Després de l’allau (relativa, però allau) de nous col·legiats a l’advocacia andorrana producte de l’obertura estrangera i l’aterratge al Principat de despatxos principalment de tercera fila espanyols que han parat una bústia i un telèfon i a tot estirar una petita oficineta que els serveis d’excusa per poder prestar serveis des de Barcelona com si ho fessin a Andorra la Vella, el Col·legi d’Advocats ha acabat posant el collar a la fera. I gràcies a la posada en marxa, per primer cop, de les proves per poder assolir el reconeixement necessari per poder exercir s’ha començat a blindar.
Cap de les quatre persones que van sol·licitar fer els exàmens per obtenir el certificat d’aptitud que ara es requereix no han passat el tall. Per acabar-ho d’adobar, ara per ara el país no ofereix la formació acadèmica que el propi Col·legi d’Advocats exigeix per poder exercir. Tot i amb això, les negociacions entre el col·lectiu de professionals del dret i la Universitat d’Andorra per poder desenvolupar el màster que reglamentàriament fa temps que es preveu però que sobre el paper no existeix s’han desencallat després d’estar un bon temps al congelador.
I no és del tot descartable -tampoc no és gens segur- que el setembre de l’any que ve es puguin començar a cursar uns estudis que les previsions inicials establien que s’havien d’oferir des del setembre del 2011. Cinc anys llargs després el més calent encara és a l’aigüera. Però és que ara aquella formació és sí o sí necessària vist com han evolucionat els requisits fixats pel Col·legi -sense cap mena d’adaptació transitòria- i el camí que ha anat agafant el postgrau en Dret andorrà.
Però el primer és el primer. I la primera convocatòria de les proves per obtenir el certificat d’aptitud tal i com marca el reglament regulador haurien estat, segons fonts properes al Col·legi, un fiasco. Els exàmens estaven previstos per als primers dies del mes passat. I cap de les dues persones que finalment hi van poder optar haurien aprovat. Dues persones més van sol·licitar poder fer les proves, i ja se’ls ho va denegar abans en considerar que no tenien la formació acadèmica mínima necessària per poder exercir sempre en el cas de superar les proves. Que no són qualsevol cosa.
Segons el reglament regulador, el temari que s’exigeix per a una persona que vol exercir d’advocat és exactament el mateix que per a un interessat en esdevenir batlle. En canvi, un secretari judicial en tindria suficient en molt menys i, en canvi, el fet de tenir experiència com a secretari judicial permet gairebé de forma automàtica i en cas de voler-ho poder vehicular cap a l’advocacia. Un seguit de contradiccions més de tot un procés que no està sent fàcil. Per acabar-ho d’adobar, segons les mateixes fonts, una de les persones que sí que va afrontar els exàmens tindria el nivell d’estudis requerits finalitzat. Un MATES4. Però no pas en dret si ni en direcció i administració d’empreses, que, certament, sí conté algunes assignatures de naturalesa jurídica.
Màster en Dret andorrà
El nivell de MATES4 és el que assoleix un estudiant després de superar un màster, que és la continuació del grau (o en el cas andorrà, del bàtxelor). Però resulta que tot hi haver la previsió de fer-ho, la Universitat d’Andorra no ofereix aquesta titulació en el cas de dret. I fins fa un parell de mesos semblava que la situació no tindria una resolució fàcil. Més encara, es donava per fet que no hi hauria els estudis de màster en Dret andorrà en uns quants semestres. El Col·legi i la Universitat. No s’entenien. O, potser fins i tot, directament ni tan sols parlaven.
Vist que la situació pot derivar en recursos administratius i més hi tot -el Col·legi exigeix una cosa que no està a l’abast dels estudiants; la Universitat no ofereix una cosa que es va comprometre a oferir fa molts anys- s’hauria trencat el gel i s’estaria treballant en el projecte de màster amb la intenció de posar-lo en funcionament el setembre del 2017. O , potser, el febrer del 2018. Tot és prudència i certa discreció. I el que està clar és que, contràriament al que la UdA havia promès o ofertat al seu moment, no donarà de forma automàtica la doble titulació andorrana i espanyola.
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el centre associat de la UdA i referent quant a les matèries de Dret més enllà de les assignatures andorranes, ja ha deixat clar que no expedirà un títol sense un mínim de contingut de ‘casa seva’. En canvi, el Col·legi d’Advocats reclama molta formació andorrana.
En aquest cas, el problema el té l’UdA, que va ‘vendre’ el que no tenia lligat i que no podrà acabar oferint. O oferirà amb múltiples dificultats. Amb estudiants que hauran de convalidar i, per tant, pagar per matèries que ja han fet en un altre marc o alumnes que hauran de convalidar expedients a Espanya i acabar de completar cicles si pretenen poder, també, exercir al país veí. I embolica que fa fort, que no és aquest pas el primer malentès, per ser suaus, que hi ha en matèria de propostes educatives, de promeses universitàries, que no es compleixen. Ni es compliran mai.
Comentaris (1)