Educació rebaixa el neguit per les suposades restriccions que projecten Espanya i França

El SEP posa sobre la taula del ministeri la problemàtica que pot suposar a segona ensenyança el fet que el nombre de places es limitin i es pugui arribar a la segregació en funció de la seva nacionalitat o de les notes obtingudes.

Una imatge del col·legi espanyol de secundària María Moliner.
Una imatge del col·legi espanyol de secundària María Moliner. ARXIU

Les restriccions o limitacions que Espanya i França estarien plantejant a nivell educatiu preocupen i molt els docents afiliats al Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP). Fins al punt que representants d’aquesta organització han posat la qüestió sobre la taula en una recent trobada mantinguda amb els dos màxims responsables del departament, el ministre Ladislau Baró i el secretari d’Estat Josep Anton Bardina. La preocupació dels ensenyants ha intentat ser minimitzada pel Govern, assegurant que no estan al corrent de cap anomalia però que miren què hi pot haver del cert.

I és que depèn com s’acabin implementant els possibles canvis pot quedar en entredit el dret constitucional d’elegir sistema educatiu. La qüestió l’han posada els representants del SEP en una trobada, aquest dimarts, amb Baró i Bardina. La problemàtica rau en el fet que les famílies no puguin escollir sistema educatiu. En el primer dels casos, l’espanyol, hi haurà només dues línies de 30 alumnes cadascun a secundària i 35 a batxillerat. I quan s’omplin aquestes places no s’acceptaran més matriculacions. Hores d’ara i amb les preinscripcions fetes, ja està clar que hi haurà estudiants que quedaran fora a batxillerat Hi ha un seguit de criteris que faran que es permeti matricular un alumne o no se’l permeti.

En aquest sentit, i sempre segons la informació de què disposa el SEP, tindran prioritat aquells que procedeixen de la secundària pública espanyola després, els del Janer i la Sagrada Família. Posteriorment, si s’haguessin d’escolaritzar estudiants nous es prioritza la nacionalitat espanyola a qualsevol altra. En el sistema francès s’està plantejant una fórmula similar encara que es tindrien en compte, com a requisit, per exemple, les notes obtingudes.

Segons que exposa el SEP en un comunicat, el secretari d’Estat hauria comunicat que està sent “un tema prioritari ja que està directament relacionat amb el dret constitucional d’Andorra de poder triar sistema educatiu al país per part dels menors en edat escolar obligatòria i, que per la part espanyola, estan amb línia directa amb l’ambaixador espanyol”, amb el qual hi hauria aquest divendres mateix una trobada per saber més detalls de primera mà.

Hores d’ara, al Govern no li consten tals problemes. Pel cantó francès, el portaveu governamental, Guillem Casal, ha assegurat que hi ha tranquil·litat i que no es creu que hi hagi cap dificultat. Per la banda espanyola “no tenim cap mena de confirmació oficial” tot i haver iniciat contactes tant amb la conselleria d’Educació de l’ambaixada com amb la direcció general del ministeri a Madrid. És clar que “havent expressat aquest neguit” el SEP, “el que no pot fer el ministeri és quedar-se de braços creuats” i mirar de saber si hi ha quelcom que “ens hauria de preocupar”, encara que “de moment no ens consta”.

ALTRES TEMES

Més enllà de presentar-se als dos nous titulars polítics del ministeri, les responsables del SEP van fer una repassada dels temes que tenen en cartera. Més enllà de la preocupació per les segregacions, també van tractar la qüestió de la carrera horitzontal i la seva implantació. S’hauria posat en context com s’ha anat avançant per totes dues parts i es va fer referència a les ‘línies vermelles’ tant de l’anterior ministeri com dels afiliats i afiliades del SEP. Els responsables ministerials s’haurien mostrat, segons el SEP, “molt oberts a treballar en la disposició transitòria d’aquest desplegament de carrera amb el sindicat per intentar ‘difuminar’ aquestes línies vermelles i poder arribar a acords de cara al setembre”.

Els responsables ministerials s’haurien mostrat, segons el SEP, “molt oberts a treballar en la disposició transitòria d’aquest desplegament de carrera amb el sindicat per intentar ‘difuminar’ aquestes línies vermelles i poder arribar a acords de cara al setembre”

Quant a la modificació de l’article 17 de les ‘borses d’interins’, des del ministeri s’estaria d’acord en afegir les mateixes condicions pel que fa al comitè avaluador que tindran els funcionaris una vegada entrada la carrera horitzontal. Seguint amb l’interinatge, i pel que fa a les avaluacions dels interins i al sistema que fa deu anys s’està emprant, el SEP assegura que el ministeri estaria d’acord en modificar-lo.

En aquest sentit, Baró i Bardina s’haurien compromès a fer una reunió per tot el personal, tant interí com fixe, per explicar com funciona el sistema de contractacions, places que són estructurals i les que no ho són, funcionament d’aquesta borsa de treball per què tothom entengui el mateix pel que fa a mobilitats, trasllats… i evitar possibles malentesos en aquest sentit. Es marquen aquesta reunió com a compromís de cara a l’inici del proper curs.

Des del SEP es va comunicar als dos dirigents polítics educatius que “estem mantenint reunions amb els grups parlamentaris per exposar les nostres demandes i neguits: un d’ells és la reforma de l’article de la Llei d’Educació que aplica un greuge entre el personal de la Funció Pública i Educació pel que fa a la participació dels sindicats en els processos de selecció ja que la Llei d’educació no ens dóna veu i vot i la de Funció Pública (amb la reforma del maig de 2022) sí que en dona a la resta de sindicats de l’administració”. A principi de setembre s’hauria de mantenir un altre contacte per avançar en algunes de les qüestions plantejades.

Comentaris (16)

Trending