El Funicamp mor d'èxit: més d'una hora i mitja per poder pujar al giny... i perdre's les classes programades

Comentaris

El Funicamp mor d\'èxit: més d\'una hora i mitja per poder pujar al giny... i perdre\'s les classes programades
El Funicamp mor d\'èxit: més d\'una hora i mitja per poder pujar al giny... i perdre\'s les classes programades

El Funicamp mor d’èxit, aquests dies. Tant que el caos que està generant provoca també nombroses queixes i reclamacions. L’ocupació turística al centre del país està sent molt bona i això suposa que molts esquiadors pugen a primera hora del matí des d’Andorra la Vella i Escaldes cap al telecabina encampadà disposats a accedir a pistes. Els darrers dies, però, és un veritable mal de cap. Les cues que hi ha obliguen els esquiadors a esperar més d’una hora i mitja abans de poder agafar el giny. I això fa que hi hagi molts turistes que s’acaben perdent -més enllà de la paciència- les classes que tenen programades. I això origina queixes, reclamacions i molt malestar.

Diferents fonts han exposat, d’una banda, la satisfacció pel nivell d’ocupació que hi ha i el volum de turistes que estan fent ús de la infraestructura hotelera, comercial i de neu del país. Però també han remarcat les moltes mancances que hi ha. En aquest sentit, han exposat les fonts del sector turístic consultades, que a Encamp, des de les vuit del matí i fins gairebé al punt del migdia (i també, posteriorment, quan es tanquen les pistes), hi ha un veritable caos fomentat, en moltes ocasions, pel fet que no hi ha una zona d’embarcament clarament delimitada. Això dificulta l’arribada d’autobusos i vehicles de transport disposats pels establiments hotelers per traslladar els seus clients fins al Funicamp.

Els vorals de la carretera general a l’altura del Funicamp, metres amunt, metres avall, són un veritable formiguer de cotxes i esquiadors que en moltes ocasions acaben generant dificultats. Fins al punt que en algun moment la tensió entre transportistes puja de to i de poc que hi ha algun daltabaix que obliga, fins i tot, a la intervenció d’agents de circulació si no de policies que han de mirar de posar pau. El que més malestar ocasiona, però, són els llargs temps d’espera, fet que causa als esquiadors estrangers una sensació de poca cura i manca de previsió. Vaja, que el que va bé per una cosa no sempre va bé per una altra.

Comentaris

Trending