El Govern sol·licita l’ingrés d’Andorra a l’FMI sense saber què pot costar

L’executiu ha enviat una carta a la directora gerent de l’organisme, Kristalina Georgieva, per iniciar el procés, recomanat per la comissió especial de vigilància del sistema financer i les agències de ràting

Jover i Ballestà, durant la roda de premsa.
Jover i Ballestà, durant la roda de premsa.

Andorra ha iniciat el procediment d’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI). El Govern ha informat que s’ha tramès ja una carta a la directora gerent de l’organisme, Kristalina Georgieva, mitjançant la qual demana encetar el procés per convertir-se en membre. Així ho han informat en roda de premsa el ministre de Finances, Èric Jover, i el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, que han evitat de totes totes explicar què pot costar al Principat entrar en aquest organisme. Tots dos mandataris governamentals han assegurat que en un any podria estar conclòs el procediment i ser l'adhesió una realitat.

El Govern feia temps que treballava en la possibilitat d’incorporar-se a l’FMI, sobretot arran de l’esclat del cas ‘BPA’ i seguint les recomanacions tant de la comissió especial creada al Consell General la passada legislatura i de les agències de ràting. Des de l’executiu es considera que la incorporació a l’organisme permetrà reforçar la seguretat d’Andorra, especialment com a plaça financera. Per ara, ja s’ha enviat la carta a la màxima responsable, Kristalina Georgieva, fet que marca l’inici del procediment d’adhesió.

“Pesaran molt els pros; considerem que tirarem endavant”, ha afirmat Jover, que ha evitat de totes evitar donar ni tan sols una aproximació de quina pot ser la quota d'adhesió

La carta es va enviar divendres de la setmana passada, després que l’últim consell de ministres del 2019 acordés mandatar el titular de Finances a fer el pas. Jover ha explicat que telefònicament ha explicat la decisió als presidents dels diferents grups parlamentaris. Els grups, especialment els que estan a l’oposició, resten “a l’expectativa”, segons el responsable ministerial. El Partit Socialdemòcrata (PS) ha estat especialment en altres ocasions sobre aquesta qüestió, entre altres coses per no saber el cost que pot suposar. “La meva voluntat no era demanar el suport ni me l’han fet explícit” quan ha trucat Pere López o el líder de terceravia, Josep Pintat.

El ministre de Finances s’ha tancat en banda sobre el cost que pot tenir l’adhesió del Principat a l’FMI. Com aquell qui diu, Jover ha reconegut que Govern es llança a la piscina partint de la base que és més interessant ser a l’FMI que no ser-hi, que hi ha molts més pros que no pas contres. De fet, ha assegurat que una de les coses que suposarà el fet d’iniciar formalment l’adhesió és “acabar amb les especulacions” sobre l’impacte econòmic que pot representar per al país, obrint d’aquesta manera encara més interrogants i dubtes, perquè fins que no se sàpiga la quota que haurà d’abonar Andorra encara passaran mesos. Jover ha deixar clar que tant o més important que la quota és “com s’articula” i “com es distribueix” l’import que es fixi. També si una part del que s’aboni pot ser recuperable en el cas que un bon dia, estant dins l’FMI, es decidís sortir-ne.

Malgrat que el ministre, que com el secretari d’Estat han afirmat que “no hi ha un calendari tancat” de com procedir els propers mesos, de com s’avançarà en el procés establert, que porta associat un estudi detallat d’Andorra per part de l’FMI, ha afirmat que demanant iniciar el procés d’adhesió el “Govern no està assumint obligacions”, també ha deixat clar que l’executiu és totalment favorable a adherir-se a l’FMI tot i suposadament no saber-ne el cost. “Pesaran molt els pros; considerem que tirarem endavant”, ha afirmat Jover, que ha explicat que l’FMI és una organització “sòlida, seriosa, rigorosa” que en el cas que finalment el Principat declinés l’ingrés sol·licitat “no acostuma a fer càstigs no polítiques repressives”

L'executiu va enviar la carta el 3 de gener i malgrat que no hi ha un calendari tancat, el procés pot durar al tomb d'un any; el Consell General haurà d'avalar l'eventual acord

L’adhesió a l’FMI, si es donés el cas, s’hauria articulat com un conveni internacional que hauria de rebre l’aval del Consell General. El ministre i el secretari d’Estat han assegurat que periòdicament aniran demanant comparèixer a la comissió legislativa de Finances i Pressupost per explicar els avenços que hi hagi en la matèria i, sobretot, per exposar quina pot ser la quota quan es tinguin els primers elements quantificables. Jover ha vingut a lloar les virtuts de l’adhesió a l’FMI -que ha recordat que fa anys que es baralla i que diverses organitzacions han reclamat- i ha deixat com a elements no tan positius però que alhora ha positivitzat el control del país que exercirà l’organització internacional a través d’informes estadístics, per la qual cosa l’administració s’haurà de posar les piles, i la quota sobre la qual no ha volgut esmentar ni la més mínima aproximació.

Jover ha remarcat que adherir-se a l’FMI, que ara té 189 països representats per 24 directors executius, un dels quals acompanyarà Andorra en el procés d’annexió, dóna dret a acollir-se a plans d’ajut en cas de necessitat, uns plans als quals es poden acollir els Estats membres des del minut zero de la seva adhesió segons que ha vingut a dir Marc Ballestà. El ministre de Finances ha reconegut, com no podia ser d’altra manera, que si cal sol·licitar algun tipus d’ajuda, l’FMI imposa llavors un seguit de mesures econòmiques que el país demandant ha de complir en els terminis que s’estableixi.

Comentaris (10)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.