El comú d’Andorra la Vella va oferir el terreny de la Comella preseleccionat ara com a possible ubicació del futur heliport nacional conscient que una infraestructura d’aquestes característiques no s’hi pot construir. O almenys així consta en l’escriptura que recull l’operació de compra-venda de la parcel·la, una de les vuit que la corporació de la capital va oferir el juny del 2013. La cònsol del moment i ara ministra de Salut, Benestar i Ocupació, Rosa Ferrer, també deixava constància en una carta tramesa al llavors titular d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, que de ser aquell el solar triat caldria “abans que es prengui la decisió sobre l’eventual elecció d’aquest terreny per l’emplaçament de l’heliport nacional, que s’efectuï un estudi acurat de l’itinerari d’aproximació i enlairament de l’helicòpter”.
Aquest dijous, en seu parlamentària, la qüestió de la l’heliport i la seva ubicació va ser una de les qüestions de debat. S’hi van referir dos ministres, el cap de Govern i diferents consellers dels grups de l’oposició. El titular ministerial de Transports, Jordi Alcobé, va explicar que s’estan duent a terme diferents estudis, alguns dels quals ja s’han acabat i, d’altres, que estan en plena execució. Alcobé va explicar que els dos terrenys preseleccionats per experts de l’aviació civil francesa com a més aptes d’entre els que el Govern disposava -ja fos per tenir-ne la titularitat o perquè els hagués ofert algun comú, fet que només va fer el d’Andorra la Vella- són un a la Comella i un altre a Engolasters. El primer, en un dels estudis, hauria intervingut una puntuació lleugerament superior al segon. 17 sobre 20 per 16 de 20.
El cap de Govern, Toni Martí, va assegurar durant la sessió de control al Govern que malgrat que en cap cas no s’abandonarà el projecte d’heliport nacional, aquest no s’ubicarà allí on no el vulguin o els veïns de la zona triada o el comú concernit. I que, per tant, si hi ha oposició s’haurà de reestudiar la situació perquè l’executiu no té cap ganes de repetir un segon ‘cas Patapou’. Pràcticament alhora que al Consell General Martí pronunciava aquestes manifestacions, el cònsol major de la capital, Jordi Minguillón, firmava en contra de la possibilitat que la infraestructura es faci a la Comella. La signatura la va estampar en el marc de la campanya que estan duent a terme els veïns de la zona. Aquest divendres, el cap de Govern ha ironitzat respecte de la decisió de Minguillón i li ha retret la firma contrària al projecte. “Allà ell”, ha arribat a etzibar.
Però d’una carta enviada el 6 de juny del 2013 per Rosa Ferrer, llavors cònsol, al ministre Alcobé, se’n deriva que el terreny de la Comella que hauria estat preseleccionat com a apte, formalment, per una qüestió de pactes, no podria acollir, entre altres, un heliport. Així, en l’esmentada missiva Ferrer explica que hi adjunta una còpia de l’escriptura del 7 de setembre del 1982 i que fa referència a la compra-venda atorgada a favor del comú d’Andorra la Vella”. En aquella escriptura hi consta com a gravamen la prohibició de “construir, en els terrenys objecte del present, cap tipus d’indústria, forns crematoris d’escombraries, i res que produeixi fums, males olors, etc. (…) produeixin sorolls i males olors destorbant o perjudicant aquesta zona”. Deia llavors la cònsol que aquest gravamen suposava un condicionant que “a l’entendre del comú, s’haurà de respectar”. Les fonts consultades consideren que les condicions imposades en forma de gravamen, en el fons, impedeixen la construcció de l’equipament heliportuari.
Vuit parcel·les
Aquell juny d’ara fa gairebé dos anys i mig, el comú va aportar al Govern els plànols de fins a vuit parcel·les que podrien servir, amb les limitacions escaients, per acollir un heliport. “Del reconeixement visual i per les seves característiques topogràfiques, supeditat al corresponent estudi aeronàutic i d’acompliment de les normes de l’OACI i de la pròpia normativa de navegació aèria andorrana, creiem que la parcel·la número 7 és la que es podria adaptar millor per emplaçar-hi el futur heliport nacional en línia amb la vostra demanda i, alhora, reuneix els requisits que des del comú estimem adients com per evitar el sobrevol del nucli urbà per prevenir riscos innecessaris per a les persones així com pertorbacions pel soroll que pot comportar”.
No obstant això, també s’explicava l’exigència establerta en l’escriptura. I es reclamava un estudi que permetés determinar “la imprescindible seguretat de la franja de vol, que no se sobrevolen edificis i zones urbanitzades i que el nivell de soroll que percebin les edificacions més pròximes obtinguts dels plànols de les isosòniques corresponents siguin inferiors a les fixades per l’ús dels terrenys limítrofs, segons normativa andorrana i internacional”.
Comentaris