- Les actes de l’ens que se suposa que hauria d’aconsellar el ministeri evidencien que el departament té l’organisme com a no gaire cosa més que una peça per fer bonic
- Només l’arquitecte Xavier Orteu va fer una referència sobre la gasolinera autoritzada a tocar el pont romànic per lamentar la poca sensibilitat patrimonial de les institucions
- Els actuals paràmetres legislatius en relació als entorns de protecció sí que han estat cruament criticats pels experts; de fet, dels 24 entorns que preveia la ministra només se n’han fet dos
El consell assessor de Patrimoni Cultural va estar dos anys sense reunir-se. Dos anys sencers. Que van coincidir, justament, quan es van executar dues de les iniciatives, per dir-ho d’alguna manera, que més incidència tenen en la protecció (desprotecció) de béns d’interès per al patrimoni historicocultural del país:
en aquells dos anys es va enderrocar l’edifici de Casal i Vall i es va autoritzar la construcció d’una benzinera dins l’entorn de protecció del pont de la Margineda.
Molts sectors andorrans conscienciats sobre la importància de la preservació patrimonial dels béns de valor al Principat han considerat que tots dos casos -n’hi hauria més, és clar- són poc menys que autèntiques aberracions. I és, segons les fonts consultades, molt poc adequat que justament hagi estat durant un espai de temps en què el consell assessor no ha tingut cap contacte amb els rectors del ministeri que s’hagin perpetrat les dues ‘iniciatives’.
De fet, i segons la documentació que han estat rebent les darreres setmanes diversos consellers generals que van formular demandes d’informació sobre el departament de Patrimoni Cultural,
el consell assessor és poc menys que un ens per vestir, per fer bonic. Encara que alguns dels seus membres, com per exemple Xavier Orteu, sí que han alçat la veu. L’arquitecte va fer la única observació que es recull a les actes del consell assessor sobre la gasolinera de la Margineda per dir que les institucions públiques no tenen cap mena de sensibilitat patrimonial.
De les reunions que sí que s’han dut a terme, en ressurt, per exemple, el fet que es paralitzés la qüestió del museu de Radio Andorra per tal de “repensar-lo” i que dit projecte fos qüestionat per l’esmentat consell assessor. També en sobresurt, especialment, la cruenta crítica que el grup d’experts va fer a les noves directrius legislatives sobre els entorns de protecció imposades per demòcrates i comuns.
Així les coses, resulta brutal un paràgraf que recull una de les actes lliurades als parlamentaris que van sol·licitar-les pels conductes parlamentaris reglamentaris.
“Les limitacions i condicionants són tan importants que en realitat no és recomanable aprovar cap entorn de protecció sota aquesta llei. Els entorns fets amb aquestes limitacions senzillament no compleixen les funcions pels quals han estat previstos”. I sembla que d’entorns ben pocs se’n materialitzaran.
Encara que sigui amb veu baixa, la ministra de Cultura i Esports, Olga Gelabert, hauria reconegut que no es faran més enllà de cinc o sis projectes d’entorn de protecció. Gelabert, seguint les previsions del seu antecessor, s’havia fixat elaborar-ne 24.
Amb tot, hores d’ara només n’hi ha dos d’aprovats. Els de l’antic santuari de Meritxell i el de l’església de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp. Però vaja, la titular de Cultura també va reservar l’any passat un espai de 1.500 metres quadrats al futur edifici ‘The Cloud, tot reconeixent que no sabia què s’hi faria.
Comentaris