El comerç inicia un període de quaranta dies pràcticament sense cap jornada de descans i horaris allargats

Comentaris

El comerç inicia un període de quaranta dies pràcticament sense cap jornada de descans i horaris allargats
El comerç inicia un període de quaranta dies pràcticament sense cap jornada de descans i horaris allargats

El comerç enceta un període de quaranta dies, en xifres rodones, que es preveu d’una alta complexitat i un elevat desgast quant als treballadors del comerç. Que sí, que es preveu que els calaixos somriguin durant les properes setmanes, però molts professionals del sector enceten un període de temps en què, en el millor dels casos, podran fer sis dies de festa -inclosos els festius obligats- des d’ara fins a després de Reis. La disposició dels festius al Principat combinat amb els calendaris dels països de l’entorn, especialment de l’Estat espanyol, converteix aquest desembre en un trencacames per als comerciants.

Els sindicats admeten que ens trobem davant una època molt complicada. I de difícil resolució amb la política que s’està duent des de les patronals i, especialment, des de l’executiu. Cert és, també, que no hi ha cap moviment sindical fort que aglutini el comerç i que cap llei, segons les fonts consultades, no estableix com han de ser amb exactitud els convenis col·lectius. El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), Gabriel Ubach, reconeix que “el problema no són els horaris. La qüestió és reclamar, exigir, unes polítiques socials fortes que protegeixin tota aquesta gent”.

L’USd’A és la única organització que té una certa representació en el món del comerç. Ubach admet que aquest desembre es presenta especialment complicat des del punt de vista laboral. Però que davant l’experiència que s’ha girat en contra dels sindicats en altres ocasions, quan es reclamaven jornades estrictes de vuit hores diàries i no més, ara s’està per fomentar que “hi hagi una legislació social potent” que permeti conciliar a aquelles persones que ho necessitin i que reconeguin i recompensin de forma adequada certes activitats.

El sindicalista ho exemplifica de diverses maneres. La primera, per exemple, en el fet que “es paga diferent el treball nocturn que el diürn”. D’aquesta manera, a partir de les 8 del vespre, “qui vulgui obrir que obri, però les hores posteriors a aquell moment han de patir un increment d’almenys el 50% en la remuneració”. Ubach insisteix molt amb el terme ‘protecció’. “S’ha de protegir la gent que treballa”, remarca tot recordant que no sempre és fàcil, aquestes setmanes que vénen, poder fer compatible l’allargament de les jornades, que s’imposarà en molts establiments, amb el transport públic que ha de permetre els empleats que ho necessitin poder tornar a les seves llars.

L’USd’A té clar que el sindicalisme no s’ha d’immiscir en la fixació dels horaris. Una altra cosa és “aquest desgavell existent, que va en contra del propi país”. I explica que si van ser les patronals que van demanar poder obrir, per exemple, fins a les 10 de la nit i ara resulta que hi ha botigues que tanquen a les 8 del vespre, d’altres a les 9, d’altres a 2/4 de 10 i encara unes últimes a les 10, l’únic que fan és desorientar el visitant, el turista, que no sap mai si l’establiment del seu interès a partir d’una certa hora estarà obert o no ho estarà.

Més enllà d’aquesta qüestió d’ordre, per les jornades en sí l’únic que caldria tenir en compte és que les empreses tinguin unes plantilles que permetin cobrir els torns necessaris que facilitin la concertació laboral. I aquestes plantilles àmplies habitualment no hi són perquè tenen uns costos que l’empresari, i menys quan encara no s’ha acabat de sortir del pou, no està disposat a assumir. I no perquè sigui especialment costós. Simplement, perquè suposa una urpada al benefici. Només establin paràmetre legislatius que donin cobertura a “aspectes socials” es podrà trobar una solució adequada. “Per a tota la resta, mà estesa i oberta”, reconeix Gabriel Ubach.

Mentrestant, les il·luminacions nadalenques, les decoracions i l’activitat comencen a prendre cos. I de quina manera. El cos, el mal cos exactament, el poden generar les jornades acumulades de feina sense parer que s’esperen des d’ara i fins pràcticament el 10 de gener.

Comentaris

Trending