El Tribunal Constitucional (TC) considera que tant la Batllia com el Tribunal de Corts van actuar de manera correcta i raonada en el moment de decidir arxivar una querella que Jordi Pujol Ferrusola va interposar el juny de l’any passat contra el vicepresident d’Andbank, Oriol Ribas Duró. El fill gran de l’expresident de la Generalitat catalana va presentar un recurs d’empara al TC al·legant que arxivant la querella si li vulnerava l’accés a la jurisdicció. És a dir, en certa manera que se li tancava la possibilitat que es pogués defensar.
La querella de Pujol Ferrusola contra Ribas i altres persones no esmentades de manera expressa té com a rerefons les cartes prefabricades que al seu dia el gestor dels dipòsits de Pujol i el propi client d’Andbank van decidir fer, el 2001, per fer creure l’avui exdona de Pujol júnior que els diners que hi havia dipositats al banc andorrà eren del pare i no del fill. Aquelles cartes havien de tenir la funció concreta d’enganyar Mercè Gironès i, segons Pujol Ferrusola, s’havien de destruir tot seguit. Però això no es va fer així. I arran de les comissió rogatòria enviada per les autoritats espanyoles que investigaven el ‘cas Pujol’, les esmentades cartes van acabar aflorant.
Jordi Pujol fill acusava el vicepresident d’Andbank i altres membres d’aquesta entitat d’uns presumptes delictes de falsedat i, alternativament, de creació mediata, ús i comercialització de documents inveraços per a particulars. La Batllia, primer, i el Tribunal de Corts, després, van considerar que no hi havia motiu per admetre la querella -entre altres coses es considerava que en el cas que hi hagués elements constitutius del pretés delicte aquest hauria prescrit- i les actuacions es van arxivar.
Però Pujol Ferrusola va qüestionar l’arxiu afirmant, per exemple, que el fet que les esmentades cartes, a parer seu, s’haguessin usat el 2015 feien que el presumible delicte no hagués prescrit. Alhora, el recurrent remarcava que el fet que els documents en qüestió s’haguessin facilitat a les autoritats judicials espanyoles afectava la seva intimitat.
En el marc d’aquesta mateixa causa, s’evidenciava també que Andbank (i la seva antecessora Banca Reig) en relació als diners dipositats per Pujol havia fet nombroses i quantioses operacions de compensació de diners -la mateixa operativa per la qual s’acusa ara BPA i sobre la qual se sustenta la suposada màquina de rentat de capitals- amb altres clients de l’entitat.
Com és norma, el TC no entra a valorar el fons de la qüestió. Com exposa en l’aute pel qual desestima l’admissió a tràmit del recurs d’empara, “la qüestió rau en saber si la motivació de les jurisdiccions ordinàries es fa efectuar de tal manera que la decisió pronunciada (l’arxiu de la querella criminal), va ser o no va ser arbitrària i va conduir o no a un resultat desproporcionat”. El Tribunal Constitucional acaba concloent, i per això desestima l’esmentat recurs, que el raonament emprar no es pot “titllar d’absurd o d’arbitrari” ja que si fos així “sacrificaria de manera desproporcionada els interessos del recurrent a favor dels objectius de les regles processals”.
Comentaris