El Consell d'Europa "anima a obrir el debat" per situar l'accés a la nacionalitat als deus anys i permetre el doble passaport

El Consell d\'Europa \"anima a obrir el debat\" per situar l\'accés a la nacionalitat als deus anys i permetre el doble passaport
El Consell d\'Europa \"anima a obrir el debat\" per situar l\'accés a la nacionalitat als deus anys i permetre el doble passaport

El Consell d’Europa, a través de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), ha reclamat de nou a les autoritats andorranes que facin el necessari per rebaixar el període de temps necessari per poder accedir a la nacionalitat. I jo no consideren que el termini se situï en quinze anys i no els vint actuals. Ara ja parlen de deu anys, tal i com ho estableix el Conveni europeu sobre la nacionalitat. Consideren que encara que no és definitiu, sí que l’accés a la nacionalitat és un element cabdal en la integració de la ciutadania al país, sobre la qual l’organisme europeu encara hi veu serioses llacunes.

L’ECRI insisteix també a recomanar que les autoritats andorranes busquin els mecanismes adients per poder permetre la doble nacionalitat. I veu amb certa preocupació que catorze mil persones que podrien haver accedit a la nacionalitat andorrana no ho hagin fet. En aquest marc, però, la institució europea celebra “la iniciativa presa per les autoritats d’enviar una carta personalitzada a tots els estrangers que podrien sol·licitar la nacionalitat per tal d’informar-los que poden adquirir la nacionalitat andorrana”.

En general, l’informe de l’ECRI, corresponent a la cinequena avaluació d'Andorra, adoptat el desembre passat i publicat recentment arran de la visita que els components de la comissió van fer ara fa un any al Principat, posa una bona nota general al país i festeja les millores fetes sobretot en matèria penal. No obstant això, remarca que encara hi ha molt camp per córrer. Per exemple, amb la recol·lecció de dades i l’elaboració d’estadístiques. Encara que implícitament, l’ECRI ve a dir que si no es constaten al país determinats comportaments racistes o intolerants probablement és o bé per por a fer-ho públic o, simplement, perquè no hi ha els mecanismes, els mitjans necessaris, per obtenir les dades acurades.

Segons l’informe, les autoritats haurien de reforçar la recollida de dades pel que fa als delictes d’odi homòfobs, transfòbs i racistes; aquestes dades haurien d’incloure les circumstàncies agreujants per tal de facilitar la identificació del mòbil discriminatori o racial en l’origen del delicte. L’ECRI recomana que les autoritats recopilin dades sobre les persones LGBT a Andorra i duguin a terme enquestes sobre qualsevol possible discriminació i intolerància que pugui patir aquest col·lectiu.

Entre algunes de les peticions més clares i contundents que es fan, l’ECRI hi situa la d’assegurar l’existència d’un òrgan amb competències especialitzades per combatre el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, l’antisemitisme i la intolerància a escala nacional en els sectors públic i privat. Celebra que es vulgui aprovar una llei que vetlli per la igualtat i reclama que es faci ja alhora que s’acordi d’una vegada també la normativa necessària que ha d’incloure legislació específica i global, tant en l’àmbit civil com administratiu, contra la discriminació directa i indirecta. Es recorda que “la prohibició de discriminació s’hauria d’aplicar en tots els àmbits de la vida i hauria de cobrir els motius de raça, color, llengua, religió, nacionalitat o origen ètnic o nacional”.

Integració i passaport

Un dels aspectes més interessants a què fa referència i que més debat acabaria suscitant si les autoritats polítiques andorranes s’agafessin aquest tipus d’informes al peu de la lletra seria el de la nacionalitat. Diu l’informe de l’ECRI que “malgrat algunes iniciatives legislatives, les polítiques d’integració no s’han desenvolupat suficientment”. “L’ECRI considera que, tot i que l’accés a la nacionalitat no és, estrictament parlant, un prerequisit absolut per a la integració, molt sovint es contempla com el darrer pas en un procés exitós d’integració i hauria de ser possible amb unes condicions raonables.” 

En aquest sentit, el treball recentment publicat recorda que en el seu quart informe, l’ECRI recomanava que les autoritats andorranes esmenessin la Llei de nacionalitat reduint el període de residència necessari per tal d’obtenir la nacionalitat andorrana “a quinze anys, amb vista a reduir-lo a deu anys en un futur pròxim. Les autoritats andorranes tot i que consideren que la regulació d’accés a la nacionalitat tendeix vers una reducció gradual del període mínim de residència requerit per a la naturalització, opinen que la reducció de 20 a 10 anys aniria massa lluny”. 

L’organisme del Consell d’Europa contempla que el Govern preferiria una reducció més moderada que establiria un període de residència de quinze anys. A més les autoritats estan a favor de la idea de permetre l’acumulació dels anys de residència en períodes intermitents, amb algunes condicions”.

Tot i recordar que l’executiu considera que alhora d’acceptar nous nacionals no només s’han de tenir en compte criteris quantitatius si no que també són necessaris aspectes qualitatius (amb la qual cosa, i sense dir-ho explícitament, les autoritats andorranes vindrien a dir que és necessari mantenir l’examen d’accés a la nacionalitat), l’ECRI considera que “s’hauria d’esmenar la legislació nacional per tal de reduir de manera significativa el període de residencia que es requereix per obtenir la nacionalitat andorrana a 10 anys, tal qual es defineix en l’article 6 del Conveni europeu sobre la nacionalitat”. I “anima les autoritats a reobrir el debat” sobre la reducció dels anys necessaris per poder-se fer andorrà.

“L’ECRI també recomanava en el seu quart informe que les autoritats andorranes consideressin vies per incloure una disposició en la legislació nacional que contemplés la possibilitat de disposar de doble nacionalitat. Amb la legislació actual, un estranger ha de renunciar a la seva nacionalitat d’origen per tal d’obtenir la nacionalitat andorrana”, explica l’informe en un dels seus punts, després de la qual cosa recorda que “les autoritats andorranes han estat molt reservades sobre la possibilitat de prendre accions positives quant a la possibilitat de permetre la doble nacionalitat, ja que creuen que l’acceptació de la doble nacionalitat (que a més requeriria una reforma constitucional) crearia dues comunitats diferents de ciutadans andorrans –aquells que només tindrien una nacionalitat i els que en tindrien més d’una–, cosa que, segons creuen les autoritats, tindria repercussions innegables en la identitat i la sobirania”.

En els dos informes anteriors, l’ECRI recomanava que les autoritats andorranes duguessin a terme campanyes de conscienciació i iniciessin un diàleg públic sobre la possibilitat d’adquirir la nacionalitat. No obstant això, la comissió del Consell d’Europa “observa que un nombre significatiu d’estrangers residents a Andorra (una mica més de 14.000) compleixen els requisits legals per sol·licitar la nacionalitat andorrana però que no han fet cap pas per fer-ho”. Per tant, “un cop més es recomana que les autoritats andorranes considerin vies per incloure disposicions en la legislació nacional que permetin la possibilitat de tenir doble nacionalitat”.

 

Podeu trobar AQUÍ l'informe íntegre en català

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.