen, remetent-se a una herència que mai poden justificar que va existir… assegurant que era el germà gran que gestionava el patrimoni però fent-se l’orni o directament afirmant que tot i saber que hi havia una investigació en marxa mai li van preguntar a Jordi Pujol elements o dades que semblen òbvies que qualsevol persona afectada o involucrada en una situació com aquesta voldria saber. Remarca el fet que al compte de cada germà hi va haver ingressos en efectiu, però que en fer-los directament Júnior això ha facilitat poder quantificar els muntants amb més precisió.
“El cert és, en definitiva, que existeixen indicis -diu l’aute- que revelen que, en els comptes corrents que els membres de la família mantenien a Andorra, s’hi realitzaven continus ingressos i reintegraments en efectiu, de quantitats milionàries l’origen de les quals no recorda pràcticament en cap cas. També nombroses transferències milionàries a altres jurisdiccions (de les quals tampoc en dóna cap mena d’explicació raonable). I, per últim, pagaments realitzats a diferents persones i rebuts d’altres, que en tots els casos manifesta no conèixer (constituint, encara que ho nega i imputa l’actuació a la pròpia entitat bancària, que hauria actuat a esquenes seves, casos paradigmàtics de compensacions bancàries)”. Aquests moviments que referencia el jutge els hauria dut a terme a Andbank.
Pautes comunes
Una altra cosa que el magistrat retreu al gran dels Pujol és el fet que hi ha “pautes comuns d’actuació i de coordinació d’activitats: tota la família va procedir a obrir comptes a Banca Reig (després Andbank) a Andorra, on les van mantenir durant anys; tots simultàniament seguint les instruccions de Jordi Pujol Ferrusola van cancel·lar els comptes. La majoria dels membres de la família van moure capitals a BPA, obrint allí els seus comptes”. Cada germà acabaria disposant d’una fundació panamenya on van dipositar els diners que van viatjar de forma bancaritzada, ja no pas en efectiu, d’Andbank a BPA. De la societat que n’era titular Jordi Pujol i la seva mare, Marta Ferrusola, Kopeland Foundation, n’estaria buscant ara informació la policia, segons diverses fonts informatives espanyoles. De fet, per recuperar tota la documentació que es trobi, la policia espanyola estaria practicant durant la jornada d’aquest dimecres diversos registres domiciliaris en immobles de la família Pujol tant a Barcelona com a Queralbs.
Jordi Pujol Ferrusola seria l’únic que no hauria regularitzat la seva situació amb el fisc espanyol. Sabedor que ja se l’estava investigant, va preferir enviar 2.435.000 euros des de la fundació panamenya cap a Mèxic. En no estar subjecte a cap investigació en aquell moment, el 2014, al Principat d’Andorra, l’operació es va fer. Però BPA va exigir que es fes a través d’una entitat espanyola de renom (va ser Banco Santander) i que hi figurés l’operació el beneficiari final (en aquest cas Jordi Pujol). Com que en Júnior sí que estava sent investigat a Espanya, el Santander va fer la pertinent declaració de sospita. Però en no haver-hi cap ordre de bloqueig explícita els diners van fer el camí que estava previst.
El magistrat de l’Audiència dóna per bons el “desenvolupament i conclusions” d’un informe elaborat per la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) de la policia espanyola, que exposa “l’estratègia de despatrimonialització i d’ocultació de béns que Jordi Pujol Ferrusola ha anat desenvolupant els darrers anys”. Segons es recull en la interlocutòria per la qual José de la Mata envia el fill gran dels Pujol a la presó, i “d’acord amb l’estimació policial, tenint en compte únicament les operacions que descriu en el referit informe, l’import mínim del capital que Jordi Pujol Ferrusola mantindria fora d’Espanya puja a uns 30 milions d’euros”.
Comentaris