La sala administrativa del Tribunal Superior s’acaba de pronunciar sobre un recurs presentat per la corporació canillenca en relació amb una reclamació feta per un veí de l’aparcament del Prat del Riu que va quedar fora del conveni que el comú va establir amb altres veïns de l’equipament. Justament, la clau de volta de tot plegat és el tracte desigual que el comú de Canillo va tenir entre afectats. A uns va accedir a compensar-los arran dels perjudicis soferts durant les obres de l’aparcament públic i al recurrent en concret el va deixar al marge.
La Batllia, en primera instància, ja s’havia pronunciat a favor de la demanda del privat. No pas per una manca de servei comunal, ja que els desperfectes serien en origen responsabilitat del contractista, de l’executant de les obres, sinó perquè el comú va accedir al seu dia a indemnitzar uns veïns i a d’altres, o a d’altre, com el recurrent, no. I aquest tracte diferenciat és el que els tribunals no tolerem En virtut d’aquesta desigualtat, la corporació ha de pagar. Però no haurà d’abonar tot el que en primera instància es resolia.
Perquè el privat recurrent reclamava el cost de les reparacions dels danys soferts i, alhora, el lucre cessant. És a dir, reclamava el que hauria ingressat si hagués pogut llogar els habitatges que suposadament no va poder llogar per culpa dels desperfectes que sofrien. Però al seu dia no van demostrar, no van provar, no van acreditar què no havien pogut llogar i quines rendes, per tant, havien deixat d’ingressar. En conseqüència, i en relació a aquesta qüestió, el tribunal estima les pretensions del comú i no li fa abonar el lucre cessant. Ara, el cost de les reparacions, sí.
Comentaris (1)